El govern espanyol tenia planificat un macrovol de deportació de persones migrants el passat 15 d’abril. Un dels anomenats «vols de la vergonya» en la terminologia que usa la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE. En aquesta ocasió el seu destí era Bamako, capital de Mali i l’aerolínia que encarregada era Air Europa, amb la que l’Estat espanyol té un conveni des del mes de març de l’any 2013 per 11.800.000 euros. Aquest conveni estableix la possibilitat de renovació durant un any més, sense obligatorietat de nova licitació. Probablement hagi estat renovat automàticament per un any més i pel mateix import.
Al Centre d’Internament de Sapadors, a València, onze persones malianes estaven a la llista de persones incloses en aquest operatiu. Aquests procediments estan sent denunciats cada cop més per les condicions en les quals l’Estat duu a terme les deportacions. La direcció del CIE no va comunicar prèviament a les onze afectades malianes que serien deportades, ni quan, ni on, ni des d’on havien de ser deportades. Van rebre la informació la matinada del 14 d’abril, poques hores abans que fossin traslladades al CIE de Aluche de Madrid com a pas previ al vol que partia l’endemà des de l’aeroport de Barajas. A més, segons el testimoni de persones internes a Sapadors, les autoritats van enganyar a les persones afectades informant-les de la seva falsa posada en llibertat.
Aquesta falta de comunicació prèvia i l’engany de què van ser víctimes les persones que havien de ser deportades, van acabar esdevenint la gota que va vessar el got de la indignació de la resta d’internes de Sapadors. El mateix dia 14 d’abril, en solidaritat amb les onze malianes i després d’enviar una carta a la direcció del CIE comunicant els motius de la protesta, 97 internes (del centenar que aproximadament es trobava intern en aquell moment) van decidir començar una vaga de fam com a mesura de protesta i de pressió. Després de nou dies de protesta, dimecres 22 d’abril finalitzava la vaga de fam al CIE de Sapadors.
Vulneracions legals per part de l’Estat espanyol
Les condicions en què les migrants havien de ser deportades, suposen una vulneració legal, ja que el jutjat d’instrucció número 3 de control i vigilància del CIE va dictar un auto l’any 2013 que s’establia l’obligatorietat de comunicar a l’intern o interna amb suficient temps d’antelació que es produirà la seva expulsió del país, així com la ciutat d’origen i de destí de la deportació. A més, en aquest cas, la deportació vulnerava el principi de no devolució i tractats internacionals ratificats per l’Estat espanyol, ja que Mali és un país en situació de conflicte armat. Les persones deportades tampoc van ser informades del seu dret a sol·licitar asil. És per això que advocades de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE, van sol·licitar la petició d’asil per les onze malianes. Finalment, aquesta sol·licitud va aturar in extremis nou de les onze deportacions de les malianes provinents de Sapadors.
En aquesta línia, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg va dictar, el passat dimarts 22 d’abril, una sentència condemnatòria contra l’Estat espanyol per haver vulnerat els articles 2, 3 i 13 de la convenció europea de drets humans. En aquesta sentència, el TEDH denunciava la inexistència de garanties al sistema jurídic espanyol respecte a l’asil i donava la raó a 30 sahrauís als que el govern espanyol els va denegar la petició.
La gota que fa vessar el got
Les internes de Sapadors ja fa temps que denuncien les condicions duríssimes que han de patir en el seu dia a dia. Mala qualitat i escassa quantitat de menjar, aigua freda a les dutxes, comunicacions a través de mampares com a les presons, poc temps per les visites, desatenció mèdica, contínues humiliacions per part del personal del centre i un llarg etcètera. Segons denuncien les mateixes internes, han de fer les seves necessitats durant la nit en bosses de plàstic, ja que a les cel·les no hi ha lavabo i se’ls hi denega sistemàticament la sortida per poder accedir-hi. També denunciaven que les queixes sobre el CIE les han de dirigir a la mateixa direcció del centre, situació que posa en qüestió la imparcialitat en la resolució dels conflictes. Com a canal de reclamació alternatiu, tenen una bústia on dipositar queixes dirigides al jutge de vigilància i control, però no existeix cap tipus de confidencialitat, ja que les han d’escriure sota la vigilància d’un policia nacional.
Els maltractaments físics per part dels agents de la Policia Nacional espanyola és un altre aspecte denunciat per les persones internes en nombroses ocasions. L’any 2012 cinc interns van denunciar maltractaments físics per part dels policies que custodiaven el CIE. Quatre dies després van ser deportats. Aquest cas, va ser reobert el passat 6 de març per l’Audiència Provincial de València. A l’octubre de 2013 es va produir una altra vaga de fam. Com a conseqüència d’aquesta, un altre Policia Nacional està imputat avui dia per maltractaments. En total, durant l’any 2012, hi ha documentats 31 casos de denúncies individuals de maltractaments i dos casos de pallisses col·lectives al CIE de Sapadors.
Els macrovols de deportació, la punta de l’iceberg
Des de la Campanya Estatal pel Tancament del CIE i des de la comissió de denúncia dels macrovols de deportació d’aquesta campanya, insisteixen que les deportacions formen part d’un engranatge més complex dins de les polítiques repressives cap a les migrants. Aquestes polítiques comencen sovint amb les batudes policials, que acostumen a fer-se a llocs concorreguts, com les boques del metro, en funció de trets ètnics o del color de la pell, per detectar possibles persones en situació administrativa il·legalitzada. Hi ha documentades arreu de l’estat, ordres explícites per part de caps de comissaries de la Policia Nacional cap als agents per dur a terme aquestes batudes racistes amb l’objectiu d’assolir un nombre mínim de detencions de migrants per deportar, sobretot quan s’apropen les dates quan estan previstos nous vols de deportació.
El següent pas és l’internament i la privació de llibertat al CIE. Sapadors, Zona Franca, Aluche i Màlaga, són alguns dels centres on darrerament s’han donat més casos d’abusos, impunitat i, fins i tot, de mort sota custòdia policial. El debat públic sobre aquest tipus d’institucions de reclusió s’ha posat durant els últims anys, i en particular durant els darrers mesos, a sobre de la taula, qüestionant-se no només les condicions de reclusió, sinó la conveniència de la seva pròpia existència.
Els vols de deportació esdevenen la punta de l’iceberg d’una política migratòria denunciada cada vegada per més sectors de la societat. Aquests darrers dies s’està duent a terme a la ciutat de Barcelona una setmana de lluita i accions contra les deportacions i també contra el negoci que suposen. L’objectiu és denunciar aquest entramat político-econòmic que té com a objectiu principal l’expulsió de l’Estat espanyol de persones que han decidit construir el seu projecte vital fent efectiu el legítim dret de qualsevol persona: el dret a migrar.