1er de Maig
Unint Lluites, construint Alternativa.
Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiaden. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats.
Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tan bàsiques com l’aigua i l’energia, mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes, hem vist com desallotgen a milers de famílies de les seues cases, per benefici d’especuladors. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades, i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives.
Ja fa temps que diem prou i que tant des de la CGT com des de molts moviments socials hem oposat resistències arreu. Als llocs de treball, però també als carrers. Hem intentat evitar i frenar aquest autèntic assalt a les nostres vides, perquè qui ens erosiona les nostres condicions de treball ens empobreix directament la nostra vida.
Ara, tanmateix, tenim el convenciment que cal passar a l’ofensiva. I avisem que no ens limitarem a plantar cara, a restar quiets i quietes on ara estem. Ens proposem avançar. Ens posem en marxa per recuperar el terreny perdut i anar, encara, molt més enllà. Avisem: la CGT passem a l’ofensiva. I fem una crida a tots aquells moviments socials que també ho facen. Cadascú des del seu terreny, des del seu camp de batalla quotidià, amb els seus mitjans i els seus propis objectius, i alhora ajudant-nos els uns als altres. El temps de la queixa s’ha acabat i volem començar a albirar el temps de les conquestes.
Tenim clar que aquesta represa del moviment no pot deprendre de les institucions. El sindicalisme no domesticat, les associacions de veïnes i veïns, assemblees d’aturades i aturats, organitzacions ecologistes, antirrepressives, Ateneus, centres socials, obres socials de la PAH, espais de lluita antipatriarcal i un llarg etcètera, hem d’unir les lluites per passar a l’ofensiva, per posar rumb a la imprescindible nova societat. I l’ofensiva també passa, sens dubte, pels centres de treball, on des de CGT treballem incansablement els objectius de recuperar drets i condicions de treball.
A les 12 h, sortim de la plaça de Sant Agustí. CGT convida a tota la societat valenciana a participar en demanda d’un canvi social, en defensa dels serveis públics, pel repartiment de la riquesa i el treball, en defensa del medi ambient, per la igualtat, contra la corrupció…. Perquè, encara que ens volen vendre el contrari, hi ha Alternativa. Veniu amb CGT, deixem llast, abandonem als responsables i als còmplices del desastre, unim la gent honrada els nostres esforços i fem possible, allò que avui sembla inassolible. La Confederació us convida a anar «juntes» aquest 1 de maig de 2017, braç a braç.
Salut i solidaritat
CGT València
