AENA: ERO o no ERO, aquesta és la qüestió…

Aeroportuària». Després d’haver imposat la retallada d’horaris dels aeroports de l’anomenat “Grup III”, sense negociar res

amb les empreses i entorns econòmics afectats, s’iniciarà el denominat “Pla de Sortides Voluntàries” que pretén l’aprimament

de la plantilla promovent l’abandó dels llocs de treball pels majors de 55 anys a canvi d’una “indemnització diferida en el

temps i pactada per endavant”, compatible amb el subsidi d’atur durant dos anys i oberta a una futura jubilació anticipada

com desocupat de llarga durada.

vulguin o no puguin, per edat, acollir-se a aquest Pla quedaran subjectes a una “oferta de trasllats voluntaris” per a

redistribuir efectius entre els centres de treball del grup III (i de tots els altres on pugui generar-se un

buit).

voluntària”, sigui quin sigui el resultat, l’empresa considera que ja tindrà via lliure per a “adequar la plantilla” conforme

a la reforma laboral, fins a culminar la liquidació, en la primera tanda, d’uns 1000 llocs de treball (menys del 10% de total

de la plantilla no requereix ERO), doncs de 1500 places que pensa “buidar” reubicaria als temporals que són uns 500, i en

aquesta etapa els trasllats ja podran ser forçosos.

de ser considerat “oficialment” un ERO, perquè no li sigui d’aplicació la regulació legal de la negociació a que un ERO ha de

sotmetre’s. S’esforcen en explicar-lo a la premsa, que AENA negocia amb els sindicats una de les «nombroses mesures» del «Pla

d’Eficiència Aeroportuària» elaborat per a garantir la seva viabilitat davant les pèrdues que registra l’empresa. Malgrat

aquestes divagacions la Premsa ho identifica inequívocament com un ERO, encara que per abast i plantejament legal un jutjat

no ho faria així, tret que s’arribi a incórrer en frau de Llei. Des de la CGT romandrem vigilants a aquesta

circumstància.

intenten transmetre, AENA i els Sindicats de la CSE (CCOO, UGT i USO) mai han trencat les negociacions, doncs estan d’acord

en el fonamental, presentar a la plantilla i a l’opinió pública un “plat original” que no alteri la pau social. L’amic Vargas

vol cuinar a AENA la recepta que s’ha portat de Vocento i aparentment ja ha aconseguit convertir en els seus “ajudants” als

sindicalistes de la CSE Però a canvi de què?.

es disfressi, no és altre que continuar abaratint el treball en el Sector Aeri, destruint progressivament l’ocupació de

qualitat i amb drets i en la seva estratègia és evident que necessita un pacte de silenci ampli. Tant és així que els

sindicats negociadors ni tan sols es permeten opinar sobre altres temes que els enfronten amb AENA, com és el cas de la

denúncia que AENA ha presentat davant la Comissió Nacional de la Competència (CNC), contra l’acord subscrit per l’Associació

Nacional d’Operadors de Comerç en Aeroports (ANCOIN) amb CCOO, UGT i USO, el passat mes de juliol, en el qual s’indica que el

futur contractista dels “duty free” dels aeroports haurà de subrogar-se en les obligacions contretes amb els treballadors per

Aldeasa (actual concessionària d’aquests establiments lliures d’impostos).

destrucció d’ocupació és imparable en aquesta fase de la crisi, que sembla que també en el cas de Aldeasa renunciaran a la

mobilització fiant-lo tot només al marc judicial com últim recurs.

patrimoni públic, de tota la ciutadania, i no hem de cessar de repetir-lo. Amb el producte de l’esforç i el treball de

diverses generacions s’han construït i es fan funcionar servint al bé comú. Tenim en el nostre País les infraestructures

aeroportuàries més modernes del món que són garantia de desenvolupament col·lectiu i font d’ingressos presents i futurs per a

les arques de l’estat.

que amb l’excusa del «estalvi de la despesa», vulguin vendre, a preu de saldo, un bé col·lectiu, a les mateixes empreses i

bancs que es van folrar amb la bombolla immobiliària en el nostre País i que, una vegada espremut el maó, van descaradament a

pel negoci del Sector Aeri.

normal és pensar que un dels principis ideològics del sindicalisme institucionalitzat és la defensa del servei públic com bé

col·lectiu, a ultrança i sense contrapartides ni acords escapistes, ens diuen ara això de que «com és una decisió política no

podem fer res». Precisament per això, perquè darrere de les decisions polítiques hi ha persones i ideologies, hem de

plantar-los cara si atempten no ja només contra els drets laborals sinó contra el nostre ideari en defensa dels Serveis

Públics.

