El 7 de juliol es van
tancar les taules de negociació d’ERO i Conveni de Telefònica en què ha participat CGT. En ambdues s’ha produït un acord
majoritari de CCOO, UGT i STC-UTS -amb el vot en contra de CGT- aprovant així
un ERO que suposa la
destrucció de 6.500 lloc de treball i un Conveni Col·lectiu vinculat a aquesta destrucció d’ocupació.
Des de la
privatització del sector de les telecomunicacions, en els anys noranta, Telefónica ha destruït prop de 50.000 llocs de
treball amb programes de desvinculació voluntaris o expedients com aquest.
ERO
L’expedient es va
anunciar la mateixa setmana que la multinacional presentava beneficis rècord de 10.000 milions d’euros, repartiment de
dividends-més de 7.000 milions i un bonus per a directius que els permetrà repartir 450 milions d’euros.
El pla
social presentat al Ministeri es va reduir de 8500 a 6500 baixes després del compromís amb les forces sindicals que la
companyia assumiria el cost -300.000.000 d’euros- dels dos anys d’atur que cobren els que s’apuntin a ell. I és que el govern
està tramitant una llei que obligarà a empreses amb beneficis que utilitzin aquesta eina de reducció de plantilla a ingressar
part d’aquest cost en un fons encara a determinar.
L’informe contradictori presentat per CGT a l’empresa i al
Ministeri de Treball desmunta punt per punt tots els seus arguments. En ell denuncia la manipulació i el mal ús de la norma
que regula aquest tipus d’expedients, l’únic fi és assegurar la viabilitat d’empreses amb problemes per la reducció de
beneficis (recentment aprovada per la reforma laboral). No obstant això Telefònica s’aprofita de la norma no per necessitat
sinó per reduir plantilla i així augmentar el marge de beneficis.
L’expedient, segons alguns mitjans de
comunicació, li suposarà a l’operadora el desemborsament de 2.500 a 2.800 milions d’euros, però també tindrà la seva
repercussió en les arques de l’estat, no només pels diners que deixaran de cotitzar a la seguretat social, uns 275.000.000 €,
sinó també per les exempcions fiscals de les indemnitzacions i la reducció de renda i la seva correspent reducció
d’impostos.
CGT proposava els contractes de relleu com a alternativa, ja que no hi ha res en la naturalesa
d’aquests contractes que impedeixi la seva aplicació en una empresa com Telefónica on hi ha més d’un miler de persones amb 60
anys o més. El cost d’aquest expedient és injustificable i inassumible, no només econòmicament, també en el social, per la
irresponsabilitat que una companyia sanejada destrueixi ocupació en una societat en crisi econòmica que camina cap als cinc
milions d’aturats.
Conveni
El conveni signat està fonamentat en la destrucció d’ocupació i en què no es
tanca la porta a futures reduccions per segregacions que hauran de ser, això sí, no forçoses i pactades amb la representació
dels treballadors.
Es produeix, per primera vegada des que l’IPC és referent en les pujades salarials, la
referència a la productivitat utilitzant el OIBDA -ingressos abans d’impostos i amortitzacions- que produirà o no, segons els
percentatges anuals, la revisió a final d’any a l’IPC Real. Telefónica es converteix així en una més de les empreses que
aposten per pujades salarials rupturistes, en base als ingressos econòmics, atenent a directrius europees que exigeixen del
nostre país majors esforços econòmics per a les i els treballadors.
A més, aconsegueix aprovar un nou model de
Classificació Professional basat en Grups Professionals que suposarà la flexibilitat funcional de la minvada plantilla i la
reducció dels mínims salarials que li permetran, segons ella, anar al mercat en igualtat de condicions amb la resta de les
operadores.
L’empresa es compromet a la no mobilitat forçosa, però haurà de emprendre un pla de «reforestació de
personal» en aquelles províncies més afectades per l’ERO, primant els trasllats voluntaris. El conveni no avança tampoc un
mapa d’activitats per província i categoria que planifiqui les repercussions de l’expedient i de la nova classificació, que
es discutirà en una comissió on s’exclou a CGT per negar-se a signar el conveni.
CGT està en contra d’aquest
acord, primer perquè es construeix des d’una nova destrucció d’ocupació, i segon, perquè no assegura tres dels quatre mínims
que es van marcar tots els sindicats abans de la negociació: el salari probablement no conservarà el poder adquisitiu en
lligar-lo a la productivitat, la garantia d’ocupació és parcial i no contraresta la facilitat de l’ús de l’acomiadament
objectiu que produeixen les noves reformes, i les segregacions, tot i no ser forçoses i sí pactades amb els sindicats
signants, no tanquen la porta a més reducció d’activitat i plantilla.
Salut i Llibertat
Secretaria de
Comunicació de la FETYC CGT