les investigacions que busquen agilitzar les dinàmiques de treball en equip.
una cosa que tendeix a oblidar-se és que, amb freqüència, les formes poden importar tant com el fons. Especialista en
dinàmiques de grup, l’autor aborda algunes de les claus de la intel·ligència col·lectiva.
de les persones que els formen. Tots hem conegut grups que, encara estant compostos per persones intel·ligents, funcionen
d’una manera bastant ximple. En aquests grups resulta molt difícil treure una iniciativa endavant, es discuteix per tot (o
per no-res) i es viu malament.
persones considerades no tan intel·ligents, que funcionen de manera intel·ligent: es donen suport moltes iniciatives, es
poden formular crítiques, se sap quan el treball està realitzat i quan no, es gaudeix el debat i poden desenvolupar
construccions col·lectives. Sembla llavors que hi ha alguna cosa, diferent a les persones mateixes, però construït per
elles, que fa que un grup pugui desenvolupar més o menys la seva intel·ligència col·lectiva. Tal vegada sigui el sistema
d’interaccions, o la cultura compartida del grup, o la manera de plantejar i resoldre les reunions, o la forma de coordinar
els seus treballs, o la manera d’entendre el poder, o la manera de resoldre els seus conflictes, o les maneres de
participar o tots aquests aspectes junts.
la seva intel·ligència col·lectiva les forces se sumen o es multipliquen, es perceben els mèrits individuals com
desitjables per al grup, se sap renunciar a una idea quan una altra és millor (encara que sigui de l’altre), se
‘socialitzen’ els cervells, s’adapta l’estructura a les realitzacions i als objectius del grup, es compatibilitza el
benestar amb el treball, s’aprofita la diversitat i es construeix col·lectivament el sentit.
poden participar, decidir, treballar i aprendre. Els conflictes són utilitzats com una oportunitat per a millorar els seus
plantejaments i optimitzar la seva estructura. La intel·ligència col·lectiva fa que el grup sigui més que la suma de les
seves parts.
competir
esforç a les pugnes internes, sense aconseguir augmentar el poder del grup ni el de cap de les parts (en termes absoluts).
Competeixen en allò que cooperant guanyarien més. Converteixen les diferències raonables en relacions d’oposició frontal.
No estableixen continuïtat amb els acords que prenen i aprenen a no complir-los. No revisen els plans, comencen cada vegada
des de zero desaprofitant el saber acumulat. Dupliquen les tasques i s’obliden de cobrir zones claus. Es porten fatal amb
les crítiques. I no practiquen l’autocrítica. Manquen d’humor o l’utilitzen només com arma per llençar contra els altres.
Mostren incapacitat per a adaptar-se a problemes nous. Es carreguen d’interdependència innecessària. Aconsegueixen alhora
un alt malestar i una baixa operativitat. I menyspreen (generalment perquè ignoren) les possibilitats de la construcció
col·lectiva.
intel·ligència col·lectiva. Estructures caòtiques, on les forces (esforços) s’ensopeguen i interfereixen sense saber quin
és la resultant. Estructures mortes, en les quals en les reunions es mira el rellotge, no es participa i es llegix el
periòdic en la segona fila. Estructures d’oposició, en les quals cada tímida proposta d’interès és jutjada únicament en
termes de pertinença o no a les coalicions enfrontades. Estructures de dominació en les quals el benefici d’unes persones
s’aconsegueix només a costa del desenvolupament d’unes altres, etc.
grup és totalment intel·ligent, ni totalment ximple. La intel·ligència col·lectiva és una dimensió. És una habilitat
col·lectiva susceptible de ser desenvolupada. Tots els grups poden treballar per ser més intel·ligents. La major part dels
grups que trobem en els moviments socials tenen una intel·ligència col·lectiva superior a la mitjana (si es compara amb
nombroses organitzacions administratives, comunitats de propietaris, etc). Entre altres raons perquè la pertinença a ells
és lliure (no obligatòria), la creença en el sentit del grup és, en general, alta i perquè quan no desenvolupen la seva
intel·ligència col·lectiva tendeixen a desaparèixer (el que no li passa a les burocràcies) o a fer-se molt insignificants.
No obstant això amb freqüència desenvolupen un potencial menor del que podrien aconseguir, enredats en enfrontaments i
pugnes de poder menys lúcides i dignes del que al principi perceben qui estan implicats en elles. En altres ocasions és a
causa d’errors bàsics en el plantejament de les reunions, o per utilitzar el debat en el seu aspecte més primitiu (batre’s).
També, per falta de coneixement i gaudi de les possibilitats de la construcció col·lectiva.
és susceptible de ser treballada, millorant la seva tècnica de reunions, incorporant dinàmiques i recursos que facilitin la
construcció col·lectiva, enfocant els seus errors de funcionament com una cosa del que aprendre i en el que temptejar i
investigar, desenvolupant estructures i sistemes de resolució de conflictes, parant-se a pensar en condicions favorables de
tant en tant, valorant els aspectes de cura, afecte i manteniment, exercitant-se en els diferents tipus de pensament i acció
als quals té accés el grup.
col·lectiva en consonància amb un temps en el qual es viu en la il·lusió de l’individu com base principal de la
intel·ligència.
de «Grupos inteligentes. Teoría y práctica del trabajo en equipo». Article extret de la revista Diagonal.