LABORALS.
El Govern atorga tot el poder i impunitat a la patronal per empobrir les i els treballadors.
El 22 de
juny de 2011, el Congrés dels Diputats planteja el primer debat sobre la reforma de la Negociació Col.lectiva. Aquesta
Reforma, juntament amb el Nou Reglament dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) aprovat la setmana passada pel Govern,
són un pas més en l’escalada d’atacs continuats que el govern i la patronal, amb la complicitat del sindicalisme
institucional, estan cometent contra els drets del conjunt de la classe treballadora.
El Nou Reglament dels ERO aprovat significa una nova retallada de drets, una nova facilitació per a l’acomiadament lliure i
gratuït per part de la Patronal. Aquesta norma és l’aplicació més retrògrada de la Reforma Laboral, contra la qual CGT va
convocar una vaga general per a la seva derogació el 29 de setembre de 2010, i mobilitzacions i Vagues Generals a Catalunya,
Euskadi i Galícia el 27 de Gener de 2011.
Per la seva banda, la reforma de la Negociació Col.lectiva, marca unes
noves regles de joc per a regular les relacions laborals, arribant pràcticament a l’eliminació de la negociació en imposar un
arbitratge obligatori, buidant de continguts els Convenis Col.lectius, permetent la desvinculació salarial i consagrant al
bisindicalisme institucional com a representant amb legitimitat de les i els treballadors, perquè les cúpules sindicals i de
la patronal puguin negociar al marge dels interessos i drets de la classe treballadora. Amb aquesta reforma s’aprova a
nivells pràctics l’eliminació del dret a la llibertat sindical.
Amb aquesta reforma de la Negociació Col·lectiva
es canvien les regles de joc perquè els i les treballadores siguem meres mercaderies disponibles en funció de la demanda, de
la competitivitat de les empreses i dels beneficis de la patronal. Es debilita, el poder sindical directe per negociar les
seves condicions i relacions laborals. Es segresta, de fet, l’exercici del dret a la vaga, cosa que representa una política
autoritària, possiblement inconstitucional, a l’invalidar i vulnerar el dret fonamental a la Vaga davant el conflicte
d’interessos entre el capital i el treball.
Les mesures més lesives d’aquesta reforma de la Negociació Col.lectiva
son:
1r – Eliminació de la capacitat negociadora dels comitès d’empresa. Poden ser les seccions sindicals
majoritàries qui negociïn al marge del Comitè. Això representa a nivells pràctics la desaparició del sindicalisme alternatiu,
combatiu i no pactista. Es desterra el conflicte social del marc de les relacions laborals
2n – S’instaura
l’Arbitratge i mediació per a la resolució de les discrepàncies. Les parts negociadores han de dictaminar en el text del
conveni el nom de l’àrbitre que ha de resoldre els conflictes que es generin durant la vigència del conveni així com després
del seu venciment.
3r – Aplicació i Interpretació dels convenis. Fins ara les discrepàncies sorgides entre les
parts sobre interpretació dels convenis i la seva aplicació es resolien en els tribunals. A partir d’ara serà un àrbitre qui
decideixi, dictaminant un laude d’obligat compliment
4t – Desjudicialització de les relacions laborals:
a) – Modificació Substancial de les Condicions de Treball: funcions, jornada, torn, horari, etc ..
b) –
Despenjament salarial: Inaplicació de taules salarials del conveni.
En ambdós casos l’empresa pot adduir causes
previstes en l’última reforma laboral (tècniques, organitzatives, de producció o econòmiques-per perdudes acumulades,
previstes o conjunturals-) i portar-les a la Comissió Paritària de Conveni per a la seva negociació i si no hi ha acord es
porta al àrbitre nomenat en el Conveni el laude serà d’obligat compliment.
5è – Es prioritza el Conveni Empresa
sobre els d’àmbit sectorial, provincial, autonòmic i estatal de tal manera que, si existeixen tots dos, les condicions que
prevalen són les del conveni d’empresa (salari, jornada, torn, funcions, vacances, horari i conciliació)
6è – Fi
de la Ultraactivitat. El termini màxim de pròrroga dels convenis passa a entre 8 i 14 mesos. El termini mínim quedarà fixat
en text de conveni. Si es supera el termini màxim de negociació, les parts s’han de sotmetre a un procediment
d’arbitratge.
7è – Nova distribució irregular de la jornada. A partir d’ara s’introdueix com a novetat la
distribució irregular d’un mínim del 5% de la jornada de treball en còmput anual i un màxim que es fixarà en conveni
col.lectiu.
8è – Convenis Franja. A partir d’ara es permet que un grup d’empleats d’una empresa tingui el seu
propi conveni negociat amb els sindicats representats al col·legi electoral que inclogui a aquests treballadors, obviant al
Comitè d’Empresa.
Per a la CGT, després de la Reforma Laboral i el Retall de les pensions, ara ens trobem amb un
altre gir a la dreta perquè siguem la part feble de la societat la que paguem una crisi que no hem generat.
Després de la posada en marxa de totes aquestes normes i decrets antisocials tenim un estat que compta amb més de 5 milions
de persones aturades, la taxa d’atur juvenil arriba al 45%, més de 1,5 milions de famílies tenen a tots els seus membres en
atur, un de cada quatre nens que neix a l’estat espanyol ho fa sota el llindar de la pobresa, a finals d’aquest any s’hauran
assolit els 500.000 desnonaments des del 2007, etc …
Per a la CGT, l’únic camí possible per a la sortida de la
crisi és el repartiment del trebal, -treballant menys per treballar tots, reduint la jornada laboral sense minva salarial i
establint la jubilació als 60 anys amb relleu obligatori perquè siguem reemplaçats per una altra persona- i de la riquesa
-realitzant una distribució de la riquesa basada en la universalitat dels serveis públics suficients, imposant una major
tributació dels beneficis empresarials, establint una fiscalitat realment progressiva, mantenint les prestacions socials per
tots els col.lectius socials precaritzats i exclosos .
Contra les reformes antisocials, la CGT fa una crida a la
mobilització i ocupació del carrer, fins a aconseguir una sortida social a la crisi!
Secretariat Permanent del
Comitè Confederal de la CGT