- Entrevista a Amàlia Garrigós, periodista de RTVV, sobre l’acord de l’ERO d’extinció, al qual va votar en contra
‘Els valencians som els únics que en el nostre comandament a distància no hi tenim un canal autòcton.’ D’aquesta manera la periodista de RTVVAmàlia Garrigós defineix la situació ‘d’extrema anormalitat’ que viu el País Valencià d’ençà del tancament de la ràdio i la televisió públiques. Ara fa dues setmanes, el govern va signar un acord amb els sindicats (no pas amb tots, perquè la CGT hi va votar en contra) per executar l’ERO d’extinció definitiva de RTVV. Ella forma part de la minoria de treballadors, d’un 30%, que hi va votar en contra. Per què? Perquè aquest acord barrava encara més el pas a la reobertura futura de la televisió i la ràdio, ‘perquè calia entendre el missatge de suport de la majoria del poble valencià que va unir-se a la lluita dels treballadors per a recuperar RTVV’ i també perquè ‘mantenir el conflicte obert hauria desmotivat i desincentivat els amics del PP per a apropiar-se tot l’equipament tècnic’ i l’espai en l’espectre ràdioelèctric que ocupava Canal 9. Explica amb tristor i perplexitat que aquest espai ja ha estat ocupat per Mediterráneo TV i Provincias TV, d’una manera més que dubtosament legal. I diu fermament que l’objectiu és fer fora el PP perquè ‘és antivalencià’ i perquè ‘actua com una màfia’.
—El cas de RTVV és com una muntanya russa: sentències, EROs, acomiadaments, tancament de les emissions, acords… En quin punt ens trobem?
—El darrer fet destacable ha estat l’acord entre el comitè d’empresa i el govern valencià per signar el segon ERO de RTVV. Dels sis sindicats que conformen el comité, cinc van votar-hi a favor i només un, la CGT, ho va fer en contra. Aquest acord va estar consultat en una assemblea multitudinària, on hi van votar 1.050 dels 1.630 treballadors de plantilla. L’empresa tenia molt d’interès a fer la votació, el resultat de la qual, no tenia perquè ser vinculant però servia per pressionar psicològicament a la CGT. El govern valencià va fer una exigència insòlita en les negociacions: demanava unanimitat sindical per portar a terme l’acord. Va passar per alt que en democràcia hi ha el dret de dissentir i va oblidar que ses senyories del PP van fer una decretada per eliminar RTVV sense cap consens, de manera unilateral i ocupant els edificis de la ràdio i de la televisió amb la policia. Després de les pressions, l’assetjament i el xantatge del govern de Fabra (qui per cert, aquell dia duríssim era a la llotja del Bernabeu ofrenant glòries a Espanya) la CGT es va mantenir ferma en el seu no i ara portarà el procés de l’expedient de regulació a l’Audiència, que era precisament el que Fabra volia evitar: tenir judicis de cara a les eleccions autonòmiques de l’any vinent.
—El darrer fet destacable ha estat l’acord entre el comitè d’empresa i el govern valencià per signar el segon ERO de RTVV. Dels sis sindicats que conformen el comité, cinc van votar-hi a favor i només un, la CGT, ho va fer en contra. Aquest acord va estar consultat en una assemblea multitudinària, on hi van votar 1.050 dels 1.630 treballadors de plantilla. L’empresa tenia molt d’interès a fer la votació, el resultat de la qual, no tenia perquè ser vinculant però servia per pressionar psicològicament a la CGT. El govern valencià va fer una exigència insòlita en les negociacions: demanava unanimitat sindical per portar a terme l’acord. Va passar per alt que en democràcia hi ha el dret de dissentir i va oblidar que ses senyories del PP van fer una decretada per eliminar RTVV sense cap consens, de manera unilateral i ocupant els edificis de la ràdio i de la televisió amb la policia. Després de les pressions, l’assetjament i el xantatge del govern de Fabra (qui per cert, aquell dia duríssim era a la llotja del Bernabeu ofrenant glòries a Espanya) la CGT es va mantenir ferma en el seu no i ara portarà el procés de l’expedient de regulació a l’Audiència, que era precisament el que Fabra volia evitar: tenir judicis de cara a les eleccions autonòmiques de l’any vinent.
—Per tant, hi ha un procés judicial en marxa?
