Mesos després i fins i tot després de l’inici de la negociació dels diferents Convenis Col·lectius a ADIF i RENFE, la problemàtica denunciada en mesos anteriors per CGT segueix vigent, sumant-se l’immobilisme negociador per part de les empreses públiques.
Els objectius de la vaga segueixen sent la defensa dels interessos socials, laborals i econòmics de les treballadores i treballadors ferroviaris.
Aquestes són les reivindicacions i motius de la vaga:
ADIF I RENFE
-L’aplicació de la llei 6/2018 per a la reducció de la jornada fins a les 37 hores i mitja segueix pendent, pretenent les empreses basar aquesta reducció obviant els drets adquirits en els respectius i vigents convenis col·lectius.
-Externalització de les tasques de manteniment i prestació de serveis, atorgant a les empreses privades aquestes prestacions amb el consegüent detriment en la qualitat dels serveis prestats i la baixada dels índexs de seguretat en la circulació.
-Taxes d’ingressos insuficients, malgrat les directrius polítiques que autoritzen les reposicions superiors al 100%, que mantenen una mitjana d’edat de 55 anys en les dues empreses, que no permeten la ràpida renovació i la disminució dels índexs d’atur jove.
-Creació d’un holding potent amb la fusió d’ADIF i RENFE, que equilibri la competència respecte a altres estats o empreses europees que ja posseeixen aquesta fusió (França, Alemanya).
-ADIFØ Abandó gradual i estructurat dels oficis i treballs per al manteniment de la infraestructura i estacions que passen a licitacions més que milionàries que engreixen les butxaques de les «grans famílies» i les seves grans constructores que abasten infinitat de serveis. Acció que porta aparellada la falta de seguiment i control de manera eficient i constant, amb una falta de transparència de la qual som conscients quan passat el temps és el Tribunal de Comptes qui detecta les irregularitats en la despesa.
-Procés intern de mobilitat amb clars incompliments per part d’ADIF, que menyscaba fins i tot, els seus acords amb el Comitè General d’empresa.
RENFE
-Implantació de la Jubilació Parcial per a l’equilibri de les sortides de treballadors/es sense índexs de penositat i que amb l’actual Pla de Desvinculacions està generant un menyscapte d’aquest dret.
-Absència d’un Pla de Viabilitat tant de Mercaderies com de Fabricació i Manteniment, la qual cosa genera el desastre de Mercaderies i la impossibilitat d’escometre els treballs necessaris per al manteniment i la reparació d’avaries als trens, per part del segon, i que està donant lloc a l’augment de les incidències en els serveis de viatgers que podrien evitar-se fàcilment.
-Adequació dels programes i inversions a les necessitats que demanden els viatgers per al compliment del dret a la mobilitat, al llarg de tot el territori.
-Pèrdua constant de poder adquisitiu durant anys, agreujada per la negativa de RENFE perquè la Comissió de Seguiment de la Negociació Col·lectiva afronti les clàusules pactades amb anterioritat d’un increment salarial que possibiliti als ferroviaris la recuperació del poder adquisitiu perdut.
CGT a més, segueix mantenint les aturades parcials en el Col·lectiu de Circulació en tots els Llocs de Comandament de la xarxa ferroviària que tenen unes condicions laborals molt específiques; aturades que s’estenen des del passat mes de novembre i que s’ampliaran fins a gener del 2019. Aquestes aturades no afecten als trens de viatgers però sí, als treballs de manteniment de la infraestructura i estacions depenents d’ADIF.
CGT lamenta les molèsties que aquesta vaga pugui ocasionar als/les usuaris/es del tren, però que són fruit directe de la negació, tossuderia i incapacitat de les empreses ADIF i RENFE per arribar a acords que aconsegueixin solucionar l’actual conflictivitat.
SFF-CGT
http://www.sff-cgt.org/
https://www.facebook.com/cgtferroviario
https://twitter.com/SFFCGT