a primers dels anys vuitanta -per a finançar lluites obreres-, sense cometre cap delicte de sang.
Actualment (14 d’octubre del 2009) es troba incomunicat a la Unitat Hospitalària Penitenciària de
l’Hospital de Terrassa: està fent una vaga de fam de la qual ja duu 93 dies, i ha afegit una vaga de sed des de fa 10
dies.
Amadeu acumula vuit anys de redempció de pena pels treballs -pena sobre pena- que ha dut a terme en les
presons en aquests 23 anys. La seva condemna més alta és de cinc anys: si, com la llei preveu, es tripliqués la condemna més
alta fa anys que hauria pogut de sortir de la presó. D’altra banda, si s’apliqués la refundició de penes, com que ha superat
amb escreix els 20 anys d’estada en la presó, hi ha mecanismes legals perquè ja pogués sortir al carrer.
Ara bé,
pel que sembla 23 anys no ha estat suficient temps perquè el sistema penitenciari “rehabiliti” a aquest home per a
“reintegrar-lo” a la societat. Sra Tura (consellera de la Llei ) i Sr. Batlle (director general de Presons): quants anys més
preveuen que Amadeu necessita para “rehabilitar-se”? Insistim, Amadeu no ha comès cap delicte de sang (altres persones amb
delictes de sang i penes semblants han sortit al carrer moltíssim abans).
Incuestionablement, vostès tenen molt treball,
un treball que ha de ser molt més rellevant que resoldre la situació de vida o mort d’una persona, que si?.
La
mare de Amadeu duu més d’un any demanant reunir-se amb el Sr. Batlle i al llarg d’un any no ha estat rebuda ni per ell ni per
cap alt responsable d’Institucions Penitenciàries. Potser la vida dels pobres i dels presos no és significativa ni valuosa
per als nostres governants. Veure la mare de Amadeu, una dona major, haver d’implorar el seu dret a reunir-se amb el Sr.
Batlle en cada visita a la Direcció general d’Institucions Penitenciàries és humiliant. On està la democràcia, senyora Tura i
senyor Batlle?, on està la negociació com mig per a resoldre els conflictes?, vostès creuen que les persones que des de 1936
han donat la vida per la llibertat i la justícia social ho van fer perquè una consellera de Justícia i un director general
d’Institucions Penitenciàries actuessin de la manera com vostès duen dos anys actuant amb Amadeu Casellas? Com podem dormir
tranquils?
L’any 2008, la magistrada del jutjat núm. 2 de Manresa, Érika López Gracia, i posteriorment el
magistrat de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta, van denegar la posada en
llibertat de Amadeu per raons humanitàries. En definitiva, s’està davant presons, polítics i Jutges que castiguen -que
castiguen als pobres-, però que amb 23 anys d’empresonament no tenen bastant per a “rehabilitar” a una persona i que surti de
nou al carrer.
Amadeu va fer una primera vaga de fam en la primavera del 2008, i una segona de fam de 77 dies a
l’estiu del 2008. Al setembre del 2008 va acordar amb Institucions Penitenciàries que al març del 2009 se li aplicaria un
tercer grau restringit, i que poc més endavant podria sortir en llibertat.
Què ha succeït, doncs, perquè Amadeu
romangui en la presó?
El 20 d’abril del 2009 Amadeu va denunciar que el sotsdirector de Tractament de la presó de
Quatre Camins coneixia la falsedat dels informes que l’equip de Tractament del MR-3 estava enviant al jutge de vigilància
penitenciària núm. 1 de l’Audiència Provincial de Barcelona per a impedir la sortida al carrer
(http://amadeucasellas.blogspot.com i http://llibertatamadeu.blogspot.com).
Per quin Amadeu parlava de “falsedat”?
Hi ha els suficients elements per a concebre que s’està castigant a Amadeu Casellas a causa de les reiterades denúncies que
ha fet entorn de la situació en les presons catalanes al llarg d’aquests 23 anys.