—No sabem quin recorregut tindrà aquesta demanada, però podem dir que el conflicte col·lectiu continua obert. Els treballadors ens trobem en mig del desenvolupament del segon ERO, en aquest cas d’extinció. De moment, continuem cobrant la nòmina d’una empresa que ja no està en funcionament (portem així quatre mesos). Estem a l’espera, i amb la lupa posada en tot l’empastre que suposa per a un treballador que, com jo, ha estat acomiadat, readmès i tornat a acomiadar amb tot l’embolic dels salaris de tramitació, l’atur, la declaració de la renda i una indemnització que es farà efectiva en dues parts: el 60% en el moment de rebre el finiquito i l’altre 40% durant el primer trimestre del 2015. Es tracta d’un comiat en diferit.
—Però amb aquest acord de l’ERO la reobertura de RTVV sembla encara més impossible…
—Ara mateix hi ha en marxa també una iniciativa legislativa popular per tal de reclamar el dret dels valencians de tenir uns mitjans audiovisuals públics en la llengua autòctona. Som els únics a tot Europa que posseint una llengua oficial no disposem de mitjans d’informació propis. És una situació d’anormalitat democràtica escandalosa. La ILP mantindrà la flama viva als pobles a través de les plataformes cíviques, dels col.lectius culturals, dels casals fallers, les bandes de música, les escoles, les universitats, etc. Necessitem cinquanta-mil signatures perquè les corts valencianes ho tinguen en compte.
—Quines són les condicions de l’acord?
—Una indemnització corresponent a trenta-cinc dies per any treballat amb un límit de trenta mensualitats acompanyades d’un conjunt de prestacions lineals. L’acord està valorat en una quantitat global de vuitanta-sis milions d’euros. Però la quantitat estimada és de cent-cinquanta milions d’euros. Aquesta xifra que no inclou ni les indemnitzacions a proveïdors ni a anunciants per incompliment de contracte, ni les demandes individuals plantejades pels treballadors que consideren que s’han falsejat les seues condicions laborals. Mantenir RTVV en funcionament, readmetre els treballadors, (seguint el mandat de la justícia) i portar a terme el pla de viabilitat que el comitè d’empresa va posar damunt de la taula abans del tancament (allí sí, amb unanimitat de tots els sindicats) haguera costat quaranta milions d’euros. Les raons d’apagar la ràdio i la televisió dels valencians no són econòmiques. Encara que es certifiqués oficialment el final de RTVV aquest mateix mes, els plets i tot el procés de liquidació poden durar anys.
—Sou dels que veu votar en contra de l’acord…
—Sí, jo forme part de la minoria, del 30% que es va oposar a l’acord.
—Per què?
—Perquè calia entendre el missatge de suport de la majoria del poble valencià que va unir-se a la lluita dels treballadors per recuperar RTVV, incloent-hi aquells que feia temps que havien desertat de la programació de la ràdio i de la tele. Digues-me ingènua o idealista, però jo crec que els que hem votat no hem posat els principis col·lectius, el bé comú, per damunt dels criteris personals. El meu no és per convicció i per coherència amb la meua trajectòria de lluita per recuperar la ràdio i la televisió furtades a colp de decretada. L’ERO que s’ha signat suposa la liquidació de l’empresa pública sense que els responsables depuren cap responsabilitat ni tinguen més obstacles en el camí per lliurar les despulles als voltors de les empreses privades amigues. Mantenir el conflicte obert hagués desmotivat i desincentivat els amics del PP per a apropiar-se de tot l’equipament tècnic. El PP vol pau social i RTVV era (i vull pensar que seguirà sent-ho) una pedra a la sabata que li feia mal i el desgastava dia a dia. El meu no respon a què, per a mi, l’única via correcta era la d’acatar la sentència del TSJ que anul·lava l’ERO anterior, reobrir la RTVV i fer els ajustos necessaris en la plantilla, amb criteris de capacitació professional i no altres i amb un contracte programa que donara treball a l’audiovisual valencià i no a productores de fora. No obstant això, respecte el sí majoritari que dóna llum verd a l’acord. El sí respon al dret legítim d’aconseguir les millors condicions laborals d’un comiat. I en aquest sentit el comitè d’empresa, amb els cinc sindicats que han signat l’ERO, cadascú d’una mare i d’un pare, ha fet la seua feina. La majoria vol posar punt final a tanta tortura patida durant massa temps. D’altra banda, per a mi és molt important la reconciliació amb la societat, i en aquest sentit, porte molt de camí recorregut anant de comarca a comarca. Espere i desitge que el poble sàpiga distingir entre la lluita pels drets laborals i la batalla col·lectiva per aconseguir uns mitjans audiovisuals públics, independents, austers, responsables i en valencià.
