9-M: Assemblea de constitució a València de «Joves sense futur».

Nosaltres, la

gent jove sense futur, ens dirigim a l’opinió pública per a mostrar el nostre desacord amb les polítiques de retallades

socials de la Generalitat Valenciana i del Govern central, i la conseqüència més greu i amb major impacte en el futur que

aquestes mesures representen: la joventut més preparada de la nostra història viurà pitjor que els seus pares.

L’agressió contra el col·lectiu juvenil en un escenari de crisi capitalista, amb una taxa

d’atur juvenil del 40%, la més alta de la UE, es materialitza principalment en vàries mesures:

La Reforma laboral, que augmenta la temporalitat dels nostres contractes, la flexibilitat laboral i suposa la

desaparició de la negociació col·lectiva, convertint-nos en gent treballadora precària per a tota la vida.

La Reforma del sistema de pensions, que retarda l’edat de jubilació i redueix la quantia de les

nostres futures pensions i ens dificulta encara més trobar un treball digne. Tot això ens planteja un horitzó sense

futur.

La repressió, intimidatòria i criminalitzadora, com ha quedat clar a les

actuacions policials a València amb els estudiants de l’IES Lluís Vives i altres.

La

mercantilització de l’Educació pública i la seua privatització progressiva, que aposten per la rendibilitat privada, i no

per la formació i el coneixement. Un ensenyament no universitari degradat i sense recursos a totes les seues etapes, el

qual es vol deixar només per a mal atendre els sectors socials més empobrits i marginats, desviant la resta cap a

l’ensenyament privat. Una universitat d’elit per a una minoria i fàbrica de precaris per a una majoria, amb mesures que es

concreten en una nova selectivitat que posa traves a l’accés a la universitat i en la degradació de la formació

professional.

Som les i els joves a qui les elits econòmiques i les polítiques dels

nostres governs ens volen convertir en la generació sense formació ni treball ni pensió digna. Aquells que, a més, no

tindrem casa en la nostra vida, des que els especuladors van fer del dret a l’habitatge un negoci amb el qual enriquir-se;

un model de creixement econòmic que ha fracassat i ha generat aquesta crisi. Hem pres consciència que les mesures d’eixida

a la crisi econòmica s’han realitzat a través d’una constant socialització de les pèrdues. Enfront de l’eixida de la crisi

per la dreta, nosaltres, la generació precària, assenyalem als culpables i reivindiquem ser escoltats.

Volem recuperar la nostra capacitat per a ser actors d’un motor de canvi, combatent un país de

precarietat, atur i privatització de la nostra educació. Som a més conscients que la mobilització i la lluita tenen sentit,

però sobretot que són necessàries. Itàlia, França, Grècia o Islàndia ens ensenyen que la mobilització és indispensable. El

món àrab ens demostra que la victòria és possible. Per això cridem a un cicle de mobilitzacions que recuperen la veu de la

joventut en el carrer, i ho fem extensiu a la societat civil. Nosaltres no ens fiem, sabem que açò només ho solucionem sense

els que van causar aquesta crisi. Instem a emprendre la mobilització col·lectiva, a reivindicar el nostre dret a

dissentir, a reconstruir el nostre futur.

«Ens heu llevat massa, ara ho volem tot»

mail: jovessensefutur@gmail.com 
Facebook: Joves

Sense Futur.