Cada setmana es realitzen a les empreses espanyoles més de sis milions d’hores extroardinarias (aquelles que es treballen per sobre de la durada màxima de la jornada fixada en conveni col·lectiu o en el contracte). Temps furtat al descans, a la lectura, a la companyia i cura de les persones estimades, a passejar, a escoltar, al joc, a fer l’amor, a viure. Temps lliurat gairebé sense compensació en gran part de les empreses ja que gairebé quatre milions d’aquestes hores extra no són remunerades ni compensades, destacant per sectors les activitats immobiliàries, financeres, assegurances i educació amb percentatges d’impagament superiors al 85% (dades de l’INE corresponents al segon trimestre de 2015).
Les transcendència de les hores extraordinàries és especialment significativa en un mercat laboral assolat per l’atur. L’Estatut dels Treballadors fixa en vuitanta el nombre màxim d’hores extraordinàries que es poden fer a l’any i assenyala el caràcter voluntari de la seva prestació, afirmació que podem qüestionar amb fermesa ja que hi ha una absoluta coacció per part de les direccions de les empreses per que siguin realitzades sense cap límit i de forma gratuïta.
Les hores extraordinàries són en l’actual conjuntura un mecanisme pervers per variar ritmes de treball i aconseguir una producció a la carta, aconseguint un doble objectiu: estalvi de costos per a les empreses, a l’evitar contractacions que d’una altra manera serien imprescindibles, i precarització del mercat de treball, ja que contribueixen a una major taxa d’atur.
La denúncia a la Inspecció de Treball, quan se superen les vuitanta hores extres anuals i la reclamació de quantitat per via judicial en el cas de les impagades són els camins per fer front a uns abusos que es produeixen de forma quotidiana. Igualment cal l’actuació conjunta de les plantilles negant-se per escrit i amb justificant de recepció a realitzar aquestes actuacions il·lícites.
El paper dels sindicats ens sembla també fonamental per a la resolució d’aquesta problemàtica. A més de denunciar els fets descrits davant Treball i els Jutjats competents, han d’exigir un registre de la jornada eficaç que contribueixi a determinar el nombre d’hores extra que es realitzen i qui les realitza.
No n’hi ha prou amb signar un conveni col·lectiu on es pacta una jornada de treball, cal fer un estricte seguiment del signat i del seu obligat compliment: és inadmissible que conveni després de conveni es tornin a seure a negociar amb una patronal que incompleix de forma reiterada que s’ha acordat, tot i que ja és de sobres conegut que les dues parts es necessiten per sobreviure i que l’objectiu sindical (CCOO / UGT) prioritari és l’obtenció de centenars d’alliberats / es i pressupost per seguir sent majoritaris en el sector corresponent.
Encara més vegonzosa l’actuació sindical a Banc Sabadell, on neguen la realitat que vivim, posant-se de part de la direcció de l’empresa davant les Inspeccions, mentint davant la mateixa, comunicant que la situació ja està normalitzada (quadres, SICAM), que es compensen de forma no oficial (alta) o que no es pot fer res davant aquesta situació (CCOO, quadres, SICAM, alta).
Com a alternativa a la situació descrita, CGT ha portat aquesta problemàtica davant l’Audiència Nacional i presentat denúncia davant de totes les Inspeccions de Treball del país, exigint que es dugui a terme un registre de la jornada de treball per a tot el personal del banc i que les hores extres realitzades siguin compensades o retribuïdes en compliment de la legislació vigent. D’aquesta manera evidenciem la manca de plantilla que es viu al banc en relació a la càrrega de treball suportada, defensem els nostres llocs de treball sempre amenaçats per continus ajustos de plantilla i contribuïm a la reducció del nombre de persones desocupades al nostre país.
21 octubre 2015
PARTICIPA AMB CGT, L’ALTERNATIVA SINDICAL A BANC SABADELL
NOMÉS HI HA UN CAMÍ: DIGNITAT I LLUITA
Secció Estatal CGT Banc Sabadell