Sindicats, plataformes i persones convoquen una marxa estatal contra l’atur, la precarietat, les retallades i la repressió.
Diverses columnes confluiran a Madrid el 22 de març.
Tots i totes estem patint les polítiques executades pel govern del PP al dictat de la troica (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió Europea), consistents en la destrucció de drets i en l’empobriment social. Aquestes polítiques es fonamenten en el pagament d’un deute il·legítim i odiós que no han contret els ciutadans i ciutadanes, sinó que és producte de l’especulació bancària i els excessos dels governs neoliberals. Ens estan portant a una catàstrofe social.
A més , el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, amb el suport del PP, en un acte injustificable per a la majoria de la ciutadania, va modificar l’article 135 de la Constitució perquè es prioritzés el pagament del deute en comptes dels drets i les necessitats de les persones. Afirmaven que era l’única eixida a la crisi, que la seua política d’austeritat era l’única possible i que, per tant, era imperatiu retallar el dèficit a costa dels drets del conjunt de la població. Mentrestant, no hi ha hagut cap fre a la injecció de desenes de milers de milions d’euros per a salvar els bancs i els especuladors. Els governs i la patronal estan aprofitant la crisi per a retallar drets i salaris, i convertir un deute privat en deute públic. Aquestes polítiques antisocials de retallades estan causant sofriment, pobresa, fam i fins i tot morts. I tot perquè la banca i els poders econòmics seguisquen tenint grans beneficis a costa dels nostres drets.
Per tot això, les organitzacions impulsores de la Marxa per la Dignitat Madrid 22-M considerem que cal articular una mobilització continuada, estable, massiva i contundent contra aquestes polítiques que atempten contra els drets humans i la justícia social. Els motius perquè es produïsca una constestació social en tota regla són de sobres coneguts.
No obstant això, detectem una creixent resignació en bona part de la societat. El pitjor que ens pot passar és que aquesta resignació s’acabe d’instal·lar de forma majoritària en la societat i que la idea que no es pot canviar res esdevinga una patent per al govern i els poders reals, que possibilite més retallades de drets i llibertats. La falta de mesures reals per eliminar la corrupció política, els paradisos fiscals, el frau fiscal, la pèrdua de sobirania econòmica… incideixen molt negativament sobre el conjunt de la ciutadania.
Per contra, el govern augmenta l’IVA; introdueix el copagament-repagament de serveis i prestacions bàsiques, es nega a introduir una fiscalitat progressiva o apostar per la creació d’una banca pública.
A tot això, cal sumar les polítiques del Consell de la Generalitat que també retalla prestacions, drets, salaris i serveis públics. És a dir, estem davant d’un doble retallada, la valenciana i l’espanyola. Això fa que, ara per ara, la nostra taxa d’atur siga de les més altes de l’estat, i que els salaris i les pensions estiguen molt per davall de la mitjana espanyola i europea; que l’endeutament de les famílies siga molt alt; que l’economia submergida i informal tinga un gran pes; que tinguem una corrupció generalitzada i un dels pitjors indicadors d’inversió en serveis públics de l’estat; que s’haja tancat RTVV amb l’excusa del dèficit o que la repressió social siga una costant diària. En els anys del governs del PP, el País Valencià no és i no ha sigut mai motor de riquesa ni líder en res. En tot cas, ha possibilitat que alguns especuladors i vividors hagen tret profit del treball de les valencianes i valencians.
Davant aquesta situació, amb sis milions de persones aturades arreu de l’estat, uns 700.000 al País Valencià, i un nombre important de persones i famílies en situació de pobresa, a més de la falta d’un pla de lluita de les organitzacions sindicals majoritàries, cal donar una resposta diferent de les plantejades fins ara. Per això, pensem que cal globalitzar les lluites i fer una salt avant per frenar les polítiques neoliberals i possibiltar una transformació social.
La Marxa per la Dignitat del 22 de març pretén agrupar totes les lluites, totes les organitzacions, totes les persones que realment estan compromeses amb la majoria i el canvi social. No és una marxa més. Aquest no és l’objectiu. El nostre objectiu és posar en un compromís el govern i obligar-lo a canviar o anar-se’n a casa. No estem per a més jocs florals ni per a més política de saló. Ni les treballadores i treballadors, ni la majoria de la societat es poden permetre el luxe que continue passant el temps sense que hi haja una resposta dura i contundent davant tant d’espoli i tanta crueltat que practiquen els governs de la troica contra el poble .
Motius per a mobilitzar-nos
- Les diverses reformes laborals que estan destruint els nostres drets i precaritzant les relacions laborals, i que ha donat un poder enorme a les patronals.
- Les retallades socials en educació, sanitat, serveis socials, atenció a la dependència… que afecten la majoria social, als quals caldrà sumar els que s’anuncien per al 2014.
- Les polítiques dels governs espanyol i valencià pretenen deteriorar per justificar el desmantellament i la privatització dels serveis públics essencials, així com dels béns comuns.
- La desocupació que és de les més altes d’Europa i que en alguns territoris sobrepassa el 30%. A més hi cal sumar la creixent desprotecció social de persones aturades que no cobren prestacions, l’augment de les economia submergida i informal i els efectes molt negatius per a les persones joves, les immigrants, les dones i les persones aturades de llarga durada o majors de 45 anys.
- La involució en les polítiques d’igualtat de gènere per part dels governs central i autonòmics, l’augment de la violència contra les dones i els greus efectes que l’actual situació està tenint amb les dones, que agreuja la seua incorporació al mercat laboral i quan ho fa és en condicions clarament discriminatòries.
- La repressió en diverses formes que afecta milers d’activistes socials i sindicalistes. No conforme amb això, el govern torna a la càrrega amb l’anomenada “llei de seguretat ciutadana” i la llei de serveis mínims.
- El creixement de la pobresa extrema, l’exclusió i la precarietat laboral i social.
- La reforma de les pensions que suposarà un empobriment dels actuals pensionistes i que afectarà, molt negativament, els futurs pensionistes, que hauran hagut de treballar molts més anys per una pensió reduïda. Una reforma que aprofundeix en el concepte de sostenibilitat de l’anterior reforma pactada per l’anterior govern, UGT, CCOO i la patronal.
- La negativa a garantir el dret a l’habitatge per a tothom i la política d’afavorir els desnonaments a les persones afectades per la crisi. En aquest context cal entendre la negativa del govern a acceptar els continguts de la ILP proposada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), tot i haver recollit més de 1.500.000 de signatures.
Els lemes
- No al pagament del deute
- Treball digne (o renda bàsica), casa i serveis públics per a tots i totes
Qui organitza la marxa?
En les reunions. hi han participat col·lectius, sindicats i persones d’Andalusia, Extremadura, Múrcia, País Valencià, Madrid, Astúries, Galícia, Euskal Herria, Catalunya, Aragó i Castella-Lleó. Entre les organitzacions que hi han participat hi ha Intersindical Valenciana, SAT, Intersindical Alternativa de Catalunya, ESK d’Euskal Herria, CUT Galiza, PAH, CNT, CGT, Esquerra Anticapitalista, IU, Front Cívic, Esquerra Castellana, ATTAC, PCPV… i diverses assemblees de persones aturades d’arreu de l’Estat. Altres organitzacions sindicals i socials també estan coordinant-se per impulsar-la.
I al País Valencià?
Al País Valencià hi ha un grup promotor que des del mes de setembre impulsa la participació valenciana en la Marxa de la Dignitat 22-M. Aquest és un grup ampli, plural i horitzontal, conformat per assemblees de persones aturades, organitzacions socials i els sindicats CGT i Intersindical Valenciana.