El passat 5 de
novembre es va registrar en la Direcció General de Treball el primer acomiadament col·lectiu pactat per raons econòmiques,
tècniques i organitzatives entre els representants del Grup AENA i les organitzacions sindicals CCOO, UGT i USO. Les
mateixes persones que ens van dir als treballadors que amb l’Acord de Garanties de març de 2011 teníem tots els llocs de
treball assegurats, signen l’aplicació directa de la reforma laboral i, per tant, de les polítiques que estan duent a
aquest país, i en concret al sector aeroportuari, a l’estat d’emergència social que sofrim.
Les polítiques
econòmiques que gentussa com Díaz Ferrán duen defensant en aquest país des de molt abans que comencés la crisi -ones
d’acomiadaments col·lectius massius, privatització de serveis públics essencials, augment de la desigualtat social-, tenen
la seva aplicació pràctica a AENA per mitjà d’aquest Expedient de Regulació d’Ocupació. Igual que el desmantellament de la
sanitat i l’educació pública, el procés de privatització d’AENA, en el qual s’emmarca l’ERO dels 1600, és un frau total i
absolut al conjunt de la ciutadania i dels treballadors d’AENA. L’ERO suposarà una reestructuració de les plantilles en tots
els centres, no única i exclusivament en els ara anomenats aeroports de grup III, l’augment de la subcontractació i de les
externalitzacions, i, per tant, una pèrdua de la qualitat del servei i dels nivells de seguretat operacional.
En
aquest context socio-econòmic, com hem dit, d’autèntica emergència social, sorprèn encara més el paper jugat per un grup
reduït de persones en nom dels sindicats amb major representació. No només s’han deixat conduir en un procés d’aplicació
del pla de reducció d’horaris operatius de 17 aeroports i dos heliports d’una forma lamentable, al nostre judici, deixant
passar l’oportunitat de convocar mobilitzacions en ple agost “perquè s’anaven de vacances”; sinó que amb la seva actitud,
han ocultat el procés de negociació al conjunt dels treballadors, i, posteriorment, han externalitzat en una companyia
d’assegurances la seva obligació d’informar i donar la cara en la majoria dels centres. I tot això, sense oblidar que van
presentar l’ERO poc abans d’una convocatòria de vaga general, afeblint-la en la nostra empresa.
La
política de comunicació de l’ERO
A través de diversos comunicats sense capçalera i signatura la Direcció
d’AENA ha anat venent la moto primer sobre «l’oportunitat» que suposa l’ERO en l’actual context econòmic, per a passar al
contraatac amb comunicats que calia llegir entre línies, que contenen clares amenaces per aquells que tenint més de 55
anys no decideixin voluntàriament presentar-se a l’ERO.
Als caps els han dit clarament que els cessaran si continuen.
No són els que més perden, doncs aquest acord els permet “consolidar” part del complement d’estructura. És més, podria
pensar-se que són els beneficiats de l’ERO: se’n van amb millors condicions que la resta i no han de torejar amb la
privatització.
A la resta de treballadors els han aplicat dos vessants de la doctrina del xoc: per una costat, els
han dit que els canviaran la jornada i que perdran diners si no presenten ràpid el document d’adhesió. D’altra banda, les
Direccions dels centres de treball han portat a terme reunions, a les quals no han permès que assisteixi la representació
laboral, per a explicar-los a la seva manera l’ERO i el més convenient. Com vulgui que els caps solen ser majors de 55 anys,
han començat explicant que ells són els primers que abandonen el vaixell.
Amb aquest afany de la Direcció d’AENA per
a que se’n vagin com més aviat i quants més treballadors millor, es transmet una idea a la resta de l’organització de
pessimisme i descoratjament que per res es correspon amb les potencialitats i la capacitat d’una empresa pública pionera i
molt rendible com la nostra.
Com últim comentari a la política comunicativa a nivell intern, resulta per a petar-se
de riure l’ús d’eufemismes per a ocultar un acomiadament col·lectiu en tota regla entre l’embull de sigles del PSDV
(Possible Partit Socialista de Veneçuela) o Pla Social de Desvinculació.
Pèrdua del Know how
No només es planteja la sortida de 1600 treballadors a AENA. L’ERO, a més de ser un frau, és un despropòsit organitzatiu
i laboral. L’acomiadament del personal amb majors coneixements i experiència portarà conseqüències a nivell professional,
al descapitalitzar-se l’empresa del seu actiu amb major valor.
Arribarà un moment no molt llunyà en el qual no puguem
tirar mà de l’experiència i coneixements de qui ara són prescindibles. Augurem que en un sector tan especialitzat com el
nostre sorgiran problemes en el camp de vol, en els túnels, les ràdioajudes, emergències aeronàutiques, que els que ara
volen llençar “voluntàriament” podrien ajudar a solucionar.
La sol·licitud d’adhesió, l’assegurança
col·lectiva i els dubtes que sorgeixen
Recomanem:
* No presentar la sol·licitud d’adhesió a l’ERO fins
que totes els dubtes quedin resolts. Les presses les té la Direcció d’AENA. No és una decisió baladí. Assegureu-vos que
està tot clar abans de signar. El termini és fins al 31 de desembre.
* Tenir molt clar el que suposa
l’externalització del compromís de pagament en manera de renda en una companyia d’assegurances. La relació ja no serà amb
AENA, sinó amb una asseguradora. Per això és molt important saber de quina asseguradora es tracta i conèixer les condicions
de la licitació. Ara Begoña Gosálvez diu que AENA estarà darrere “responent”, però la Directora de Recursos Humans no estarà
en el càrrec tota la vida i l’experiència en casos en els quals hi ha hagut problemes amb l’asseguradora han demostrat que
«donde dije digo, ahora digo Diego». En el BOE ha sortit la licitació de l’asseguradora per un import de 165 milions
d’euros.
El futur a AENA o fora d’ella
No podem negar la situació econòmica i social del
país. Si les polítiques del PP segueixen entossudides en l’austericidi que està ofegant a la ciutadania, serà molt difícil
una sortida social de la crisi. I l’experiència que existeix en empreses públiques privatitzades com Telefònica i Iberia
indiquen el camí a seguir pel neoliberalisme: aplicació pura i dura de la reforma laboral, desregulació salvatge,
acomiadaments col·lectius, modificacions de les condicions de treball, etc. Tot això és igual de possible com que
l’assegurança col·lectiva de l’ERO faci fallida. Com diuen els caps, els temps que s’aveïnen són durs. Però plantarem
cara.
Els treballadors tenim l’experiència per a aprendre dels errors. Tenim la unitat que fa la força. La valentia
de mirar al futur amb valor. La dignitat de lluitar per un món més just. No ens anem a quedar de mans creuades.
Amb
por no es pot viure, companys i companyes. Si coincidiu amb nosaltres, aquí estem i estarem. Seguirem en aquesta empresa,
treballant i lluitant pel manteniment dels llocs de treball, per una AENA pública i social.
Secció Sindical
Estatal CGT AENA
http://www.cgt-aena.org/