2012, el BOE publicava l’I Conveni col·lectiu que regula les relacions laborals de les empreses proveïdors civils privats de

trànsit aeri de mercat liberalitzat i subjectes a règim concessional. L’I Conveni va ser subscrit amb data 16 de juliol de

2012, per una banda per l’Associació Proveïdors Civils de Trànsit Aeri (APCTA), i, d’una altra, pels sindicats UGT i CC.OO.,

atribuint-se la representació UNIVERSAL de TOTS els treballadors, sense intervenir Eleccions Sindicals, com a mostra del que

pretenen per a tot el Sector Aeri.

aeroportuari és especialment arriscat per al treball, que els seus treballadors precisen d’amplis coneixements i una actitud

permanent de precaució, prevenció i anticipació per a mantenir la seguretat i la salut pròpia i dels usuaris. La regulació i

el control d’activitat aeronàutica implica assumir responsabilitats legals sobre riscos certs que, encara que amb una molt

baixa probabilitat, tenen conseqüències catastròfiques quan es materialitzen.

és producte de la inversió patrimonial (concepte positiu) amb un càlcul de la tornada del mateix de pocs anys per a ser

infraestructures públiques bàsiques, si hi ha hagut errors en la capacitat d’endeutament els responsables han de donar la

cara, si hi ha hagut una mala gestió interessada cal depurar les responsabilitats, però en cap dels casos es pot consentir

que “paguin els plats trencats” els treballadors que fem funcionar el Sector Aeri, com estan intentant amb aquesta ofensiva

de precarització generalitzada (Aena, Aldeasa, Iberia, EasyJet, Acciona, Groundforce, Swissport, Newco, Alaer, PMR, Eulen,

Cespa, Pilsa, Valoriza i en general de tots els treballadors de Companyies, Neteja, Botigues, Restauració, Agents, Operadors,

Handling, Contractes de Serveis i Manteniment).

tots ens compromet. Una “eficiència aeroportuària” construïda a força d’externalitzar activitats, sense més objectiu que el

seu abaratiment, limita amb el consentiment en el nyap i a la CGT no ho consentim. En aquestes circumstàncies sobren

“negociadors” inútils, ja siguin “col·laboradors necessaris” o simples conformistes claudicadors, perquè en aquesta lluita no

ens representen. Per contra quants estiguin disposats en acompanyar-nos seran ben acollits.

de CGT convoquem el 26 octubre, a Barajas, davant de Sortides de la T2 als treballadors de TOT el Sector Aeri, Aeroportuaris,

Aeronàutics, contra la precarització, la destrucció d’ocupació i el minvament que això suposa tant per a la seguretat

operacional com la dels treballadors i usuaris. Així mateix informem que CGT ha convocat el pròxim 31 octubre a la Vaga

General, una vaga laboral, de consum, social i ciutadana.

ed=true

d’acords (Conveni col·lectiu, plantilles mínimes, i Acta de Desconvocatòria de Vaga).

qualsevol acord o preacuerdo sigui confirmat pels treballadors. Però de debò. No podem reeditar la votació de l’Acord “de

Garanties”.

decidint el nostre futur laboral i la nostra economia personal, però sabem poc i és molt el que hauríem de

dir.

que ens volen vendre! AENA és viable; AENA és un servei públic. Treballes i compleixes. No permetis que et convencin que el

teu treball no és important. Darrere no hi ha més que interessos espuris.

incloent la consolidació dels treballadors temporals.

amb els treballadors.

poder adquisitiu dels salaris i les condicions de treball.

manteniment de plantilles de seguretat mínimes aeroportuàries.

permetem que qui portem endavant aquesta empresa i el servei públic paguem l’enriquiment d’uns pocs.

no només per a uns pocs.