‘A Dios rogando, con el mazo dando’, claus per entendre la nova política policial del PP.

l’Univers”, “vivim en una societat on trobem el pecat original en estat químicament pur” o “la política és un camp magnífic

per a l’apostolat”. I més encara: “Al segle XIX, el marxisme i l’ateisme treuen Déu i col·loquen l’home al centre i,

finalment, Satanàs es col·locarà al lloc de l’home”. O bé maldar perquè “els legisladors creuen que la Llei de Déu i la Llei

Natural ja no tenen res a dir”. Així és la teologia política del nou ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz,

l’etern supervivent de la dreta espanyolista a Catalunya durant tres dècades. El dirigent del PP català ha arribat al

ministeri anunciant mà dura policial en un context de crisi social, col·lapse econòmic i creixent malestar. El País

Valencià és els últims dies una mena de prova pilot de la doctrina del nou ministre i tota la seva cadena jeràrquica a la

cúpula que comanda els cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol. Repassem el seu currículum i pensament per entendre

més i millor el que està passant.

Déu

l’Interior és amic personal de Mariano Rajoy, proper a Rouco Varela, numerari de l’Opus Dei i devot de Santa Teresa.

Fervent catòlic de missa diària, fill de militar franquista reubicat després a la Guàrdia Urbana de Barcelona, Fernández

Díaz va iniciar la seva singladura política al CDS d’Adolfo Suárez, però el fracàs el va dur a afiliar-se a l’AP de Manuel

Fraga el llunyà 1982. A principis de la dècada dels 80, va tenir un pas efímer com a governador civil de Barcelona, que va

deixar empremta en l’independentisme català. Fernández Díaz va ordenar empresonar sis independentistes pel simple fet de

dur una pancarta amb el lema *Independència durant la manifestació contra la LOAPA (Llei Orgànica d’Harmonització del Procés

Autonòmic), que consagrava el cafè per a tothom després del 23-F.

convidat pel Departament d’Estat– ha arribat a comparar el Valle de los Caídos amb el cementiri d’Arlington dels EUA o amb

el mausoleu de la platja de Normandia. A les seves primers declaracions com a màxim responsable d’Interior, ha fet gala del

classicisme més conservador i dels tòpics securitaris més regressius: tolerància zero, expulsió de multireincidents,

obsessió amb la immigració, visió restrictiva de l’espai públic i noves reformes d’enduriment penal i repressiu, tot i que,

des de 1995, ja s’han produït 26 reformes del Codi Penal. La seva posició respecte el nou temps polític que es viu al País

Basc ha estat més prudent, malgrat alguna patinada que ha hagut de rectificar.

cúpula d’Interior són tan significatius com esclaridors. Sota les seves ordres, la troika conformada per Ignacio Ulloa com

a secretari d’Estat per a la Seguretat, Ignacio Cosidó com a director general de la Policia i Arturo Fernández de la Mesa

com a nou director de la Guàrdia Civil. Ulloa, proper a la FAES i al PP de Catalunya, és advocat del Tribunal Constitucional

i, fins ara, exercia com a jutge titular de primera instància de Sant Feliu de Guíxols. El 2005, va ser nomenat cap delegat

de la missió de la UE per a l’Enfortiment de l’Estat de Dret a l’Iraq. Després de la presa de possessió, ha manifestat que

s’ha trobat obert sobre la taula el debat sobre les condicions humanes als centres d’internament d’estrangers (CIE). Ha

reconegut explícitament que “hi ha carències” i que tractaran de “garantir que s’acompleixin les condicions mínimes i

s’adeqüin amb l’estatus dels drets humans”. Sobre una altra polèmica xenòfoba, les macrobatudes racistes a Barcelona o a

Madrid, ha afirmat que no té constància que existeixi “una ordre o instrucció per dur aquestes identificacions”. 

instrumentalització que puguin fer certs grups marginals violents de les mobilitzacions dels indignats”. Unes declaracions

que concorden amb les que va fer la nova delegada del govern a Madrid, Cristina Cifuentes: “El moviment dels indignats està

controlat per la ultraesquerra”.

nou director general de la Policia, és un vell conegut de l’etapa de José María Aznar. Neocon consagrat i considerat fidel

exponent de l’ala dura del PP, té una trajectòria directament vinculada a Mayor Oreja. Ja va ser cap del gabinet tècnic de

la Guàrdia Civil entre 1996 i 2004. Col·laborador del Centre Superior de Defensa Nacional, el centre docent militar de més

alt nivell de les forces armades espanyoles, també és membre del think tank aznarista i de Bush GEES (Grup d’Estudis

Estratègics). Habitual de Libertad Digital, és vocal de l’Associació Atlàntica Espanyola, altaveu de l’OTAN a l’Estat. El

2008, en el decurs d’un seminari de la FAES, va alertar que “els musulmans suposen un risc per a la nostra

democràcia”.

