Totes les persones que creiem a les Pensions Públiques, com un Dret Fonamental, tornem una vegada més a portar les nostres veus de justícia social al carrer. La població pensionista al nostre país que compta amb més de nou milions i un 21,43% són de pensions mínimes, té dret a una pensió mínima -sigui del tipus que sigui (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat, favor en familiars i pensions no contributives)-, de 1.080 €, que és el Salari Mínim en aquests moments.
LES POLÍTIQUES SOCIALS es basen en la concepció de protegir de manera universal i solidària el conjunt de necessitats individuals de les persones davant de situacions que ho requereixin. I troben la raó de ser en la pròpia inseguretat de la vida, mitjançant l’organització d’un sistema de protecció que ha de respondre a les necessitats individuals, familiars i col·lectives.
El compromís polític i jurídic d’aquestes polítiques socials és garantir de manera universal per a totes les persones, les seves necessitats vitals i la llei així obliga: “…els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat…” (Article 50 CE)
Aquest mandat constitucional obliga tots els governs, siguin del signe que siguin, a garantir que existiran recursos econòmics suficients perquè tothom tingui una PENSIÓ adequada i digna a cada moment de la seva vida.
Complir amb la llei, es digui Constitució o Carta Social Europea, que exigeix que no poden existir pensions mínimes per sota del 60% del salari mitjà de cada estat (a l’Estat espanyol se situa als 2.130€), no és sinó un acte de justícia social i defensar linterès general.
El nostre Sistema Públic de Pensions és degradat i menyspreat, des de la primera gran reforma del segle XX, fins a allargar la jubilació als 67 anys, i amb incentius per endarrerir-la encara més, com si la qualitat de vida i poder viure una vida digna depengués de la mercantilització i els diners.
Les nostres jubilacions anticipades no només s’han penalitzat, sinó que ni tan sols apliquen els coeficients reductors per a totes aquelles activitats productives i de serveis que són perilloses, penoses o nocives. Sobre això últim, la CGT ja es va manifestar el 23 de setembre pels carrers de Madrid sota el lema “MATAR-SE A TREBALLAR ÉS UNA MERDA”, i el proper 28 d’octubre és una altra bona data per recordar la lluita que estem duent a terme des de fa tants anys.
És el món al revés, on l’empresariat i els quadres, executius i directius, es troben súper blindats en les condicions de treball, entre elles la salarial; mentre que la immensa
majoria de la classe treballadora està més penalitzada: en les condicions de treball, més cotitzacions socials, elevant la càrrega amb el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional -MEI- (una nova cotització per omplir la guardiola de les pensions), i en els seus drets de jubilació .
Les lleis han augmentat encara més les penalitats i s’allunyen de l’obligació constitucional: els anys de cotització reals ara són 36 anys i 6 mesos –quan arribi el 2027 fins als 37 anys–, per poder tenir dret al 100% de la Base Reguladora . El període de càlcul de la Base Reguladora, sobre el qual es calcula la pensió, és dels 25 darrers anys i per als nascuts a partir de 1975 seran els 27 darrers anys.
La revaloració anual de les pensions segons el cost de vida real ara s’ha convertit en l’IPC mitjà; la bretxa de gènere dista molt de ser corregida amb les mesures parcials, mantenint la desigualtat masclista i patriarcal, i, cada cinc anys, poden revisar si aquestes reformes són suficients o cal retallar encara més.
I per si no n’hi hagués prou, per mitjà de la Negociació Col·lectiva i amb el vistiplau dels sindicats institucionals: detreure i espoliar fons públics per lliurar-lo als fons privats i exonerar l’empresariat amb deduccions fiscals i de cotitzacions.
Això suposa una violació del dret a pensions suficients i adequades i un acte d’injustícia i desigualtat sense comparació.
La CGT, tota la CGT, sortirà una vegada més al carrer amb tot el moviment pensionista i amb la classe treballadora per DEFENSAR UN SISTEMA PÚBLIC I SUFICIENT DE PENSIONS PER A TOTS I TOTES i el DRET A PENSIONS DIGNES I ADEQUADES.
Des de CGT-València volem donar suport a aquesta manifestació, i per això hem organitzat un autobús que sortirà el dia 28 d’octubre a les 6.00 hores del matí des de la nostra seu sindical, avinguda del Cid, 154.
GOVERN QUI GOVERN LES PENSIONS I ELS SERVEIS PÚBLICS ES DEFENSEN.
28 d’octubre, 11h, d’Atocha a Sol
