La Comissió d’Interior ha aprovat aquest dimarts, amb l’únic suport del Partit Popular, al text definitiu del projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, que anirà al Congrés durant la segona setmana de desembre per a la seva entrada en vigor finalment a principis d’any.
Així queda definitivament la «llei Mordassa» del PP per a la seva entrada en vigorRodeada de polèmica i amb tots els partits de l’oposició en contra, la coneguda com a «Llei Mordassa» pels seus articles repressius de la protesta social, ha tirat endavant amb 23 vots a favor i 16 en contra, tot i les nou esmenes a la totalitat presentades per tots els grups parlamentaris i de les més de 250 esmenes parcials al text, algunes de les quals han estat acceptades, generant modificacions respecte a l’esborrany original.
El Govern «ha mantingut els articles polèmics»
Amb el lema «Més poder a la policia, menys drets humans», Amnistia Internacional i No Som Delicte han dut a terme aquest dimarts un acte de protesta als voltants del Congrés dels Diputats, amb motiu de l’aprovació del text de la llei a la Comissió d’Interior.
Segons les organitzacions, el text final «no ha introduït modificacions substantives que protegeixin els drets a la llibertat d’expressió, reunió en informació proposades per la societat civil i els grups parlamentaris», al contrari, «ha mantingut els articles polèmics, com el que sanciona la falta de notificació, sense exceptuar les manifestacions espontànies en què no ha estat possible notificar; el que sanciona l’ús no autoritzat d’imatges de les forces i cossos de seguretat; el qual atribueix la responsabilitat a aquells a qui s’identifiqui com a organitzadors o promotors de les manifestacions, i aquells articles que limiten la protesta i els llocs on poden tenir lloc les reunions pacífiques «.
Així queda la llei contra la protesta ciutadana
Del total de les 58 infraccions recollides en el primer text, han estat modificades 14, totalment eliminades 19 i 6 noves incloses, després de la gran contestació social i del seu pas pels òrgans consultius com el Consell General del Poder Judicial o el Consell General de l’Advocacia, per la possible inconstitucionalitat de diversos dels punts que recollia, però, la majoria dels canvis consisteixen en canviar de categoria o gravetat la mateixa infracció.
Finalment la norma contemplarà 45 infraccions entre lleus (multades amb fins a 600 euros), greus (fins a 30.000 euros) i molt greus (fins a 600.000 euros de multa).
Infraccions molt greus
De les set faltes molt greus considerades originalment queden quatre:
-Manifestacions No comunicades o prohibides en infraestructures crítiques, incloses la intrusió, sobrevol o interferència en el seu funcionament, quan hi hagi risc per a les persones o perjudiqui el seu funcionament. La llei ja no qualifica com molt greu manifestar-se en els voltants i atribueix la responsabilitat només als organitzadors i promotors.
És a dir, continua sent la «llei anti-Greenpeace», l’ONG ecologista molt donada a protestar en centrals nuclears.
-La Fabricació, manipulació i tinença de material pirotècnic incomplint la normativa si, en no arribant a delicte, causa perjudicis greus.
-La Celebració d’espectacles públics o activitats recreatives prohibides per la normativa per raons de seguretat.
-La Projecció de feixos de llum sobre els conductors dels mitjans de transport que puguin provocar accidents.
S’han eliminat d’aquí la infracció per «pertorbació molt greu de la seguretat en actes públics», entre els quals es feia referència als «oficis religiosos» (com les protestes dutes a terme en esglésies pel grup feminista FEMEN), que passa a ser considerada greu, així com la infracció per concentrar-se durant la jornada de reflexió prèvia als comicis electorals.
També deixa de ser molt greu «la gravació i difusió d’imatges dels agents de les forces de seguretat en l’exercici del seu treball», però passa matisada a les infraccions greus.
Infraccions Greus
S’inclouen 24 punts, sis menys que els 31 originals, dels quals s’han eliminat 11 però s’han creat quatre nous. Entre els eliminats es troba la participació a «alteracions de la seguretat ciutadana amb la cara tapada», que serà considerat només un agreujant, i també «les ofenses o ultratges a Espanya»
Els que afecten directament a la protesta ciutadana legítima són els següents:
-La Pertorbació de la seguretat ciutadana en actes públics, espectacles esportius o culturals, solemnitats i oficis religiosos o altres reunions a què assisteixin nombroses persones, quan no siguin constitutives d’infracció penal.
És aquí on s’emmarca ara la multa a les accions de protesta dutes a terme per FEMEN en espais religiosos o pels Bukaneros del Rayo Vallecano en els camps de futbol.
–Manifestacions davant de les seus del Congrés dels Diputats, el Senat i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, encara que no estiguessin reunides, quan no constitueixi infracció penal.
Clarament enfocada a protestes del tipus «Envolta el Congrés», encara que introdueix un matís respecte a l’anterior esborrany l’incloure que s’ha de produir una «pertorbació greu de la seguretat ciutadana» per ser considerat en aquest grup. És també un dels punts que ha rebut més esmenes per part de gairebé tots els grups de l’oposició.
-Causar Desordres greus en les vies, espais o establiments públics, així com la provocació d’incendis a la via pública que representin un perill per a les persones o béns o ocasionin una alteració de la seguretat ciutadana, quan aquestes conductes no siguin constitutives de delicte.
