CGT s’oposa a l’ERO i no signa el Conveni a Telefónica.

El 7 de juliol es van

tancar les taules de negociació d’ERO i Conveni de Telefònica en què ha participat CGT. En ambdues s’ha produït un acord

majoritari de CCOO, UGT i STC-UTS -amb el vot en contra de CGT- aprovant així
un ERO que suposa la

destrucció de 6.500 lloc de treball i un Conveni Col·lectiu vinculat a aquesta destrucció d’ocupació.

Des de la

privatització del sector de les telecomunicacions, en els anys noranta, Telefónica ha destruït prop de 50.000 llocs de

treball amb programes de desvinculació voluntaris o expedients com aquest.

ERO

L’expedient es va

anunciar la mateixa setmana que la multinacional presentava beneficis rècord de 10.000 milions d’euros, repartiment de

dividends-més de 7.000 milions i un bonus per a directius que els permetrà repartir 450 milions d’euros.

El pla

social presentat al Ministeri es va reduir de 8500 a 6500 baixes després del compromís amb les forces sindicals que la

companyia assumiria el cost -300.000.000 d’euros- dels dos anys d’atur que cobren els que s’apuntin a ell. I és que el govern

està tramitant una llei que obligarà a empreses amb beneficis que utilitzin aquesta eina de reducció de plantilla a ingressar

part d’aquest cost en un fons encara a determinar.

L’informe contradictori presentat per CGT a l’empresa i al

Ministeri de Treball desmunta punt per punt tots els seus arguments. En ell denuncia la manipulació i el mal ús de la norma

que regula aquest tipus d’expedients, l’únic fi és assegurar la viabilitat d’empreses amb problemes per la reducció de

beneficis (recentment aprovada per la reforma laboral). No obstant això Telefònica s’aprofita de la norma no per necessitat

sinó per reduir plantilla i així augmentar el marge de beneficis.

L’expedient, segons alguns mitjans de

comunicació, li suposarà a l’operadora el desemborsament de 2.500 a 2.800 milions d’euros, però també tindrà la seva

repercussió en les arques de l’estat, no només pels diners que deixaran de cotitzar a la seguretat social, uns 275.000.000 €,

sinó també per les exempcions fiscals de les indemnitzacions i la reducció de renda i la seva correspent reducció

d’impostos.

CGT proposava els contractes de relleu com a alternativa, ja que no hi ha res en la naturalesa

d’aquests contractes que impedeixi la seva aplicació en una empresa com Telefónica on hi ha més d’un miler de persones amb 60

anys o més. El cost d’aquest expedient és injustificable i inassumible, no només econòmicament, també en el social, per la

irresponsabilitat que una companyia sanejada destrueixi ocupació en una societat en crisi econòmica que camina cap als cinc

milions d’aturats.

Conveni

El conveni signat està fonamentat en la destrucció d’ocupació i en què no es

tanca la porta a futures reduccions per segregacions que hauran de ser, això sí, no forçoses i pactades amb la representació

dels treballadors.

Es produeix, per primera vegada des que l’IPC és referent en les pujades salarials, la

referència a la productivitat utilitzant el OIBDA -ingressos abans d’impostos i amortitzacions- que produirà o no, segons els

percentatges anuals, la revisió a final d’any a l’IPC Real. Telefónica es converteix així en una més de les empreses que

aposten per pujades salarials rupturistes, en base als ingressos econòmics, atenent a directrius europees que exigeixen del

nostre país majors esforços econòmics per a les i els treballadors.

A més, aconsegueix aprovar un nou model de

Classificació Professional basat en Grups Professionals que suposarà la flexibilitat funcional de la minvada plantilla i la

reducció dels mínims salarials que li permetran, segons ella, anar al mercat en igualtat de condicions amb la resta de les

operadores.

L’empresa es compromet a la no mobilitat forçosa, però haurà de emprendre un pla de «reforestació de

personal» en aquelles províncies més afectades per l’ERO, primant els trasllats voluntaris. El conveni no avança tampoc un

mapa d’activitats per província i categoria que planifiqui les repercussions de l’expedient i de la nova classificació, que

es discutirà en una comissió on s’exclou a CGT per negar-se a signar el conveni.

CGT està en contra d’aquest

acord, primer perquè es construeix des d’una nova destrucció d’ocupació, i segon, perquè no assegura tres dels quatre mínims

que es van marcar tots els sindicats abans de la negociació: el salari probablement no conservarà el poder adquisitiu en

lligar-lo a la productivitat, la garantia d’ocupació és parcial i no contraresta la facilitat de l’ús de l’acomiadament

objectiu que produeixen les noves reformes, i les segregacions, tot i no ser forçoses i sí pactades amb els sindicats

signants, no tanquen la porta a més reducció d’activitat i plantilla.

Salut i Llibertat

Secretaria de

Comunicació de la FETYC CGT