Fa cinc anys va néixer un moviment a Àustria que proposava
canviar les prioritats de l’economia capitalista , i posar per davant el bé comú de la societat . Aquest model que pot semblar marcià en aquests temps , ja està funcionant oficialment a Espanya , i València
podria ser la seva seu estatal .
D’aquesta
manera a l’octubre es constituirà l’Associació Espanyola per al Foment del Bé Comú , des d’on es coordinarà i orientarà
les empreses , entitats o municipis interessats en el moviment .L’Economia del Bé Comú
ideada per l’economista Christian Felber va passar de les pàgines d’un « best seller » a la pràctica real a Àustria .
Ja hi ha mundialment una universitat , tres bancs i 700 empreses «cent d’elles espanyoles » que
s’han apuntat al moviment .
Això significa que aquestes empreses s’han auditat per mesurar els 17 factors que el Bé Comú considera claus per
saber si una empresa aporta benestar o no a la societat , després de l’estudi se sumen els punts i la puntuació afegeix un
color al producte » verd per els més justos i vermell per als que menys aporten al bé comú » , això permet al
consumidor saber si el que compra segueix els valors de cooperació i contribució al bé comú , i no només persegueix el lucre
i la competència .
Aquest
moviment alternatiu s’ha estès a Itàlia , Alemanya , Suïssa i Espanya . Aquí va començar a funcionar oficialment al juliol , ia
l’octubre es triarà la seu nacional . « València s’ha presentat formalment com una forta candidata per ser la seu de l’Associació pel
bé comú » afirma Lola López que es fa càrrec de la comunicació del moviment a la Comunitat Valenciana . Sí , al territori valencià ha arribat aquesta nova manera d’entendre l’empresa , i hi ha exemples
pràctics i pioners a Espanya . Entre ells està l’empresa vitivinícola Celler la Muntanya i la
seva iniciativa « Microvinyes » que va impulsar Joan Cascant fa uns anys , i també el municipi Muro d’ Alcoi i les seves
accions per esdevenir el primer municipi espanyol del bé comú .« A nivell voluntaris , el percentatge de
valencià està per sobre del 10 % del pes nacional » comenta Lola López . El representant del moviment a Espanya també és
valencià , Paco Álvarez antic vicepresident de la Borsa de París i exdirector de la de València , que va penjar l’hàbit
d’empresari , per predicar pel bé comú . « A
Àustria estan molt sorpresos amb l’activisme espanyol , i especialment amb la Comunitat Valenciana » compta Álvarez , que
afirma « hem fet el més important , que és començar . Cal ser optimistes però sobretot pacients » .
El model del bé comú no s’ha de prendre com la panacea per sortir
de la crisi , és més aviat un canvi total d’estructura i perspectiva a llarg termini . Felber mostra en el seu llibre com « a nivell microeconòmic el benefici financer no mesura si una empresa crea
ocupació o el destrueix , si té cura del medi ambient, si tracta igual a treballadors que a treballadores , o si el que fa
és produir armes o conrear comestibles sostenibles regionals » , per la qual cosa l’economia del bé comú el que proposa és canviar aquests paràmetres
monetaris per altres que mesurin el que aporten les empreses a la societat .Segons
Paco Álvarez les expectatives posades a Espanya «són molt bones » , l’economista planteja que la crisi ha permès «que ens
replantegem el model econòmic , que abans es donava per fet perquè és un model molt inscrit per l’educació que no es
qüestiona » . Però també puntualitza que el model del bé comú « no és un projecte que fuig del
benefici econòmic » . I és que es pot pensar que aquests canvis són utòpics i no
cabrien en la ment de cap empresari que busqui el benefici , però com explica Felber , el moviment proposa que les empreses
que s’auditin i obtinguin una bona puntuació en el seu balanç del bé comú tinguin avantatges i els seus productes costin més barats al consumidor .
Per això es
proposen avantatges legals com : menors impostos , menors tarifes duaneres , crèdits amb interès reduït o prioritat en la
compra pública . Totes aquestes propostes i empreses
espanyoles en pro de redefinir el concepte d’èxit econòmic es coneixeran al setembre a través d’un llista que està
preparant la « EBC » .
Julia Marhuenda | Valencia