organitzacions independents de DDHH, Al govern estatal de Chiapas, Al govern federal de Mèxic, Al govern de l’Estat Espanyol,
A la societat civil internacional, Als adherents a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona, A les bases del suport del
EZLN, i Juntes de Bon Govern (JBG), Al EZLN.
l’actualitat, a escala internacional, un dels referents de lluita civil i transformadora i un exemple del que pot arribar a
aconseguir una societat organitzada. Per mitjà dels fets, l’autonomia i l’autoorganització de les seves comunitats es
consoliden com a forma de vida capaç de superar amb escreix el model proposat (imposat) per les democràcies formals i
representatives.
Amb la finalitat de soscavar l’alternativa zapatista, el govern estatal chiapaneco de l’esquerra
institucional mexicana (PRD) i l’extrema dreta des del govern federal (PA) fomenten els xocs i atacs de la mà
d’organitzacions paramilitars com el «Ejército de Dios» o la «OPDDIC». Aquestes organitzacions, formades per membres del PRI
i altres elements violents i amb nul bagatge ètic, carreguen contra l’objectiu comú: les bases de suport del EZLN.
El
conflicte per la recuperació de terres es troba roent. Dues visions contraposades estan en joc. D’una banda, qui treballen i
cuiden la terra. Per un altre, qui pretenen arravassar-la per a explotar-la.
Febrer de 2010 sacseja els fonaments a
Chiapas. Segons informació feta pública en els últims dies, s’han succeït greus enfrontaments amb amenaces de mort i de
desaparició forçosa contra autoritats ejidales adherents a L’Altra Campanya i bases de suport zapatistes (BAEZLN). El preavís
d’aquest escenari ho oferien a la fi de gener l’exèrcit i diferents cossos de policia amb els desallotjaments violents de
Bolon Ajaw, Montes Azules, SS Bachajón, Mitzitón, Comunidad 5 de marzo.
La previsible continuació prevista des d’altes
esferes governamentals indiquen molt probable perill d’estabilitat per a comunitats com Nuevo San Gregorio, Nuevo Salvador
Allèn, Nuevo San Pedro, 6 de octubre, Laguna el Paraíso, Ull d’Aigua el Progrés, Ojo de Agua la Pimienta, San Jacinto
Lacanjá, Nueva Galilea, Chuncherro, Benito Juárez i Ranchería Corrozal.
La persistent estrategia d’assetjament i
enderrocament de les empreses multinacionals d’ecoturisme per reconquistar el territori necessiten contundents mesures de
contrainsurgència, que les instàncies oficials els posen en safata. Així és com, de nou, el paper dels mitjans de comunicació
juguen com clau fonamental en la desestabilització de les xarxes socials. En aquest sentit, i com ja vam fer a la fi de
novembre de 2009, denunciem les vetllades informacions abocades en certs mitjans de comunicació. Si tan sols s’ofereix la
informació recaptada d’una de les dues parts en conflicte, on queda l’equidistància professional? En un context com el de
Chiapas, no donar veu a ambdues parts, és com menys, tendencios.
Des de la Confederació General del Treball (CGT)
de l’Estat espanyol, transmetem el nostre estat d’alerta i anunciem que de seguir la situació al límit emprendrem en els
pròxims dies accions de mobilitzacions i denúncia pública coordinades per a exigir que s’aturin els inadmissibles excessos
comesos contra les Comunitats zapatistes.
Pel dret a la Terra i el Territori dels Pobles originaris,
Perquè
s’acabi la connivència envers les organitzacions paramilitars,
Per l’irrenunciable respecte a la mare Terra.
No a
les empreses i projectes ecoturístics.
Llibertat als presos i preses per lluitar.
Visquin les bases de suport
i el EZLN!!
Per l’autonomia i l’autogestió de la lluita social!
Madrid, a 10 de febrer de 2010.
José
Pascual Rubio Cano, Secretari de Relacions Internacionals de la CGT