Ahir, 17 de Juny, l’Estat va detenir el jove vallecà Alfon, per a mantenir-lo segrestat els propers 4 anys en una de les seves presons. Envoltat dels seus amics i solidàries, les forces d’antidisturbis se’l van endur entre la indignació i la ràbia general, i els crits d’angoixa dels seus familiars.
Ens prenen l’Alfon perquè va cometre el crim d’estar organitzat i sortir al carrer a defensar els drets de la classe treballadora. Ens prenen l’Alfon per a fer escarni entre el jovent militant del barri obrer de Vallecas. Ens prenen l’Alfon perquè volen demostrar qui mana amb total impunitat.
El seu va ser un altre judici-farsa, en el qual, com en tants d’altres, la vida de les persones es decideix amb l’únic fonament del testimoni de policies. On els jutges són simples peces d’un engranatge pervers, impulsat per lleis que combaten l’enemic interior; els desafectes al règim. No és només una ciutat la que està morta, ho està el sistema.
La barbàrie repressiva està generalitzada: a Euskal Herria, Aturem el Parlament, vaguistes del 29M, cas Expert, Can Vies, Pandora, Piñata, enduriment del codi penal contra la desobèdiencia civil i la dissidència, llei mordassa…
Des de la CGT, fem una crida a unir-nos en els actes antirepressius, a estendre la solidaritat i a sortir al carrer amb més determinació, per a no deixar que ens el prenguin amb la por. Tot el contrari, que cada llàgrima, que cada cop rebut, que cada injustícia sigui recordada i ens faci més fortes.
Fem, també, una crida a redoblar les reivindicacions socials i sindicals, amb major intensitat. L’altre objectiu de la repressió és mantenir-nos a la defensiva dels atacs per deixar de banda la nostra tasca de confrontació de classe.
Doncs no ho consentirem, seguim lluitant i seguirem lluitant cada cop més, cada cop més fortes. En poden estar segurs.