CGT planteja un recurs d’alçada contra
l’ERO, basat en motius econòmics malgrat els beneficis de l’empresa.
Alierta reparteix entre els accionistes de Telefònica, 6.755 milions d’euros, dupliquen el cost total de l’ERO aprovat,
xifrat en 2.700 milions d’euros, que destruirà 6.500 ocupacions.
el mateix que l’acomiadament de cadascun dels 6.500 treballadors que s’acullin a l’expedient de regulació d’ocupació (ERO)
plantejat per l’operadora: uns 400.000 euros. En concret, 415.000 euros és el preu que pagarà l’operadora per enviar a
l’atur a 6.500 persones amb més de 53 anys i amb un futur més que incert.
López, secretari de la Federació de Transports i Comunicacions (FETYC) de CGT, a qui li sembla indecent que una empresa amb
beneficis (10.167 milions d’euros el 2010) anunciï alhora la destrucció de 6.500 ocupacions (el 20% de la plantilla a
Espanya) i un bonus per a directius de 450 milions d’euros. “Sembla que s’estan rient d’un país amb un 20% d’atur”,
protesta López.
salari la remuneració dels treballadors acomiadats, la retribució total del consell i de la Direcció de Telefònica va ser
superior als 42 milions d’euros el 2010. De fet, l’operadora –privatitzada l’any 1999– és la tercera companyia de l’Ibex 35
amb una retribució més alta, només per darrere del Santander de Botín (101 milions d’euros) i de ACS de Florentino Pérez
(47,8 milions d’euros). Encara més, Alierta és l’executiu del seu sector millor pagat d’Europa, amb 8,6 milions d’euros en
efectiu i en accions, més una aportació al fons de pensions d’altres 6,6 milions d’euros, segons El País, que cita fonts
coneixedores de l’empresa. Telefònica no fa pública la retribució del seu president.
dignes no tornaran. Però és que els que es queden haurien de suportar un conveni col·lectiu regressiu, si no el pitjor, que
empobreix la garantia de l’ocupació, les externalitzacions, la mobilitat geogràfica forçosa o el manteniment del poder
adquisitiu. “La gent té por al trasllat forçós o al canvi d’activitat”, confirma López. A més, l’ERO afecta molt
negativament a nivell organitzatiu, perquè “hi ha zones on podria anar-se’n un 50% de la plantilla, com Burgos, o un 35%,
com Extremadura”. López es tem que una petita part d’aquests llocs se substituiran per subcontractats, que és “treball més
barat, més precari, amb més risc, amb pitjor formació i menys seguretat”.
econòmiques del primer semestre d’aquest any i perquè s’aporten causes econòmiques en una empresa amb beneficis”. A més,
explica el sindicat en la seva web, la redacció del Pla Social “és inconcreta, molt imprecisa, i no dóna plenes garanties
dels compromisos de creació i garantia d’ocupació, ni solució als problemes que causarà la destrucció d’ocupació massiva a
Telefònica”.
milions d’euros, atur inclòs, que suposaran els 6.500 treballadors acomiadats: “Els resultats de la Companyia en els
pròxims exercicis es veuran afavorits per la major eficiència en costos de personal”. Per si no quedés clar, en els seus
resultats semestrals de 2011, Telefònica reitera que no perillen “tots els seus compromisos de remuneració a
l’accionista”.
que havia estat pública, són escandalosos: 6.755 milions d’euros el 2010, entorn de 1,40 euros per acció. I la política per
als pròxims anys és seguir augmentant-lo, fins a 1,6 euros per acció el 2011 i un mínim de 1,75 per acció en 2012. Tan alts
són aquests dividends, que fins i tot l’agència de rating Standard & Poor’s li va rebaixar la nota en un graó a
l’agost, des de A- a BBB+, al considerar que la reducció del deute de Telefònica serà inferior a la que es preveia per una
política de dividends agressiva.
Telefònica, a desembre de 2010, ascendia a 55.593 milions d’euros. Una altra de les vies per a aconseguir fer caixa, de
moment frustrada, és la sortida a borsa d’Atento, la filial d’atenció telefònica de Telefònica. La sortida a borsa va ser
avortada al juny, quan, enmig de les turbulències dels mercats, Telefònica es va veure obligada a rebaixar el preu mínim en
el qual podia quedar situada cada acció fins a 17,25 euros, enfront dels 19,25 euros previstos, des d’un màxim de 25 euros.
Aquesta banda de preus suposava valorar la companyia entre 1.155 i 1.500 milions d’euros. A finals de juliol, el seu
responsable financer explicava a analistes que la sortida a borsa d’Atento es reprendrà quan les condicions del mercat
millorin.
rendibilitat és la reducció de costos de personal. L’actual Direcció argumenta que en un entorn competitiu amb preus a la
baixa i avanços tecnològics, cal reduir costos de personal (via ERO o convenis col·lectius més precaris). Segons César
Alierta, Telefònica s’hauria trencat si no hagués aplicat els ERO anteriors. Referent a això, Álex López xifra en 50.000
llocs de treball, si no més, els que s’han destruït des de la privatització de Telefònica. Des d’aquest sindicat sostenen
que “mai hauria d’haver-se privatitzat”.
els negocis de Telefònica
remodelació, la més agressiva des que César Alierta es va endollar a l’operadora el 2000. La divisió espanyola s’integra a
Europa, amb el que només quedaran dues unitats geogràfiques: Europa i Llatinoamèrica. Una altra de les novetats és la
creació de Telefònica Digital, una divisió amb seu a Londres i 2.500 treballadors que s’encarregarà dels serveis
d’Internet.
novè més lent de la Unió Europea. Espanya és el país més car de la UE en telefonia i serveis de comunicacions, amb preus
gairebé un 30% superiors a la mitjana europea, segons un informe d’agost de 2011 realitzat per l’oficina estadística
comunitària Eurostat.
exmonopoli públic Tabacalera, el president de Telefònica, César Alierta, va comprar accions de la companyia en borsa,
conjuntament amb la seva dona i el seu nebot, en una operació provada per la justícia com “delicte d’informació
privilegiada” que els va reportar un benefici de 1,86 milions d’euros. Tota aquesta informació està recollida com “fets
provats” en la sentència de l’Audiència Provincial del 17 de juliol de 2009, que va absoldre a Alierta i el seu nebot “per
haver prescrit el delicte d’ús d’informació privilegiada de l’article 285 i 286 tercer del Codi Penal”. Finalment, el
Tribunal Suprem va confirmar l’absolució del president de Telefònica en el cas Tabacalera, al considerar prescrit el
delicte.
Diagonal