Amb el pretext que es van a crear a València els 2.500 ocupacions que l’empresa ha destruït en Gent (Bèlgica), els treballadors patiran pèrdues econòmiques i retallades de drets durant el període 2014/2018.
El passat 4 d’abril es va celebrar la tercera i última reunió de la Comissió Negociadora del XVI Conveni Col·lectiu amb l’únic objecte de procedir a la signatura del mateix. Com ja és sabut, la negociació d’aquest conveni 2014/2018 ha sigut bastant atípica, ja que s’ha limitat a pactar la inclusió en la redacció del Conveni del nefast “Acord de Competitivitat 2014-2018” signat fa aproximadament un any.
Aquest acord (ara ja text de conveni) suposa la major reculada en drets laborals i salarials des que es va obrir la fàbrica l’any 1975. També ha sigut aquesta la primera vegada que s’ha signat un Conveni sense passar-lo a votació de la plantilla.
Mentre ací s’acordaven aquestes retallades de salaris i drets, Ford ha anunciat uns beneficis a nivell mundial corresponents a l’any 2013 de 8.569 milions de dòlars (un dels millors resultats de la seua història) i el repartiment d’una paga de beneficis de 8.800 dòlars de mitjana a cadascun dels seus 47.000 empleats a Estats Units.
L’acord que ara s’ha traslladat al conveni, ja ha suposat una pèrdua econòmica per als treballadors de Ford Almussafes, en haver modificat l’increment salarial que teníem pactat per a 2013 en l’anterior conveni. Per al 2014, l’augment salarial serà del 0%. Per a 2015 l’increment no es consolidarà en la massa salarial i per a 2016, quan s’augmente un 0,5% per sobre de l’IPC, es farà sobre el mateix salari que hi havia en 2012 més un 0,3%.
També, i en virtut d’aquest acord de competitivitat, s’han eliminat els menjadors, l’ajuda a habitatge i el subsidi de menjar. Igualment s’ha rebaixat el plus de jornada industrial i s’ha limitat la generació de quinquennis a un màxim de sis per als treballadors fixos abans de l’1 de gener de 2014, i de només tres quinquennis per als nous contractats. Un treballador que entra en Ford amb poc més de 20 anys, de seguir fix en l’empresa fins a la seua jubilació podria acumular fins a 8 o 9 quinquennis.
Per si el que s’ha dit no fóra suficient prova de la mesquinesa del nou conveni, informem també que s’han creat graus salarials inferiors per a les noves contractacions, que estan entrant a treballar amb 4.000 euros menys que els salaris més baixos que hi havia en l’anterior conveni, sense aportació de l’empresa al pla de jubilació, sense dret al plus de distància i limitant la seua antiguitat, com ja s’ha explicat en el paràgraf anterior.
Per si algú tenia algun dubte (en llegir les informacions de CCOO i UGT) sobre si la reforma laboral ha entrat o no en Ford, la Secció Sindical de CGT recorda que s’ha signat la distribució irregular de la jornada (la majoria de la plantilla ja l’ha patit un parell de vegades) i s’ha introduït la clàusula de despenge del conveni (art. 15 – Inaplicació de les condicions pactades).
I tot açò (ens deien els dos sindicats majoritaris en Ford) perquè calia aconseguir, «sí o sí”, un acord que garantira les jubilacions parcials al 85% i els contractes de relleu fixos. De fet, i segons les fulles “informatives” d’UGT de 17 d’abril de 2013 i de 19 d’abril de 2013 (que encara es poden veure en la seua pàgina web) i les intervencions en menjadors dels delegats d’UGT i CCOO, es demanava el “SÍ” en el referèndum de l’Acord de Competitivitat perquè es garantia l’ocupació fixa per als rellevistes i les jubilacions parcials al 85% de la jornada.
No volem creure que aquesta enganyosa informació es donara intencionadament per a aconseguir el “SÍ” de la plantilla a qualsevol preu. En tot cas, les condicions per les quals demanaven el “SÍ” a l’Acord, no són les que s’han signat, i en la reunió del passat dia 4, davant la insistència de la CGT, la Direcció de l’empresa va reconèixer que l’Acord de Competitivitat 2014-2018 que s’ha traslladat al nou Conveni Col·lectiu, NO GARANTEIX QUE TOTS ELS CONTRACTES DE RELLEU SIGUEN FIXOS, NI QUE TOTES LES JUBILACIONS PARCIALS SIGUEN Al 85% DE LA JORNADA. I que encara que la intenció de l’empresa és seguir fent contractes de relleu fixos i jubilacions parcials al 85/15, no pot garantir-ho. Tot dependrà de les vendes, dels volums de producció i de la seua bona fe (de la qual tenim suficients proves com per a dubtar bastant).
Per tot açò, la CGT-Ford no va subscriure l’acord d’abril de 2013 ni, lògicament, ha signat el conveni 2014/2018, i lamenta profundament que altres organitzacions es pleguen amb tanta facilitat a les imposicions de l’empresa, oblidant la seua obligació de vetlar per la defensa i millora dels drets salarials i socials dels treballadors.
Secció Sindical de CGT en Ford
València, 15 d’abril de 2014