El dia Internacional de la Dona Treballadora neix de la situació d’explotació laboral, de l’abús, de la situació de precarietat d’unes dones valentes que, allà per l’any 1911, es van plantar per dir PROU !! i van patir la resposta de l’empresari que les va tancar en una fàbrica de Nova York, perquè no creessin «desordres». Calant foc a la fàbrica, van assassinar a 146 joves treballadores. Aquest és el preu que ens costa a les dones rebel·lar-nos a l’autoritat que pretén oprimirnos i burlar-se de la nostra dignitat i drets.
8-m: 19h30, Parterre. Manifestació València “Sense feminisme no hi ha revolució”.
Cada 8 mar commemorem el Dia de la Dona Treballadora i totes les reivindicacions legítimes, històriques i actuals, contra el patriarcat i el sistema capitalista.
Des de la CGT, denunciem les situacions de doble discriminació que patim les dones, una com a classe treballadora (ja sigui remunerada o sense remuneració a través dels treballs reproductius i de cures) i una altra com a dones. Les successives «crisi» econòmiques, en què ens situen periòdicament la classe dominant polític-financera, segueixen mantenint un sistema social, polític i econòmic de progressiva desprotecció i precarització cap a les persones que desenvolupen la major part de les tasques productives i reproductives del país i cap a les persones que no poden treballar, mentre que incrementen els arcs salarials a favor dels equips directius, juntes d’accionistes i altres atracadors i corruptes que des de la política, la patronal i les institucions públiques i privades, saquegen el país.
I així, any rere any, ens trobem novament resistint a les agressions brutals de la mateixa política neoliberal contra la classe treballadora en general, però que pega més fort en nosaltres, les dones, marginándonos en treballs precaris, amb pitjors sous que els homes, major temporalitat en els contractes, en els que se’ns exigeix completa disponibilitat per a jornades parcials, contractes per hores, exigint-nos 1 sobrequalificació, qüestionant la nostra professionalitat si volem compatibilitzar-la amb un projecte de maternitat, engrossint les llistes de l’atur o treballant en condicions d’esclaves a l’agricultura, en fàbriques, hostaleria, falses autònomes, serveis públics, professores interines, sanitàries i un llarg etc.
No ens acomodem encara que ens auguren temps de canvi. En el moviment llibertari hem après que les transformacions socials que volem no vindran de la mà del món polític, sinó de la consciència i mobilització social. Si les dones no lluitem pels nostres drets, ningú ho farà per nosaltres.
Utilitzant vells discursos recurrents, s’afirma que el nostre benestar depèn del «clima polític» de la «estabilitat institucional», estructures del capitalisme que només persegueixen la perpetuació de l’estatus dels seus privilegis a costa de la submissió i l’explotació de les altres. No obstant això, nosaltres tenim altres interessos oposats a aquests actors que volen imposar les condicions de les nostres vides.
Companyes, el poc que s’està avançant està sent fruit exclusivament de la lluita sindical i social alternativa que tenim oberta contra aquest patriarcat que, mitjançant el masclisme, perpetua la desigualtat en tots els ordres de la vida.
Ja que la nostra vida i dignitat és l’única cosa que posseïm, anem a defensar-les, lluitant. Organitzades construirem el nostre destí mitjançant la nostra pròpia acció davant els gestors de l’estat capitalista.
Si ningú treballa per tu, que ningú decideixi per tu
JUNTES TREBALLANT PER LA NOSTRA REVOLUCIÓ
VISCA EL 8 DE MARÇ: DIA DE «LA DONA VIVA»