—Heu presentat el llibre ‘Adéu RTVV, crònica del penúltim fracàs de la societat valenciana’ a l’Espai VilaWeb. Com ha estat el contacte amb la gent?
—La gent vol saber què passava a dintre. S’indigna molt davant de la desaparició, amb mètodes dictatorials, d’uns mitjans públics. A l’acte de VilaWeb s’ha reproduït el sentiment que he tingut aquests darrers dos anys que porte de ‘bolos’ pels pobles valencians. La gent, sobretot, demana responsabilitats als treballadors i ens pregunta perquè no ens havíem mobilitzat abans. Aquesta responsabilitat l’assumisc, com no, fins a cert punt. Crec, sincerament, que no tots els treballadors som iguals. Durant vora vint anys s’ha inflat la plantilla com si fos una agència de col·locació, amb una xarxa clientelar obscena que ha actuat de manera còmplice amb el PP. Jo no en forme part, ni ara, ni abans, d’aquesta família. A l’assemblea multitudinària on s’havia de votar l’acord del segon ERO, vaig veure moltes d’aquestes cares i noms de persones que havien estat responsables de recursos humans, caps d’informatius, editors i endollats que no saben què és una mobilització o un acte de solidaritat amb els companys. Creus que aquest perfil de persona ha votat no a l’acord? No obstant això, cal recordar que el primer comitè de redacció que va denunciar, fins i tot al parlament valencià, aquests mals usos de la informació, va ser creat precisament a RTVV. Pense que la nostra ràdio i la nostra televisió són una mena de petit País Valencià on es reprodueix el funcionament d’una societat que ha estat anestesiada durant massa temps. Tant de bo que la desaparició de RTVV simbolitze la caiguda d’un règim i poguem començar a construir des de zero sense aquesta metàstasi terriblement tòxica que impregnava la casa.
—L’acord ha estat un victòria de Fabra, com més d’un escrivia a Twitter aquests dies?
—D’entrada, voldria que quedara clar el meu respecte per als tres sindicats de classe que estan al costat del sí: CCOO, UGT i Intersindical. S’hi han deixat la pell, lluitant per nosaltres. Ha estat una pugna molt dura, de David contra Goliat, per tant, la meua consideració i tot el meu afecte. Sé que ha estat un infern i no qüestione la seua feina. El comitè d’empresa partia amb l’objectiu de reobrir RTVV i de reincorporar els treballadors, acatant la sentència anterior de l’ERO. Aquest era el punt de partida. Però també sabem que en una negociació d’aquesta mena, d’un expedient de regulació, si tu no mostres voluntat negociadora, l’altra part et pot acusar de mala fe i guanyar. Per tant, els sindicats s’han hagut de moure. El que sí que hi ha hagut és una alteració de la negociació cap al terreny econòmic i això sí que ha estat una victòria del govern. No sé què ha passat en el camp de batalla, però d’aquesta manera s’ha aconseguit deixar de banda la part més política de la negociació i de la reobertura de RTVV. Aquest fet ha creat moltes contradiccions entre el companys, perquè hi ha molta gent que porta massa temps vivint una tortura emocional i un desgast psicològic. És comprensible i respectable que no poguera aguantar més. Al final, els sindicats han acabat aconseguint unes condicions laborals que la majoria valora positivament, però que ens desvinculen de l’empresa. En qualsevol cas, el que no hem de fer és oblidar-nos de l’objectiu.
—Quin és aquest objectiu?
