març celebrem el dia de la
dona. Des de les institucions també. Aquestes institucions,
que al llarg dels últims anys
promulguen lleis i organitzen actes a
favor de la igualtat de la dona. Actes que resulten hipòcrites,
electoralistes,
buits i contradictoris que poc fan en realitat per
tractar de millorar la nostra consecució de la igualtat.
Intenten
que els donem el nostre vot amb actes a la seva opinió, políticament
correctes, que sol
emmascaren una realitat feminicida.
Els
mitjans de comunicació intenten que acceptem sense resistència
el
seu codi patriarcal i no siguem plenament conscients que no
existeixen reformes reals sinó demagògia passada.
Les dones
continuem tenint doble jornada laboral, tenim limitada la
possibilitat d’accedir a llocs de treball
més ben remunerats, sofrim
major precarietat laboral, som víctimes del terrorisme masclista,
continuem realitzant les
feines necessàries per al manteniment de la
vida, entre altres desigualtats.
LA NOSTRA MÉS ABSOLUTA
RESISTÈNCIA a aquest sistema patriarcal
i fem una crida a tota la joventut que, junt amb les que portem
lluitant
anys, cridin i es rebel·lin, rebutjant l’aberrant sistema
patriarcal que no cessa en el seu empenyorament de minvar la
capacitat de les dones com a éssers pensants.
Amb el
convenciment que la lluita és sempre possible, que
ens serveixi
d’exemple que fins i tot en les societats més masclistes com la
mexicana, hi ha dones zapatistas o
indígenes que, organitzant-se,
han arribat fins i tot a l’elaboració d’una Constitució de les
Dones. Dones d’Atenco,
també a Mèxic, que lluita contra l’agressió
sexual com a forma de repressió política. I recordem també a les
Dones del
Shari Rosa a l’Índia, que lluiten contra la violència
masclista a la llar, reunint-se en grups i marxant totes juntes
durant quilòmetres fins a la casa de la dona agredida. Dones Creant,
a Bolívia o Amazones, a Argentina, que a través de
pintades,
documentals, accions al carrer, articles en premsa o declaracions en
la ràdio expressen el seu rebuig de
continuar sent excloses i
maltractades, al marge de les institucions i a través de l’acció
directa.
La
majoria d’aquestes lluites es duen a terme en unes
condicions en les quals la subsistència seria el prioritari, i
tanmateix veiem que per a elles la dignitat de la dona és
equiparable a la de l’aliment diari.
Des
d’aquí per tant,
volem reconèixer la seva resistència, ja que la lluita de la dona
és una, aquí i allà: la de parir un
món nou on les relacions de
les persones estan basades en la igualtat.
capital, on el nostre estat ocupa la presidència aquest semestre,
tenim una imatge molt més “avançada” en quant a drets
laborals
i cívics: dreta a vot, dret a un treball digne, lleis queens
amparen…. i malgrat tot veiem que, enara que la
distància que ens
separaba dels homes és menor, aquesta segueix sent present a quasi
tots el àmbits de les nostres vides:
salaris inferiors als dels
homes, doble jornada laboral, dificultat per accedir a llocs de
treballs de major
responsabilitat, les cures segueixen sent
responsabilitat nostra, treballs i feines precàries….
sempre han
dominat els homes continua conservant la imatge que han imprès en
ell. No podem perdre de vista aquests fets
que fan tan complexa la
qüestió del treball femení… La majoria de les dones que
treballen no PODEN EVADIR-SE DE LA
NORMATIVA QUE PROCLAMA EL
SISTEMA FEMENÍ TRADICIONAL, ja que no rebem de la societat ni dels
nostres companys l’ajuda
que ens resultaría necessària per a
convertir-nos concretament en IGUALS AL HOMES.
Solsament les
que resisteixen poden donar cert sentit a les tasques
quotidianes
fins i tot privades de descans, hereves d’una tradició de submissió.
laboral
moltes dones continuen sofrint vexacions, obligades de forma natural
a usar el «seu encant» (persecució laboral)
ja que els
seus salaris són mínims exigint d’ella alguna cosa més que el seu
currículum o forma de treballar.
La dona que s’allibera
econòmicament de l’home NO ÉS PER AIXÒ EN UNA SITUACIÓ MORAL,
SOCIAL, PSICOLÒGICA
IDÈNTICA A ELL. La forma en la qual ens
impliquem en les nostres professions depèn d’un context global que
desafortunadament no ens ajuda.
DES DE CGT, NOSALTRES,
TOTES, VOLEM PARIR UN MÓN NOU ON HI HAGI
IGUALTAT REAL I QUE NO
SIGUIN NOMÉS LES LLEIS LES QUE INTERPRETIN SENSE DIFERÈNCIA DE
GÈNERES, RACES O ESTATUS SOCIAL,
SINÓ TOTS I TOTES AMB EL
CONVENCIMENT QUE ÉS POSSIBLE.