A les 18h des de la Pl. Sant Agustí.
Manifest
Des de l’esclat de la crisi econòmica en 2008 i al ritme que es desmantellaven els serveis públics amb retallades en sanitat, educació, prestacions socials com la de dependència o les pensions juntament amb l’execució de desnonaments diàriament i l’augment de la precarietat del treball a través de la reforma laboral deixant famílies en atur reclamades a la misèria i a la desesperació, els diferents sectors populars ens vam organitar en les diferents lluites sindicals, en moviments socials en defensa de la sanitat i l’educació així com en molts altres camps de lluita mostrant el descontent amb aquesta situació de crisi.
Davant açò, la resposta que vam obtenir va ser la de més reformes i retallades de drets i llibertats democràtiques per a fer callar la protesta social i la lluita en el carrer.
El cas de Alfon i la repressió de la Vaga General de 2012, Can Vies i Gamonal, la brutalitat policial amb la qual es va reprimir la Primavera Valenciana, els 10 antifeixistes de Saragossa o Sergi a Barcelona, la lluita contra els desnonaments que ha acabat en nombroses ocasions amb detinguts, la criminalització de la lluita anarquista amb operacions policials com “Pandora” o “Piñata”, els casos de Miguel i Isma o Carlos i Carmen, presos com Otegui, Noelia Cotelo o Roberto Vaquero i tants altres que estan a l’espera de judici o pendents d’empresonament, la persecució de l’activitat en centres socials com La Trava, les 13 Roses o els gaztetxes a Euskal Herria i molts casos més deixen veure que tots els sectors de lluita, siga el que siga la seua ideologia o àmbit d’actuació s’han vist asfixiats per la bota de la repressió.
Muntatges policials, multes d’elevada quantia econòmica, judicis-farsa amb penes de diversos anys de presó per a molts activistes i moltes altres mesures repressives han estat a l’ordre del dia en una escalada de repressió que ha anat des de casos exemplaritzants utilitzats com a caps de turc com l’és el cas de Alfon o Molero a la persecució d’organitzacions al complet com Askapena, el PML(RC) o Causa Galiza.
Abans tot açò, els diferents sindicats i organitzacions polítiques hem d’estar units doncs la repressió no entén d’ideologies ni posicionaments i solament es frenarà amb una resposta unitària, ferma i conjunta.
No hem de permetre que cap company més acabe empresonat, multat, detingut o encausat. Enfront de la repressió la solidaritat és una sola veu.