—Ací ens volen vendre la burra que les televisions locals de caràcter privat faran el paper d’una ràdio i televisió públiques d’entitat territorial com és l’autonòmica. Fabra es pensava que anava posar-se una medalla a Madrid amb el tancament de RTVV i va a quedar-se completament sol. Fins i tot TeleMadrid continua oberta després de la sentència del Suprem que ha declarat l’ERO improcedent. I encara més, la televisió de Múrcia que van tancar, l’han tornada a reobrir. Els valencians som els únics que no tenim al nostre comandament a distància un canal autòcton. Convertint-nos així en ciutadans de segona i retrocedint als temps pre-democràtics. El que cal, és fer fora el PP, que funciona com una autèntica màfia, com ha demostrat des de fa vint anys amb els nombrosíssims casos de corrupció, amb la privatització de la sanitat i amb el tancament d’unitats educatives en valencià de les escoles públiques. El PP és antivalencià. No li importa ni la televisió, ni la cultura, ni la llengua sinó li serveixen per a fer negoci. Per això, cal fer-lo fora aviat, en les pròximes eleccions. El tancament de RTVV va ser executat per una decisió política. I, arribats a aquest punt, ha de ser una altra decisió política la que la reòbriga, en unes noves corts valencianes i amb el consens de les forces parlamentàries.
—Però ara, mentre no arribin les eleccions, si algú es postula per ocupar la freqüència de Canal 9, ho podrà fer…
—Sí, però és que de fet el senyal de Canal 9 ja està en funcionament. No està en negre. Hi ha emissions de dues televisions privades. L’una és Mediterráneo TV, que forma part del grup de la COPE, dels bisbes. I l’altra és Provincias TV.
—I això és legal?
—No està clar. De fet, hi ha una sentència del Suprem de juliol de 2012 que va deslegitimar tota la concessió de freqüències de TDT locals que va fer el Partit Popular. Aquestes dues televisions són les privades autonòmiques i no estan afectades per aquella sentència, però emeten des del múltiplex públic de Canal 9 i no hi ha cap constància que aquests canals paguin res per aquest lloguer de l’espectre públic ni que estiguen respectant les condicions per a emetre, com ara, producció pròpia, producció feta al territori valencià, producció europea, i un 25% d’ús del valencià en cada franja horària. Això no ho compleien en absolut.
—Emeten programació?
—Sí, emeten programació des de la xarxa pública sense complir.
—Caram…
—Sí, tot és molt estrany. És la barbaritat valenciana que tant costa d’entendre a vegades. De moment, alguns partits polítics ja ho han denunciat. Nosaltres seguirem.
—No sabem quin recorregut tindrà aquesta demanada, però podem dir que el conflicte col·lectiu continua obert. Els treballadors ens trobem en mig del desenvolupament del segon ERO, en aquest cas d’extinció. De moment, continuem cobrant la nòmina d’una empresa que ja no està en funcionament (portem així quatre mesos). Estem a l’espera, i amb la lupa posada en tot l’empastre que suposa per a un treballador que, com jo, ha estat acomiadat, readmès i tornat a acomiadar amb tot l’embolic dels salaris de tramitació, l’atur, la declaració de la renda i una indemnització que es farà efectiva en dues parts: el 60% en el moment de rebre el finiquito i l’altre 40% durant el primer trimestre del 2015. Es tracta d’un comiat en diferit.
—Però amb aquest acord de l’ERO la reobertura de RTVV sembla encara més impossible…
—Ara mateix hi ha en marxa també una iniciativa legislativa popular per tal de reclamar el dret dels valencians de tenir uns mitjans audiovisuals públics en la llengua autòctona. Som els únics a tot Europa que posseint una llengua oficial no disposem de mitjans d’informació propis. És una situació d’anormalitat democràtica escandalosa. La ILP mantindrà la flama viva als pobles a través de les plataformes cíviques, dels col.lectius culturals, dels casals fallers, les bandes de música, les escoles, les universitats, etc. Necessitem cinquanta-mil signatures perquè les corts valencianes ho tinguen en compte.
—Quines són les condicions de l’acord?
—Una indemnització corresponent a trenta-cinc dies per any treballat amb un límit de trenta mensualitats acompanyades d’un conjunt de prestacions lineals. L’acord està valorat en una quantitat global de vuitanta-sis milions d’euros. Però la quantitat estimada és de cent-cinquanta milions d’euros. Aquesta xifra que no inclou ni les indemnitzacions a proveïdors ni a anunciants per incompliment de contracte, ni les demandes individuals plantejades pels treballadors que consideren que s’han falsejat les seues condicions laborals. Mantenir RTVV en funcionament, readmetre els treballadors, (seguint el mandat de la justícia) i portar a terme el pla de viabilitat que el comitè d’empresa va posar damunt de la taula abans del tancament (allí sí, amb unanimitat de tots els sindicats) haguera costat quaranta milions d’euros. Les raons d’apagar la ràdio i la televisió dels valencians no són econòmiques. Encara que es certifiqués oficialment el final de RTVV aquest mateix mes, els plets i tot el procés de liquidació poden durar anys.
