Aquest dijous, 24 de novembre, es produirà una reunió entre el Govern, la patronal i els sindicats UGT i CCOO on es tractarà el tema de les pensions, que també ha començat a debatre en la comissió parlamentària del Pacte de Toledo. Per a la CGT el que està en l’agenda és la signatura d’un nou acord que garanteixi al capital l’anomenada «pau social» durant diversos anys més. Des de fa mesos la CEOE i les grans corporacions financeres i d’assegurances vénen llançant missatges en què es proposa una nova reforma de les pensions, aprofundint amb ella les retallades que els mateixos agents ja van pactar el 2011 durant el govern de Rodríguez Zapatero.
Per experiència és sabut que d’aquestes reunions a quatre bandes solen sortir acords molt negatius per als treballadors i per a la majoria de la població: reformes laborals, congelacions de salaris, retallada de pensions, deteriorament dels drets a la salut i l’educació, etc. . Tothom recordarà que amb l’excusa de la pau social, de crear ocupació o d’agilitar el mercat de treball s’ha abaratit l’acomiadament, s’han introduït els contractes escombraries i les ETT, ens han aplicat la mobilitat funcional i geogràfica, s’ha dificultat l’accés a una pensió digna, etc.
Amb les reformes de PP, PSOE, CEOE, CEPYME, UGT i CCOO les nostres pensions no només són de les més baixes de la UE (Espanya dedica a les pensions el 10.5% del PIB, mentre la resta d’estats gasta entre el 13% i el 15.8%), sinó que ara ja són necessaris més anys cotitzats i jubilar-se més tard per tenir accés a la mateixa pensió que abans de 2011. També s’ha anat incrementant el nombre d’anys a comptabilitzar per al càlcul de la quantia a percebre després de la jubilació. Si a això afegim que els successius augments de les pensions per sota de l’IPC real, comprovarem que les pensions han perdut ja una mitjana d’al voltant del 35% del seu valor anterior al Pacte de Toledo.
Per a CGT la la gradual descapitalització de la Seguretat Social, que celebren sense dissimular els neoliberals, per demanar una reforma de les pensions no obeeix sinó a la greu caiguda dels ingressos via cotitzacions empresarials (per exempcions i baixada d’aportacions) i dels treballadors (pels baixos salaris, l’alt índex de l’atur i els milions d’hores extres que no es declaren ni cotitzen)) i la major despesa dels pensionistes que accedeixen a la situació de jubilació en aquests anys, on s’han produït nombroses prejubilacions i jubilacions anticipades mitjançant expedients de regulació (ERO) pactats.
Davant el nou atac del sistema econòmic dominant, al costat dels seus aliats en el polític i sindical, la CGT considera no només regressiu i generador de més sofriment per a les persones grans i les seves famílies qualsevol proposta de retallar les pensions o d’excloure del sistema general qualsevol de les seves modalitats (ja siguin les orfandat, viduïtat, etc.), sinó que en aquest intent de retallar-només troba una raó, que no és altra que seguir privatitzant drets per oferir al capital nous i suculents nínxols de negoci.
Les propostes de CGT, per contra, van en la línia d’enfortir el sistema públic de pensions, millorant-les i ampliant-les, per garantir una vida digna a les persones que han dedicat la seva vida al treball ia la cura de la seva família. Sabem que el problema no són els diners -ara que tant corre, tot i que cap a unes poques mans- i que uns millors salaris, una ocupació estable, uns impostos majors a empreses, bancs i grans fortunes generarien ingressos suficients per garantir les nostres pensions d’ara i les futures. Si no assegurar aquest dret, la CGT cridarà a la mobilització popular al costat de totes les forces sindicals i socials que encara considerin que el seu lloc està amb els explotats i no amb els explotadors.