VALORACIÓ DE L’ACORD D’ADEQUACIÓ DELS ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ
L’acord que van signar els sindicats majoritaris, en Adif el 28 de gener i a Renfe el 13 de febrer, estableix, per majoria del Comitè General d’Empresa, legalitzar, d’una manera injusta i interessada la penalització al sindicalisme combatiu i alternatiu de CGT.
Aquest acord, pretén castigar els que ens hem oposat des de la mobilització i la denúncia a la ciutadania, al robatori i l’espoli del patrimoni públic, dels serveis públics i en concret del ferrocarril públic i social.
Aquest acord, també intenta restar representativitat a aquesta veu discordant que planteja els dubtes que volen ser amagades per l’Empresa i el Ministeri, a qui som garants de la informació veraç, i de la denúncia constants dels pasteleos que es couen en aquestes reunions.
Per a aquests sindicats, el veritablement important, no és la liberalització, la segregació, la licitació i la privatització del ferrocarril públic, sinó, els alliberats que tindran, les hores sindicals, els llocs en el consell d’administració, les targetes opaques, les dietes, etc … Per a ells aquestes prebendes és la moneda de canvi de la seva venda, aquest és el seu preu … això, tan eteri i banal, és el preu per mantenir callats aquests anys, mentre ens roben el ferrocarril públic, ens buiden les butxaques i hipotequen el nostre futur.
Aquest acord, assegura als sindicats afins a l’Empresa i Ministeri uns mitjans sindicals extraordinaris i al marge dels comicis, donant-los representativitat, fins i tot, encara que no concorreguessin a les eleccions sindicals del 3 de març.
Tant a Renfe, com a Afif, existia un acord de drets sindicals, que sobrepassava, la Llei orgànica de llibertat sindical, (LOLS), i el RD 20/2012 obligava a ajustar-los a la llei, i, encara que creiem que va contra els interessos de les treballadores, estaríem disposades a assumir-ho, sempre que, els delegats es trien en la seva totalitat en les urnes, els que marca la LOLS, o sumant els addicionals de l’acord, però, sempre que es triï tota la representació de manera democràtica amb el vot de ferroviaris i ferroviàries, de cap manera podem acceptar que es trien part d’aquesta representació a les urnes, i una altra de manera directa i abans de les eleccions per repartir-la entre els acòlits de l’Empresa.
Amb aquest «Acord d’Adequació dels Òrgans de Representació», es perjudica clarament als sindicats que s’oposen als plans de l’empresa, però també als propis treballadors i treballadores, doncs, resta representativitat en els Comitès Provincials i de Centre de Treball, per augmentar-lo en les cúpules sindicals de Madrid, però, a més crea un doble escala de representativitat, la dels sindicats signants, amb 40 hores mensuals per persona elegida, i una altra per als que no vam signar l’acord per injust, que fins i tot, sent elegits en la mateixa urna, només disposaríem de 24 hores al mes per representar totes les treballadores.
Així mateix, aquestes Eleccions Sindicals s’estan fent famoses pel vot captiu, per les estratagemes mafioses, i pel frau en el vot per correu que pretenen assegurar demanant la fotocòpia del DNI a les treballadores per suplantar a l’oficina de correus, tot això a canvi de regalets obscens que reparteixen en mà per recollir aquesta fotocòpia, a més exerceixen una pressió constant cap a les afiliades de les centrals sindicals majoritàries mes critiques amb les actuacions pactistes i privatitzadores perquè no surtin de la cleda.
En condicions normals de vot lliure i personal, CGT estaria en condicions d’obtenir un gran resultat electoral, i aquesta és la manera injusta d’evitar-ho.
Si els surt bé, acordessin a totes les empreses per apuntalar tots els seus xiringuitos, construïts i mantinguts pels qui molt aviat els enderroquessin …
SFF-CGT València