—Sou dels que veu votar en contra de l’acord…
—Sí, jo forme part de la minoria, del 30% que es va oposar a l’acord.
—Per què?
—Perquè calia entendre el missatge de suport de la majoria del poble valencià que va unir-se a la lluita dels treballadors per recuperar RTVV, incloent-hi aquells que feia temps que havien desertat de la programació de la ràdio i de la tele. Digues-me ingènua o idealista, però jo crec que els que hem votat no hem posat els principis col·lectius, el bé comú, per damunt dels criteris personals. El meu no és per convicció i per coherència amb la meua trajectòria de lluita per recuperar la ràdio i la televisió furtades a colp de decretada. L’ERO que s’ha signat suposa la liquidació de l’empresa pública sense que els responsables depuren cap responsabilitat ni tinguen més obstacles en el camí per lliurar les despulles als voltors de les empreses privades amigues. Mantenir el conflicte obert hagués desmotivat i desincentivat els amics del PP per a apropiar-se de tot l’equipament tècnic. El PP vol pau social i RTVV era (i vull pensar que seguirà sent-ho) una pedra a la sabata que li feia mal i el desgastava dia a dia. El meu no respon a què, per a mi, l’única via correcta era la d’acatar la sentència del TSJ que anul·lava l’ERO anterior, reobrir la RTVV i fer els ajustos necessaris en la plantilla, amb criteris de capacitació professional i no altres i amb un contracte programa que donara treball a l’audiovisual valencià i no a productores de fora. No obstant això, respecte el sí majoritari que dóna llum verd a l’acord. El sí respon al dret legítim d’aconseguir les millors condicions laborals d’un comiat. I en aquest sentit el comitè d’empresa, amb els cinc sindicats que han signat l’ERO, cadascú d’una mare i d’un pare, ha fet la seua feina. La majoria vol posar punt final a tanta tortura patida durant massa temps. D’altra banda, per a mi és molt important la reconciliació amb la societat, i en aquest sentit, porte molt de camí recorregut anant de comarca a comarca. Espere i desitge que el poble sàpiga distingir entre la lluita pels drets laborals i la batalla col·lectiva per aconseguir uns mitjans audiovisuals públics, independents, austers, responsables i en valencià.
—Heu presentat el llibre ‘Adéu RTVV, crònica del penúltim fracàs de la societat valenciana’ a l’Espai VilaWeb. Com ha estat el contacte amb la gent?
—La gent vol saber què passava a dintre. S’indigna molt davant de la desaparició, amb mètodes dictatorials, d’uns mitjans públics. A l’acte de VilaWeb s’ha reproduït el sentiment que he tingut aquests darrers dos anys que porte de ‘bolos’ pels pobles valencians. La gent, sobretot, demana responsabilitats als treballadors i ens pregunta perquè no ens havíem mobilitzat abans. Aquesta responsabilitat l’assumisc, com no, fins a cert punt. Crec, sincerament, que no tots els treballadors som iguals. Durant vora vint anys s’ha inflat la plantilla com si fos una agència de col·locació, amb una xarxa clientelar obscena que ha actuat de manera còmplice amb el PP. Jo no en forme part, ni ara, ni abans, d’aquesta família. A l’assemblea multitudinària on s’havia de votar l’acord del segon ERO, vaig veure moltes d’aquestes cares i noms de persones que havien estat responsables de recursos humans, caps d’informatius, editors i endollats que no saben què és una mobilització o un acte de solidaritat amb els companys. Creus que aquest perfil de persona ha votat no a l’acord? No obstant això, cal recordar que el primer comitè de redacció que va denunciar, fins i tot al parlament valencià, aquests mals usos de la informació, va ser creat precisament a RTVV. Pense que la nostra ràdio i la nostra televisió són una mena de petit País Valencià on es reprodueix el funcionament d’una societat que ha estat anestesiada durant massa temps. Tant de bo que la desaparició de RTVV simbolitze la caiguda d’un règim i poguem començar a construir des de zero sense aquesta metàstasi terriblement tòxica que impregnava la casa.
