UGT i CCOO signen avui amb la patronal un pacte que limita a l’1% la pujada salarial en 2015, mentre les empreses de l’IBEX 35 reconeixen aquest any beneficis superiors al 25% de mitjana.
La Confederació General del Treball (CGT), davant la signatura en el dia d’avui (8 de juny) de l’III Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, que subscriuran les direccions dels sindicats UGT i CCOO i les de les organitzacions empresarials CEOE i CEPYME, lamenta que els sindicats es prestin una altra vegada a aquest tipus d’acords que tant han deteriorat els drets i les condicions de la classe treballadora des dels ja històrics Pactes de la Moncloa, ANE, AMI, AI, Pacte de Toledo, etc. , que no només han retallat els salaris dels treballadors sinó que s’han abaratit l’acomiadament, precaritzat la contractació i retardat l’edat de jubilació, entre d’altres greus conseqüències.
Pel que fa a l’III Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva que se signa avui, des de la CGT no volem deixar d’assenyalar que suposa un altre gerro d’aigua freda per a milions de treballadors que veuran com els seus ingressos segueixen creixent menys que els preus. Això no suposarà únicament que els jornals puguin quedar-se per sota de l’IPC interanual; és que tampoc es va a procedir a la recuperació pels increments perduts durant tots aquests anys precedents de congelació i fins reduccions salarials.
Per si aquesta nova frenada en sec a les pujades salarials no fos suficient renúncia del sindicalisme institucional, cal tenir en compte que en l’esmentat acord (com diversos representants de la patronal es van afanyar a destacar) s’han pactat recomanacions i acords mínims, orientatius i vinculats a la productivitat i els resultats de les empreses, de manera que parlar d’increments salarials de «fins a l’1%» (per 2015) i del 1’5% (2016) suposa -de fet- deixar la porta oberta a pujades inferiors i condicionades al compliment pels treballadors de clàusules de productivitat o renúncies a determinats drets.
Aquesta moderació que avui ens imposen UGT, CCOO, CEOE i CEPYME es produeix precisament en un any en què tothom parla de recuperació econòmica i increment de la producció industrial i les exportacions (amb beneficis record per a les empreses de l’IBEX 35), sense escoltar els consells d’experts i organismes internacionals que recomanen al govern espanyol la pujada dels salaris com a forma d’augmentar el consum intern i de enfrontar-se al alarmant empobriment de les famílies. Sense fer cas tots aquests consells, Toxo i Méndez tornen a posar la seva signatura per empitjorar les condicions de la classe social a la que fins fa poc deien pertànyer i fins i tot defensar. Resulta ignominiosa la posició, actitud i l’ètica d’aquests dos sindicats, entestats des de fa més de 37 anys a ser part del règim, governi qui governi. Igual que el govern de Rajoy, són insensibles al patiment de més de 4.000.000 de persones aturades que no reben cap prestació i, signen «engrunes» com l’ajuda de 426 euros als aturats de llarga durada.
La CGT torna a lamentar que el sindicalisme majoritari s’humilia i doblegui davant la patronal europea que menys inverteix en investigació i formació, l’únic objectiu sembla ser el de guanyar cada any més encara que sigui a costa de retallar drets i salaris a les plantilles que fan possible el funcionament de les pròpies empreses.
Gabinet de Premsa de la CGT
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT