2012-2017 DE LA PRIMAVERA VALENCIANA A LA LLEI MORDASSA: El 16 de febrer a les 14h, davant de l’IES Lluís Vives, roda de premsa, concentració…
Aquest febrer del 2017, commemorem el cinqué aniversari de la Primavera Valenciana, un fenomen social per les llibertats, de transcendència internacional, que va sorgir en febrer de 2012, com a resposta a la repressió a l’alumnat de l’institut Lluís Vives de València, que protestava en contra de les retallades econòmiques en educació de la Generalitat Valenciana en mans del PP. Una brutalitat no vista (almenys públicament) des de temps de la dictadura. El poder polític estatal del PP, va ordenar a través de la delegada Paula Sánchez de León, exercir amb tota la força la repressió contra el poble, i el seu braç executor, el cap de la policia a València, Antonio Moreno, el va qualificar d’enemic i va actuar amb unnivell totalment desproporcionat de repressió, identificacions, retencions, detencions, ferits i ferides… Sense cap reacció del president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ni de l’alcaldessa de València, Rita Barberà, també del PP.
La resta d’instituts i universitats junt amb la resta de la societat valenciana es van llançar al carrer per dir prou de repressió i per defensar les llibertats ciutadanes i el dret a manifestar-se. La resposta varen ser milers de persones reprimides, centenars involucrades, desenes afectades per sancions i processos judicials, i un desgast considerable a advocats i advocades, activistes i a la mateixa societat.
Com a reacció a tot açò es va celebrar una assemblea ciutadana a la Societat Coral el Micalet de València, i es vaconstituir l’Assemblea per les Llibertats i contra la Repressió (Assemblea el Micalet) que fins l’actualitat ha afrontat, amb un balanç general satidfactori, l’activitat social antirepressiva i els casos judicials i de sancions (gairebé tots els judicis guanyats i sancions recorregudes anul·lades). A més, a setembre de 2012 es va realitzar a Godella, a un espai cedit per l’Ajuntament, un gran concert solidari amb músiques i músics valencians voluntaris, per recaptar fons per afrontar les despeses judicials (que està gestionant-se de manera assembleària).
Dels fets es desprenen dues lliçons: la primera és que el poble si s’empenya pot posar en escac un poder contrari als interessos de les classes populars, i la segona és que els organismes oficials aprenen que cal aturar aquestes mobilitzacions massives espontànies, i teoritzen que la ciutadania i seua llibertat de manifestació ha ser supervisada pel poder «el carrer no pot ser de la ciutadania». Per això es van inventar la Llei Mordassa, una limitació major a les llibertats ja minses en aquesta pseudodemocràcia. Una llei que retrotrau a lleis franquistes, amb dures penes de presó, sancions, retencions, registres, i
dentificacions, etc. Una dura microrepressió individual selectiva: sindicalistes, activistes socials… que, a més de tindre conseqüències col·lectivesno , renuncia a la repressió generalitzada si «toca». Una llei durament criticada per sindicats, partits polítics d’Esquerres, plataformes i associacions de juristes entre d’altres.
Ara al País Valencià el panorama polític ha canviat i a l’estat Espanyol el suport al PP ha disminuït però la política d’estat continua sent majoritàriament contrària als interessos generals, amb pactes que donen el govern a un partit corrupte com el PP i moderació de les crítiques a la llei mordassa per part d’alguns partits… Per aquest motiu es va crear la plataforma València Sense Mordassa i s’ha incrementat la nostra denúncia i la nostra exigència de derogació completa d’aquesta llei antisocial, la demanda de les llibertats necessàries i del dret a decidir de tot un poble sobre qualsevol aspecte social, polític a més del dret a manifestació quan i de la manera que es considere oportú.
FORA, FORA, LA LLEI MORDASSA, TOTA FORA.
VISCA LA PRIMAVERA VALENCIANA