Després de la retirada fa mesos de la contrareforma de la llei de l’avortament auspiciada pel ministre Gallardón, en aquest any electoral 2015, el govern torna a l’atac i en aquesta ocasió carrega contra el dret a decidir de les dones de 16 i 17 anys recollit en l’apartat 4 de l’article 13 de l’actual llei de l’avortament 2/2010, negant l’exercici del dret a decidir lliurement sobre la seva maternitat, havent de comptar amb el consentiment dels seus representants legals, família / tutors per poder exercir aquest dret.
El govern ha utilitzat una estratègia legal per accelerar al màxim els temps i que aquesta reforma exprés es pugui aprovar abans de l’estiu o com a màxim abans que acabi aquesta legislatura. Per a això, ha estat el grup parlamentari del PP qui ha registrat el text de la reforma com una proposició de llei orgànica, el passat 18 de febrer, aconseguint així que no hagin de pronunciar ni el Consell d’Estat, ni el Consell del Poder Judicial , ni el Consell Fiscal i accelerar al màxim el tràmit parlamentari.
Sense oblidar que el PP manté el recurs davant el Tribunal Constitucional contra l’actual llei de terminis de 2010, sens dubte, aquesta reforma és una decisió adoptada purament en clau electoral, sense escrúpols, sent una vegada més utilitzats i retallats els drets de les dones per un grapat de vots.
Un cop més, aquest govern ultraconservador, nacional-catòlic, per acontentar el seu electorat i recuperar vots de les associacions antiavortistes no té objeccions a tornar a vendre el dret a decidir de les dones, una prova més de la seva ideologia i actitud patriarcal i del paper secundari que vol atorgar a la dona en aquesta societat.
La Reforma que planteja el PP sobre la necessitat que les dones de 16 – 17 anys hagin de comptar amb el consentiment, amb el permís, de les seves famílies per poder avortar, implica a més que el govern legisla a esquenes de la realitat, legisla en funció dels seus propis interessos i no els de les persones i la societat. El govern no vol conèixer la realitat que són només el 3,6% de dones que avorten les que tenen entre 16-17 anys i d’elles 88% han avortat amb el consentiment familiar, sent el 12% les que ho han fet sense el coneixement de la seva família, sens dubte, com informa l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’embaràs (ACAI), perquè la situació familiar personal i social en què viuen l’hi impedia l’viure situacions de famílies desestructurades, de presons, violència masclista, desemparament familiar, dones migrants que viuen soles o amb altres familiars, dones maltractades per la seva família, d’ambients religiosos integristes o que estan en centres de menors i no volen dir res a la direcció …
Amb aquesta reforma, el PP prefereix guanyar un grapat de vots a costa d’empènyer a la realització d’avortaments clandestins, insegurs, amb greus riscos per a la salut de la dona, precisament a aquest col·lectiu de dones més precàries i desprotegides.
Per a la CGT, aquesta reforma no té cap lògica jurídica, sent un veritable contrasentit que aquestes dones de 16-17 anys es consideren majors d’edat per treballar, per mantenir relacions sexuals consentides des dels 13 anys, per contraure matrimoni, per abandonar el seu procés educatiu, per decidir sobre la seva salut, operacions … i que se’ls negui el dret a decidir sobre la seva maternitat.
Què societat representa el que sigui ara el marit o el pare de la dona de 16-17 anys qui decideixi per ella sobre la seva maternitat, que torni a tutelar la dona com succeïa al segle XX?
La reforma vol presentar-nos a una joventut frívola, irresponsable, promíscua, inconscient, que recorre a l’avortament com a mètode anticonceptiu. És a través de l’educació com s’adopten decisions lliures i responsables i no a través de les lleis que exclouen, discriminen, criminalitzen. Som les dones les que hem de decidir tant si som mares com si no volem ser-ho.
La CGT fa una crida a la mobilització contra aquest nou atac cap a la dona i seguirà reivindicant i lluitant per un avortament lliure, públic i gratuït, fora del codi penal.