Barcelona, quan va presentar el nou comandament de la policia espanyola a Catalunya, Agustín Castro, exmàxim responsable de

la Brigada d’Informació i amb 40 anys de carrera policial a Barcelona. Davant de Felip Puig, Cosidó va fixar les seves

prioritats a Catalunya: “El terrorisme gihadista i els grups antisistema”. Cosidó, que ha abonat la tesi de la conspiració

sobre l’11-M i ha estat qui ha explotat l’anomenat cas Faisan contra Rubalcaba, va voler recordar que, els darrers sis

anys, a Catalunya, s’han desarticulat dotze suposades cèl·lules islamistes, amb 127 detencions. Va obviar quantes d’aquestes

operacions han quedat en no res –des de 2001, la meitat de les persones detingudes han quedat en llibertat sense càrrecs–,

però ha anunciat un reforçament de la guerra preventiva per “detectar qualsevol procés de radicalització”. Cosidó és autor

del llibre España: camino de libertad, una apologia de la deriva antiterrorista que va caracteritzar els vuit anys de

govern del PP. A l’acte de presentació, el juny de 2010, Cosidó va ser emparat per Aznar, Mayor Oreja, Rajoy i Angel

Acebes.

Civil

Mesa com a nou director de la Guàrdia Civil. Escuder, habitual del president espanyol a Galícia, va ser el responsable

polític de la gestió del desastre del Prestige i va arribar a sostenir que el destí del fuel vessat només quedaria en “una

llamborda al mig del mar”. Antics companys d’estudis han recordat les seves aventures ultres, amb el sobrenom de Cuco, i el

patrullatge “contra els rojos” que va protagonitzar a finals dels 70 a Ferrol.

direcció política a Interior ha anat acompanyada d’una substitució fulminant dels màxims comandaments de la policia

espanyola. Destitucions netament polítiques, arran de les quals s’han cessat immediatament deu dels tretze comissaris i on

Cosidó ha optat per recuperar, a dit, la vella guàrdia aznarista. A la direcció operativa, hi ha situat Eugenio Pino, excap

de les unitats antidisturbis durant els executius d’Aznar. Com a màxim responsable de la sensible Comisaria General

d’Informació, bastió de la lluita contraterrorista, ha nomenat Enrique Barón, exresponsable de la lluita contra ETA al País

Basc. Barón, càrrec de confiança en serveis especials d’Esperanza Aguirre a la direcció de Seguretat i Interior de la

comunitat madrilenya, va haver de comparèixer al parlament autonòmic per l’escàndol de l’espionatge il·legal entre membres

del PP, encara sota investigació judicial.

reveladors com les destitucions dels comissaris de confiança socialista. Cau Juan Antonio González, responsable de les

unitats que van investigar els casos Gürtel i Palma Arena, que han assegut a la banqueta dels acusats els expresidents

autonòmics del PP Jaume Matas i Francisco Camps. I també salten Miguel Valverde (cas Faisan) i Miguel Ángel Santano (a qui

el PP va fustigar pel cas del fals àcid bòric de l’11-M). Sobre la nova cúpula policial, és esclaridora la reacció del

Sindicat Unificat de Policia (SUP), majoritari en el cos, que ha denunciat que la renovació “és la més polititzada des de

l’arribada de la democràcia”. El secretari del SUP, Sánchez Fornet, ja va denunciar, el 1999, després de la càrrega a la

UAB durant una visita d’Aznar ordenada per Julia Garcia Valdecasas, la mà dura del PP: “Donen ordres contundents i són molt

poc respectuosos amb els conflictes socials, sempre volen resoldre’ls per la via de la contundència policial (…) mantenen

una de las línies més dures que es coneixen”. Vuit anys després, han tornat perquè mai no van marxar. Història gris. Bajo

palio: Torquemada Hill Street Blues.

la presó

el PP també recupera la mà dura. En aquest cas, la d’Ángel Yuste, exfuncionari de presons a Barcelona, Teruel, Cuenca i

Ocaña i, posteriorment, als serveis centrals penitenciaris. El 1991, va assumir la subdirecció general de Gestió

Penitenciària i va ser el màxim responsable del tractament i el règim de les persones preses. Des d’aquest càrrec, va

alenar, impulsar i emparar el duríssim règim FIES, declarat inconstitucional pel Tribunal Suprem el 2009. Posteriorment, va

ser el màxim responsable de la política penitenciària durant el doble mandat d’Aznar (1996-2004), des d’on va ordenar un

apropament limitat i parcial de 190 preses polítiques basques. El 1999, les Madres contra la Droga van dipositar set

fèretres davant de casa seva, amb l’objectiu de responsabilitzar-lo dels maltractaments i les morts per desassistència a

les presons espanyoles. Abans del nomenament, era alt càrrec d’Esperanza Aguirre a la comunitat madrilenya.

per vulneració dels drets humans en nou ocasions. En quatre ocasions, per no garantir un judici just, en tres, per vulnerar

la llibertat d’expressió, i a la resta, per absència d’investigacions en casos de tortures, la violació de la presumpció

d’innocència o la dilació excessiva dels processos. Entre els casos més destacats, trobem l’empara a Arnaldo Otegi, on el

TEDH va imposar una indemnització de 20.000 euros i va criticar la sobreprotecció del rei Joan Carles de Borbó, a qui Otegi

havia titllat de “cap dels torturadors”. Les tortures sofertes per Aritz Beristain –en una instrucció del jutge Baltasar

Garzón– van suposar una nova condemna contra l’Estat pel fet de no haver-les investigat. El TEDH, instància a la qual

recorren cada vegada més ciutadanes, encara té pendents de resoldre les denúncies interposades per Unai Romano i Martxelo

Otamendi, torturats sota la legislació antiterrorista.

al setmanari Directa