Adif ha reunit els sindicats presents al Comitè General d’Empresa per dir-nos sense rubor que el Ministeri de Transports no ha autoritzat l’acord de les 35 hores.
ALGÚ HA DE DIMITIR JA
I té nom i cognom: MICHAUX MIRANDA.
La fórmula de reducció de jornada que va imposar al juny va ser desautoritzada per Hisenda. Avui ens assabentem que el pèssim acord signat amb els sindicats del “sí a tot” ni tan sols ha estat aprovat pel Ministeri de Transports, pas previ a l’autorització per Hisenda. La Direcció General de Gestió de Persones torna a quedar retratada. És una autèntica xafogor.
Plou sobre mullat. Perquè fa anys que assistim a convocatòries interministerials per col·locar caps i caps afins. Anys patint una organització del treball basada en la realització d’hores extres i la supressió de descansos. Massa greuges acumulats per una incapacitat manifesta per organitzar el dia a dia de l’empresa.
ENGANYATS I MANIATATS
De la lamentable seqüència de fets deriven dues realitats incontestables:
- Ja no ens podem refiar de la direcció d’Adif. Són aquestes les persones amb qui les treballadores i els treballadors haurem de negociar un nou conveni? La plantilla compleix la seva obligació: treu la feina endavant amb èxit. És hora que el director general de Gestió de Persones faci el mateix.
- Ens intenten deixar sense dret a la negociació col·lectiva. No pot ser que les persones treballadores d’Adif no sapiguem davant de qui hem de defensar les nostres condicions laborals o contra qui hem de lluitar. Amb qui negociem?, amb l’empresa?, amb el Ministeri de Transports?, amb Hisenda?, amb tots alhora? amb cap?
CAL PARAR-LOS ELS PEUS
En CGT no consentirem que riguen de la classe treballadora. Va arribar l’hora d’una gran mobilització conjunta de tots els sindicats de Renfe i Adif. La negociació col·lectiva està segrestada per un entramat burocràtic i una incapacitat manifesta de la direcció, la qual cosa ens deixa a les persones treballadores, i especialment als ferroviaris, en una posició de vulnerabilitat. O els parem els peus ara o s’aveïnen temps foscos en la defensa dels nostres drets.
CGT, SOLIDARITAT, HONESTITAT I TRANSPARÈNCIA