Amadeu ha denunciat que entre 20
i 25 persones han mort en el centre penitenciari de Brians 2 en els últims dos anys a causa del deterioració física i moral
que sofrixen: a les dolentes condicions de vida, s’afegixen una sèrie d’aspectes gens amables sobre les pràctiques per una
banda del funcionariat carceller en les seves relacions amb els presos. (En un exemplar de la revista Catalunya del 2008
s’exposava la situació laboral dels presos catalans i l’incompliment de la legislació sobre les condicions i els sous que
aquests han de percebre pel seu treball). La Fiscalia no ha iniciat cap investigació. Ni la Conselleria de Justícia. Ni la
Sindicatura de Greuges. Ni la Sindicatura de Comptes. Ni els periodistes d’investigació. La societat no ha emprès cap
investigació.
Amadeu duu temps remetent-nos, i reproduïm literalment els termes que utilitza, a “l’explotació
laboral, les tortures, les morts induïdes i tota classe d’abusos que els presos sofrixen”. Un panorama no molt halagador,
prou tèrbol per a què durant l’estada dels periodistes de TV3 en Brians 2 -al març del 2009, per a elaborar el programa “En
la presó” que s’està emetent aquestes setmanes- no detectessin el que Amadeu ha explicat i que els grans mitjans de consum
privats i públics han anat amagant: referint-se a Brians 2, ell parla de “poca quantitat, dolenta qualitat i manca de
varietat de l’alimentació; falta d’activitats per als presos; un disseny físic i organitzatiu de la presó i la vida
carcerària que conduïx a la depressió; saturació de drogues legals i il•legals de molts presos” -el consum de les últimes sí
que apareix en aquest programa televisiu, però no s’explica com és que hi ha ni qui es beneficia-; “manca d’aigua calenta i
calefacció, en ple hivern, en determinades àrees d’alguns mòduls (quan hi ha en una part no hi ha en l’altra); manca
d’electricitat durant setmanes en algunes cel•les…”
Cap pres, cap ex-pres, cap familiar ha estat entrevistat ni
per la Fiscalia ni per ningú a fi d’informar-se sobre la conveniència o no d’iniciar un procés rigorós d’investigació. El que
moltes i molts de nosaltres, constituïts en assemblea de suport a Amadeu Casellas, pensem és d’entrada que el que està
succeint en les presons no coincideix amb la imatge que la societat es fa I el que passa no és precisament bo. Per això
s’amaga.
Pensem, també, que aquesta tercera vaga de fam (93 dies) i de sed (10 dies) de Amadeu respon a la justa
demanda d’un home sotmès a una situació d’injustícia enfront de la passivitat absoluta dels governants per resoldre’l. Ara
mateix Amadeu amb prou feines supera els 50 quilos, i la seva pressió oscil•la entre 5 i 7. Aquest conflicte no és
individual, sinó col•lectiu. No és l’únic, és un entre molts, però el risc mantingut que està posant en joc la seva pròpia
vida i el fet de mantenir les denúncies que efectua sí que són únics.
Per als governants del capitalisme amb una
fulla salarial al final de mes -amb recursos públics- la vida de Amadeu no val gens. Per a gent molt diversa de Catalunya, de
l’estat espanyol, Europa i Amèrica que han portat a terme accions de solidaritat amb Amadeu en els últims dos anys la seva
vida sí que val i si que té sentit, perquè en Amadeu es reflecteix la vida de tot el món: les seves esperances, els seus
malsons, les seves necessitats, les seves lluites, les seves il•lusions, l’amor a la gent que vol i al que considera una
causa justa i, sobretot, la seva llibertat i els seus drets. Els seus drets, Sra. Tura i Sr. Batlle, els seus drets: els de
Amadeu i els de tot el món. Els nostres drets.
Sra. Tura i Sr. Batlle: vostès no cobren dels fons públics per
deixar morir un home. Que no? Farà falta que es pronunciïn les instàncies internacionals públiques i privades en l’àmbit dels
drets humans per a què d’una vegada es resolgui aquesta tragèdia? És així com es “rehabilita” les persones en les presons
catalanes? Sra. Tura i Sr. Batlle, seran vostès capaços de mirar als ulls de la mare de Amadeu Casellas el dia que es dignin
rebre-la? El passat 7 d’octubre, mentre vostès es reunien en una sala de la Direcció General d’Institucions Penitenciàries,
només a deu metres de distància la mare de Amadeu reclamava una vegada més a un càrrec funcionarial intermedi que la
rebessin.
De debò que no els cau la cara de vergonya? Llavors, què està passant? Exactament quin collons estan
esperant? A què juguen? On està la responsabilitat política que afirmen que exerceixen? On està?.