Aquest 28 d’abril, Dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, ha de servir per continuar amb aquesta lluita i per seguir exigint mesures immediates que frenin ja les xifres tan alarmants en matèria d’accidentabilitat i morts, unes xifres que reflecteixen que a l’any 2023 les persones mortes mentre desenvolupaven la seva feina van pujar a 721, superant les 30.000 persones mortes en els darrers trenta anys.
Les estadístiques de sinistralitat revelen que els treballadors de 35 a 54 anys són els que pateixen més accidents de treball lleus. En general, com a conseqüència de l’excés de confiança en les tasques a fer.
Els treballadors més joves (16 a 34 anys), per part seva, els pateixen per desconeixement de les tasques i manca d’experiència. A causa d’això, poden no ser conscients dels riscos presents a l’entorn laboral associats a determinades tasques.
Els treballadors de més edat, a nivell fisiològic, presenten més desgast que els treballadors joves. Aquesta diferència provoca que la resposta del cos a condicions idèntiques no sigui igual: un treballador jove té més força física que un veterà i pot suportar la mateixa càrrega amb menys esforç.
Els treballadors de més edat poden presentar una disminució d’agudesa visual, auditiva o pèrdua de reflexos. Tot això els fa més vulnerables als riscos en les tasques que requereixin aquestes aptituds.
Així mateix, la CGT va denunciar les preocupants dades d’accidentabilitat registrades durant l’últim any: els accidents in itinere han augmentat de manera alarmant (gairebé un 9%) focalitzant-ne l’augment en sectors precaris com el comerç i l’hostaleria. Pel que fa a les causes dels accidents laborals, destaca que la primera sigui el sobreesforç físic (gairebé un 30%) deixant clar que els infernals ritmes de treball que s’estan imposant tenen una incidència directa i negativa sobre la salut.
La igualtat passa per garantir un nivell idèntic de protecció a homes i dones. Aquests poden veure’s afectats de forma molt diferent davant d’un mateix risc. Per això, la variable “sexe” ha de ser inclosa a la planificació de la prevenció de forma sistemàtica. I el mateix a cadascuna de les activitats preventives, per ajustar les mesures de seguretat i salut a la realitat dels riscos.
Com que la normativa encara no regula les dues perspectives, reivindiquem el paper dels delegats i delegades de prevenció, perquè la prevenció als centres de treball es faci a mida dels treballadors i treballadores. Però també segons l’edat dels diferents membres de cada plantilla i els llocs que ocupen.
La classe treballadora no podem continuar permetent que les empreses ens tractin com a objectes d’usar i llençar. Som persones, i exigir la màxima seguretat, el compliment estricte de la normativa en aquesta matèria i la seva millora en tots els centres de treball ha de ser el primer pel que com a organització anarcosindicalista hem de lluitar tant a les empreses com davant dels Governs.