- El descens de la inflació ha portat els sindicats CCOO i UGT a complir una de les pretensions d’empresaris i Banc Central Europeu.
«La pressió per desvincular els salaris de l’evolució de l’IPC només té per objectiu deprimir més els salaris dels treballadors», ho deia Comissions Obreres en un comunicat al març de 2011. El sindicat afegia que el «actual sistema, que referència a la previsió de l’IPC per la pujada salarial i amb clàusules de revisió salarial, és positiu tant en temps de crisi com en temps de bonança «. Aquest 2011, en les pàgines d’ABC es posava en marxa l’atac a aquesta relació: «La vinculació entre salaris i inflació, en un món modern és una xacra. Impedeix l’ajust del mercat de treball, és un absurd, una antigalla, 1 dinosaure al segle XXI «, en paraules de José Manuel González Páramo, membre del Comitè Executiu del BCE. El model salarial espanyol «no és marxista», sinó que és «molt racional i funciona», deia el febrer de 2011 Cándido Méndez, d’UGT. Aquest any, la reforma va quedar en suspens.
Fins ara. El 24 de febrer de 2015, CC OO i UGT van anunciar que accepten la proposta de la CEOE i CEPYME perquè les pròximes revaloracions de salaris prenguin com a referència el Producte Interior Brut i deixin d’estar relacionades amb l’Índex de Preus al Consum. La pujada dels sous no baixarà de l’1% i serà del 1,5% si l’augment del PIB és del 2%. Aquest és un dels punts que formarà part de l’acord de negociació col·lectiva 2015-2017 que es prepara entre aquests sindicats i la patronal.
L’anunci es produeix després que, el passat mes de gener s’hagi travessat una etapa de deflació per primera vegada (en aquest mes) en una dècada. La inflació es va situar el mes passat en el -1,3%, de manera que és un moment propici per a presentar aquesta classe d’acord. No obstant això, no cal pensar que aquesta situació es mantingui, apunta Ermengol Gassiot, secretari general de CGT Catalunya, que qualifica de conjuntural el descens de preus -a causa de la baixada del barril de petroli- i que assenyala que el BCE ja s’està movent fitxa mitjançant polítiques monetàries per fer pujar els preus de nou.
Gassiot apunta que «històricament com més creixement ha hagut del PIB ha hagut major creixement de la inflació». És a dir, que la mesura seria perjudicial fins i tot si, en els propers anys s’entra en una fase de creixement del PIB per sobre de l’1%. A més, l’increment salarial que estan pactant sindicats i patronal no superarà el 2% del salari -almenys fins 2016- fins i tot encara que el PIB pugés el 7%, cosa que convida a posar en quarantena l’anunci que els salaris es relacionaran amb » la marxa de l’economia «. Aquest sindicat ha publicat una estimació de com haurien quedat els salaris en els últims anys si s’hagués pres la referència al PIB en lloc de la de l’IPC.
Es tracta d’un nou atac contra els salaris, en paraules d’Ermengol Gassiot, de CGT Catalunya, que considera que el canvi de rumb al voltant d’una qüestió clau per al poder adquisitiu de la població assalariada, obeeix al moment d ‘»extraordinària debilitat» pel qual passen les cúpules sindicals, i la «debilitat» que aquestes cúpules perceben en el moviment obrer. Les informacions a les últimes setmanes sobre sobresous a la direcció de la federació de banca de CCOO [El País], així com altres mesures plantejades per l’Administració sobre reducció d’hores d’alliberats i reducció de pressupost públic per a empreses de formació, un sector en què els sindicats troben una important via de finançament, són possibles explicacions, segons Gassiot, de la cessió en el tema dels salaris. CGT Catalunya considera que «desvincular els sous del seu poder d’adquirir mercaderies i béns de consum és renunciar a la capacitat de la lluita pels salaris com una eina per millorar les condicions de vida de les persones treballadores i reduir l’explotació».