Els 86 gestors de l’entramat Caja Madrid-Bankia-Banif, entre ells 28 polítics del PP, 15 del PSOE, quatre d’Esquerra Unida, un responsable de la Casa del Rei i 10 sindicalistes de CCOO i UGT, a més de mitja dotzena d’empresaris de la CEOE + CEPYME, han espoliat per al seu ús personal i privatiu 15,6 milions entre 2003 i 2012, gairebé sis milions corresponen a diners tret en efectiu de caixers o compra de roba, complements i alimentació en grans superfícies. La Fiscalia Anticorrupció considera que darrere d’aquestes despeses es pot amagar una apropiació indeguda.
L’entitat, entre altres accions, va finançar a fundacions de PP, PSOE i IU amb un milió a l’any, va col · locar a desenes de càrrecs en els seus òrgans, va facilitar crèdits personals als seus membres, ia més va facilitar targetes de crèdit sense control, «targetes Black «, durant dues dècades. Hisenda vol investigar els 86 directius que van usar les targetes, així com les responsabilitats tributàries de Caja Madrid com la de les persones físiques que van rebre aquests ingressos.
Tots els gestors venien obligats per llei a una gestió dels recursos públics de manera eficient i amb garanties de suficiència per assolir els fins socials, econòmics i financers del territori en el qual actuaven les Caixes d’Estalvi. La seva gestió no podia buscar l’interès privat, com tampoc el lucre personal.
Molts dels gestors públics són directament els responsables de tots els fraus, per acció o per omissió, duts a terme per les caixes, lligats directament a la bombolla immobiliària ia l’especulació financera. Aquesta nefasta gestió ha obligat a dedicar fins a més de
40.000 milions d’euros de la ciutadania a sanejar el gran saqueig de la cosa pública, dels quals l’entramat Bankia-Caja Madrid-Banif-absorbeix 24.000 milions d’euros.
CGT es va presentar en la causa contra Bankia, perquè defensem l’interès general dels treballadors i treballadores, però una fiança de molts milers d’euros ens ha impedit seguir endavant. CGT no figura entre aquests sindicats que se sentin en els consells d’administració de les caixes, no pertany a la casta sindical. Els sindicats CCOO i UGT s’han comportat com connivents amb les classes poderoses, amb les patronals, amb els partits polítics saquejadors dels diners públics.
La societat civil, la majoria social, ha de dilucidar i posicionar-se amb els que són sistema-casta-classe poderosa i ens han portat a aquesta barbàrie, o del costat d’una posició ètica del bé comú i de la justícia social per a tothom.
CGT es mou en el camp del bé comú, de la solidaritat, del suport mutu i d’una societat que pretén acabar amb aquest sistema delinqüent.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT