La capital del País Valencià ha acollit durant tres dies la cinquena edició de la Trobada estatal pel tancament dels CIE.
Entre els dies 5 i 7 de desembre, una vuitantena de persones provinents de Barcelona, Múrcia, Madrid, Bilbao, Lugo, Oviedo, Alacant i València, han compartit experiències i estratègies de lluita. En el marc d’una Trobada estatal pel tancament dels CIE, els Centres d’Internament d’Estrangers han estat qualificats de «veritables forats negres de l’Estat de Dret», per part de les les organitzacions convocants, que integren la Campanya estatal pel tancament dels CIE. Els col·lectius convocants de l’encontre recorden que no n’hi ha prou amb tancar els centres d’internament d’estrangers, sinó que «és necessari acabar amb les deportacions que vulneren els drets humans». En espais com La Col·lectiva o L’Escola del Cabanyal i el CSOA L’Horta de Benimaclet -dos barris amb una llarga trajectòria reivindicativa a la ciutat- s’ha debatut sobre gran part dels aspectes entorn del sistema repressiu exercit sobre les persones migrants.
Retrospectives de lluita
Exercir la defensa dels drets humans és l’objectiu principal de l’encontre, a parer d’Isa Navarro, d’Entrepueblos-Múrcia, on des de l’any 2001 es va organitzar i ve funcionant la campanya Conviure sense racisme. «Comencem denunciant la Llei d’Estrangeria aprovada llavors, reivindicant els ‘papers per a totes’, i les condicions laborals que van portar a fets tant greus com la mort de dotze temporers equatorians quan la furgoneta en la qual anaven a treballar va ser atropellada per un tren», ens introdueix Isa, que contínua descrivint la lluita mantinguda durant deu anys, fins que a l’octubre del 2013 se’ls va permetre, per primera vegada, fer visites periòdiques a interns en el CIE de Múrcia, procedents en la seva majoria d’Algèria i el Marroc. «Molts han arriscat la seva vida navegant en pasteres fins a desembarcar en les costes de Múrcia i Almeria», afirma Isa.
«El CIE de Múrcia manca d’equipament, molts reclusos van mig nus i descalços; els facilitem roba i assessorament jurídic, encara que la nostra no és una associació caritativa”, subratlla. Aquesta situació ha portat al fet que es produïssin entre agost i setembre passat, tres motins en aquest centre. Carmen Saura també integrant d’Entrepueblos-Múrcia, mostra fotografies, en les quals veiem un jove magrebí al qual una furgoneta de la policia nacional li va fracturar les dues cames en un atropellament durant una fugida; d’altres mostren lesions produïdes per la policia a diferents migrants reclosos al mateix centre.
Aquestes situacions s’han repetit en altres CIE de l’Estat espanyol. Només en 2014, al centre de Sapadors de València, es van interposar 30 denúncies per “vexacions i maltractaments de la policia” a persones migrants internes. La Campanya pel tancament dels CIE de València també ha denunciat de manera reiterada “la falta d’aigua calenta i roba d’abric, així com diverses plagues de xinxes” al centre, condicions de vida que han portat al fet que es duguin a terme vagues de fam i motins. L’últim, el passat mes de setembre.
Eugenia Torres narra com, en 2009, a partir de la publicació d’un informe sobre «la situació dels CIE», elaborat per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), “diversos col·lectius socials van començar a reunir-se, per constituir l’any 2010 la Campanya amb l’objectiu de tancar el CIE a València”. D’aquesta manera i “amb el treball dut a terme des de la comissió jurídica, es va aconseguir que en el 2011, el jutge de control ens permetés realitzar visites com a integrants d’associacions en defensa dels drets humans, creant-se així els ‘grups d’acompanyament’ a persones migrants tancades en el CIE”. Una altra línia de treball, segons Torres, ha estat “la d’incidència social i institucional”.
Incidència institucional
En aquest sentit, el grup parlamentari de Compromís, el passat 13 de setembre va fer pública una proposta no de Llei en les Corts valencianes instant al Govern central «a iniciar el procés per al tancament del CIE de Sapadors”. En la mateixa línia, el 20 de novembre, l’Ajuntament de València va aprovar, amb els vots en contra de PP i C’s un acord per “instar al Govern central a tancar Sapadors i tots els centres d’internament d’estrangers, i a posar fi a les identificacions per perfil ètnic”. Seguint les passes de València, la campanya Tanquem els CIE de Barcelona va presentar a la fi de novembre una moció a l’Ajuntament perquè no es reobri el CIE de Zona Franca, tancat des d’octubre per obres. La proposta va rebre el suport de tots els partits a excepció de nou del PP i C’s. En la moció s’al·ludia al mateix consistori, en concret contra les batudes de la Guàrdia Urbana «en carrers i transport públic» contra persones migrants.