Les protestes contra la corrupció urbanística del burgalès barri de Gamonal s’emmarcarien en aquest punt, així com talls de vies en els piquets de vagues.
-Actes Que pretenguin impedir a qualsevol autoritat, empleat públic o corporació oficial l’exercici de les seves funcions administratives o judicials, quan no siguin constitutius de delicte.
És a dir, qualsevol manifestació que pugui dificultar l’accés de les autoritats als seus llocs de treball, com va passar quan el 15M va envoltar el Parlament català per protestar pels pressupostos que anaven a aprovar-se en la càmera, resultant en aquesta ocasió els acusats absolts pel jutge.
-Resistència O desobediència als agents de Policia, la negativa a mostrar el DNI o aportar dades errònies d’identificació.
–La Negativa a la dissolució de reunions i manifestacions en llocs de trànsit públic ordenada per l’autoritat competent.
O sigui, se sanciona la resistència pacífica.
-La Pertorbació del desenvolupament d’una reunió o manifestació lícita, quan no constitueixi infracció penal.
Per veure si és aplicable a tot tipus de protestes i contra-protestes. Els actes de protesta durant celebracions del Partit Popular entrarien en aquest punt també.
–La Intrusió en infraestructures o instal·lacions en què es presten serveis bàsics per a la comunitat, incloent sobrevol i interferència en el seu funcionament, quan no constitueixin infracció molt greu.
Protestes a centres de salut, per exemple, contra les retallades en Sanitat. Ha estat una de les mesures més esmenades per l’oposició en considerar que es tracta d ‘»una mesura repressora contra les manifestacions en un període de convulsió social».
– Manca de col·laboració amb les forces i cossos de seguretat en l’esbrinament de delictes oa la prevenció d’accions que puguin considerar de risc per a la seguretat ciutadana.
– L’obstaculització de la via pública amb mobiliari urbà, vehicles, contenidors, pneumàtics o altres objectes que ocasionin una pertorbació greu de la seguretat ciutadana.
Una cosa molt habitual en els piquets de les vagues laborals.
– L’ús d’imatges o dades personals o professionals dels agents policials que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc l’èxit d’una operació, amb respecte al dret fonamental a la informació.
La difusió en les xarxes socials de la fotografia i el nom dels policies violents sol ser una cosa habitual. Aquest punt va dirigit també a la difusió dels vídeos de les intervencions policials en les protestes socials.
Infraccions lleus
Queden en 17 les faltes considerades com a lleus, havent-se suprimit un dels punts més polèmics de la llei, en pretendre multar per «injuriar a les institucions públiques».
–Celebració de reunions en llocs de trànsit públic o de manifestacions, la responsabilitat correspon als organitzadors o promotors
– Incompliment de les restriccions de circulació de vianants o itinerari en ocasió d’un acte públic, reunió o manifestació, quan provoquin alteracions menors en el normal desenvolupament dels mateixos.
Les protestes consistents a tallar temporalment un carrer o desviar una manifestació.
– Faltes de respecte i consideració als policies, quan aquestes conductes no siguin constitutives d’infracció penal.
Insultar un agent o que ell consideri que se li ha insultat costarà 600 euros de multa.
– La projecció de feixos de llum sobre els agents per impedir o dificultar l’exercici de les seves funcions.
– L’ocupació de qualsevol immoble, habitatge o edifici aliens, o la permanència en ells, en ambdós casos contra la voluntat del seu propietari, arrendatari o titular d’un altre dret sobre el mateix, quan no siguin constitutives d’infracció penal.
Les ocupacions d’habitatges buits per part de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques per reallotjar les persones desnonades que s’han quedat sense casa, així com l’ocupació temporal de sucursals bancàries com a mètode de protesta, entrarien en aquesta categoria.
– Ocupació de la via pública amb infracció del que disposa la Llei o contra la decisió adoptada en aplicació d’aquella per l’autoritat competent. Inclou la venda ambulant no autoritzada.
– Irregularitats en l’emplenament dels registres, incloent l’al·legació de dades o circumstàncies falses o l’omissió de comunicacions, sempre que no sigui delicte.
– No disposar del DNI, no denunciar el seu robatori o pèrdua, així com perdre tres vegades en un any. També la negativa a lliurar la documentació personal legalment exigida quan s’hagués acordat la retirada o retenció.
– Danys o deslluïment de béns mobles o immobles d’ús o servei públic, així com de béns mobles o immobles privats a la via pública, quan no constitueixin infracció penal.
Penjar pancartes en fanals o marquesines, pintar consignes en parets i fins i tot escriure missatges amb guix sobre el paviment entra en aquest apartat.
– Escalar edificis o monuments quan hi hagi un risc cert que s’ocasionin danys a les persones o als béns.
Una altra de les mesures anti-Greenpeace o qualsevol organització que pretengui penjar una pancarta d’un punt elevat.
Una quinzena d’organitzacions socials, entre les quals es troben la plataforma No Som Delicte, composta per més de 60 col·lectius, Ecologistes en Acció, la Federació de Sindicats de Periodistes o Jutges per a la Democràcia, han enviat una carta a Nils Muiznieks, el comissari per als Drets Humans del Consell Europeu, per a sol·licitar que faci una crida urgent al Govern Espanyol per transmetre-li la preocupació pels atropellaments que la nova llei porta a terme sobre el dret de reunió i expressió.