- 21 de febrer, a les 11 hores en els locals de CGT a València, Avinguda del Cid 154, València.
Es tractaran temes de les Campanyes «En defensa del que Públic, tenim dret a tenir dret «i» Les pensions no es venen es defensen «, Marxes dignitat, etc.
Amb l’assistència dels companys Pepe Aranda i Desiderio Martín.
#xLoPúblico
Les Marxes de la Dignitat tornen als carrers el 25 de febrer
Aquesta vegada donarem prioritat a l’atac que ens tenen preparat contra les Pensions Públiques, a la defensa dels Serveis Públics com a drets essencials de totes les persones, a l’eliminació de l’article 135 de la Constitució i el NO al pagament del Deute il·legítim. Açò a més de totes les reivindicacions incloses en el nostre Manifest, entre les quals sempre serà prioritària la de la fi de la repressió a les persones per lluitar i l’Amnistia Social per a totes les que estan empresonades, encausades, perseguides…
La CGT, al costat de les Marxes de la Dignitat, tornarà als carrers el dia 25 de Febrer per a exigir “Pa, Treball, Sostre i Dignitat” per a totes les persones que formen la majoria social, la classe treballadora, la població en general que pateix el saqueig de les arques públiques per part d’empresaris i polítics sense escrúpols des que va començar la Crisi-Estafa.
Novament ens mobilitzarem de forma descentralitzada en tot el territori de l’estat, en multitud de ciutats i pobles, amb la participació de col·lectius en conflicte de molts sectors, persones treballadores, en actiu o en situació de desocupació, estudiants, pensionistes, col·lectius feministes, migrants, persones usuàries dels serveis públics, sindicats alternatius, partits polítics de la nova i vella esquerra, etc…
Les Marxes de la Dignitat constitueixen un moviment molt plural d’organitzacions i col·lectius, de diferents procedències ideològiques i geogràfiques, encara que totes situades en l’àmbit de l’esquerra, la capacitat de la qual de mobilització s’ha demostrat al llarg d’aquests anys de crisis-estafa, quan els sindicats del règim han romàs amagats. El seu Manifest reivindicatiu és el més ampli, contundent i complet de quantes plataformes hi ha funcionant actualment en l’estat espanyol. El seu recorregut no ha estat exempt de dificultats, debats, intents de manipulació política, etc…, donada la seua diversitat i implantació geogràfica però, fins ara, el moviment sempre ha eixit reforçat després d’abordar aquests desacords.