És a Zona Franca on, al desembre de 2011, el jove guineà Idrisa Diallo va passar les seves últimes hores de vida abans de morir a l’hospital a causa d’una insuficiència cardíaca. Segons els mateixos companys d’Idrisa, es va incórrer en omissió del deure de socor per part dels policies que ho custodiaven. Mercè Duch, integrant de Tanquem els CIE i participant d’aquesta cinquena trobada, narra com “aquest fet va ser el detonant perquè, una setmana després, col·lectius de defensa dels drets humans i d’altres que treballaven amb temes de migració, iniciessin la campanya Tanquem els CIE de Barcelona, a la qual s’han anat sumant persones a títol individual”. La intenció, des de llavors, ha estat “fer visible l’existència dels CIE i denunciar les contínues vulneracions de drets que es cometen aquí dins”, afirma Duch. L’activista destaca “les dues últimes grans mobilitzacions: l’octubre del 2014, on una cadena humana de 1.500 persones va envoltar el CIE, o la convocatòria que va concentrar a més de 2.000 persones al juny d’aquest any, en la porta del centre”.
Circumstàncies similars van portar ”a conjuminar energies per iniciar la campanya Tanquem els CIE” a Madrid, explica Clara Vargas. Allí va morir a la fi de 2011 Samba Martine, reclusa en el CIE d’Aluche, sense diagnòstic ni tractament del VIH. Les condicions paupèrrimes de l’internament van ser fatals per a la salut d’aquesta dona congolesa, que va morir d’un empitjorament de la seva situació. En el present any, a partir del 15 de juny (Dia internacional contra els CIE), es conforma l’“Assemblea per un Madrid lliure de CIE”, elaborant “una proposta al portal de Govern Obert de l’Ajuntament de Madrid, per convertir-la en una ciutat d’acolliment i integració, lliure de CIE, deportacions forçoses i batudes racistes”, amb la qual “s’intenta aconseguir que l’Ajuntament insti al Govern central a tancar el CIE”, apunta Vargas.
Vols de deportació i «Boicot a Air Europa»
Una altra línia de treball de l’encontre ha estat la impulsada des d’Astúries i adoptada per la Campanya estatal pel tancament dels CIEs, i concerneix a les deportacions. Eva Martínez ens descriu la creació fa sis anys a Oviedo de la “Ruta contra el racisme i la repressió”, com “un instrument per denunciar les batudes i fer visible la situació de persones migrants”, posant el punt de mira en empreses implicades en els vols de deportació. D’aquesta manera, contínua Eva “s’inicia la campanya ‘Parem els vols’, i el boicot a Air-Europa”, una empresa que al costat de Halcón Viajes pertany al grup Globalia, “presidida per Juan José Hidalgo, on participen el Banc Popular, Unicaja i l’exministre d’Afers exteriors del PP Abel Matutes, que va comprar el 5% del grup empresarial al mes que Air Europa signés el primer contracte” amb el Ministeri de l’Interior per realitzar vols de deportació.
Sobre aquest tema, Eduardo Romero, de Cambalache -l’editorial asturiana que ha publicat el llibre Parem els vols- ens apunta que “les companyies aèries Air Europa i Swift Air han signat amb el Ministeri de l’Interior un contracte de 24 milions d’euros per a la realització dels vols de deportació entre els anys 2013 i 2015. Un contracte -assegura- que molt possiblement es renovi el març vinent pel 2016”. En aquests moments es treballa en una carta d’adhesió, per ampliar a altres col·lectius socials i sindicats la campanya de “boicot a Air Europa”.
Amb l’objectiu de fer visible la denúncia a peu de carrer, les assistents es van concentrar enfront de la Delegació de Govern de València el diumenge al matí. Allí es va dur a terme una representació que simulava el “judici farsa” al que se sotmet a les persones migrants abans de la seva expulsió. Diverses persones migrants presents van corroborar algunes de les denúncies i la vulneració de drets, i es va llegir un comunicat que apuntava tot el que està ocorrent dins dels CIE.
El comunicat també contextualitzava l’existència d’aquests espais; es feia culpable a “la política migratòria de la UE, basada exclusivament en el control de fronteres”, a la qual es qualifica de “criminal i responsable de la mort de centenars de milers de persones en el mar Mediterrani”. El document ambé remarca que “els acords de l’Estat espanyol amb el Marroc fan el treball brut del control de la frontera sud europea”, i conclou que, en “l’anomenada crisi humanitària de les persones desplaçades per la guerra de Síria, igual que en altres conflictes, la UE regateja de manera vergonyosa la xifra de persones refugiades a les quals està disposada a acollir, utilitzant a tercers països perquè tanquin les seves fronteres a canvi de beneficis econòmics i de geoestratègia”.