—L’acord ha estat un victòria de Fabra, com més d’un escrivia a Twitter aquests dies?
—D’entrada, voldria que quedara clar el meu respecte per als tres sindicats de classe que estan al costat del sí: CCOO, UGT i Intersindical. S’hi han deixat la pell, lluitant per nosaltres. Ha estat una pugna molt dura, de David contra Goliat, per tant, la meua consideració i tot el meu afecte. Sé que ha estat un infern i no qüestione la seua feina. El comitè d’empresa partia amb l’objectiu de reobrir RTVV i de reincorporar els treballadors, acatant la sentència anterior de l’ERO. Aquest era el punt de partida. Però també sabem que en una negociació d’aquesta mena, d’un expedient de regulació, si tu no mostres voluntat negociadora, l’altra part et pot acusar de mala fe i guanyar. Per tant, els sindicats s’han hagut de moure. El que sí que hi ha hagut és una alteració de la negociació cap al terreny econòmic i això sí que ha estat una victòria del govern. No sé què ha passat en el camp de batalla, però d’aquesta manera s’ha aconseguit deixar de banda la part més política de la negociació i de la reobertura de RTVV. Aquest fet ha creat moltes contradiccions entre el companys, perquè hi ha molta gent que porta massa temps vivint una tortura emocional i un desgast psicològic. És comprensible i respectable que no poguera aguantar més. Al final, els sindicats han acabat aconseguint unes condicions laborals que la majoria valora positivament, però que ens desvinculen de l’empresa. En qualsevol cas, el que no hem de fer és oblidar-nos de l’objectiu.
—Quin és aquest objectiu?
—Ací ens volen vendre la burra que les televisions locals de caràcter privat faran el paper d’una ràdio i televisió públiques d’entitat territorial com és l’autonòmica. Fabra es pensava que anava posar-se una medalla a Madrid amb el tancament de RTVV i va a quedar-se completament sol. Fins i tot TeleMadrid continua oberta després de la sentència del Suprem que ha declarat l’ERO improcedent. I encara més, la televisió de Múrcia que van tancar, l’han tornada a reobrir. Els valencians som els únics que no tenim al nostre comandament a distància un canal autòcton. Convertint-nos així en ciutadans de segona i retrocedint als temps pre-democràtics. El que cal, és fer fora el PP, que funciona com una autèntica màfia, com ha demostrat des de fa vint anys amb els nombrosíssims casos de corrupció, amb la privatització de la sanitat i amb el tancament d’unitats educatives en valencià de les escoles públiques. El PP és antivalencià. No li importa ni la televisió, ni la cultura, ni la llengua sinó li serveixen per a fer negoci. Per això, cal fer-lo fora aviat, en les pròximes eleccions. El tancament de RTVV va ser executat per una decisió política. I, arribats a aquest punt, ha de ser una altra decisió política la que la reòbriga, en unes noves corts valencianes i amb el consens de les forces parlamentàries.
—Però ara, mentre no arribin les eleccions, si algú es postula per ocupar la freqüència de Canal 9, ho podrà fer…
—Sí, però és que de fet el senyal de Canal 9 ja està en funcionament. No està en negre. Hi ha emissions de dues televisions privades. L’una és Mediterráneo TV, que forma part del grup de la COPE, dels bisbes. I l’altra és Provincias TV.
—I això és legal?
—No està clar. De fet, hi ha una sentència del Suprem de juliol de 2012 que va deslegitimar tota la concessió de freqüències de TDT locals que va fer el Partit Popular. Aquestes dues televisions són les privades autonòmiques i no estan afectades per aquella sentència, però emeten des del múltiplex públic de Canal 9 i no hi ha cap constància que aquests canals paguin res per aquest lloguer de l’espectre públic ni que estiguen respectant les condicions per a emetre, com ara, producció pròpia, producció feta al territori valencià, producció europea, i un 25% d’ús del valencià en cada franja horària. Això no ho compleien en absolut.
—Emeten programació?
—Sí, emeten programació des de la xarxa pública sense complir.
—Caram…
—Sí, tot és molt estrany. És la barbaritat valenciana que tant costa d’entendre a vegades. De moment, alguns partits polítics ja ho han denunciat. Nosaltres seguirem.