Un altre avenç en les reivindicacions ciutadanes: una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid, amb data 12 d’abril, va estimar parcialment el recurs contenciós administratiu plantejat per la Comissió Ciutat-Port contra la Resolució de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental emesa el març del 2021.
En concret, la resolució del TSJ, «anul·la la substitució de Ports de l’Estat per l’Autoritat Portuària de València (APV) com a òrgan substantiu a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte d’ampliació del Port de València».
L’APV és un organisme públic que depèn del Ministeri de Transports, el titular del qual és Óscar Puente, del PSOE; la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental està vinculada al Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) que lidera Teresa Ribera, també del PSOE.
Va avaluar i celebrar -en una roda de premsa el 2 de maig, a Ca Revolta de València- aquesta “important sentència” la Comissió Ciutat Port: “Confirma els reiterats advertiments que, tant el MITECO com Ports de l’Estat, han volgut eludir els seus responsabilitats en una macroactuació amb un gran impacte ambiental, fins i tot a costa de convertir l’Autoritat Portuària, promotora de les obres, en jutge i part per poder decidir sobre l’avaluació ambiental de la pròpia obra”.
Constituïda el 2019, la Comissió està formada per prop de 200 organitzacions de l’estat espanyol; entre altres Acció Ecologista Agró; les associacions veïnals Grau-Port i la de Veïns i Veïnes de Natzaret; CGT-País Valencià; Ecologistes a Acció-València; la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres; Greenpeace; Intersindical; Litoral per al Poble; Per L’Horta i València Saludable.
Mancant un mes perquè finalitzi la Campanya de micromecenatge (Frenem l’ampliació del port), la Comissió ha recol·lectat 10.000 euros per a tres objectius: la paralització del projecte d’ampliació nord del Port de València; la demolició del dic nord i la reversió integral de la zona d’activitats logístiques (ZAL) portuària; a més, el 31 de maig està prevista una manifestació a València contra el macroprojecte.
En un comunicat del 2 de maig sobre la sentència del TSJ, els col·lectius ciutadans van plantejar la següent exigència a la vicepresidenta Tercera del Govern i candidata del PSOE a les eleccions europees, Teresa Ribera:
“Que reconegui públicament el seu error en la pretensió d’alterar, més de 14 anys després de la DIA del 2007, les responsabilitats assignades a cada administració, traslladant a l’APV la facultat de decidir sobre l’avaluació ambiental d’unes obres amb repercussions inqüestionables a les platges i greus riscos per a la llacuna de l’Albufera”.
Una de les ocasions en què Óscar Puente va defensar l’ampliació de la Terminal Nord va ser durant la visita al port valencià, el desembre del 2023; el ministre va aparèixer a les fotografies de l’acte amb dos valedors més de la iniciativa: el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, del Partit Popular; i l’alcaldessa de València, María José Catalá, també del PP; els empresaris valencians també s’han mostrat favorables.
Poques setmanes després es va fer públic un article a la revista Urban Science, realitzat per investigadors de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València (UV) i que alertava sobre els possibles danys; segons els investigadors, tres platges ubicades al sud del port (Pinedo, El Saler i La Garrofera) van passar d’una superfície de 170 hectàrees de sorra als anys 90 a 43 a la segona dècada del segle XXI.
«La reducció més gran va ser després de l’ampliació del port entre els anys 2010 i 2012», va detallar la UV en un comunicat; el reporti, basat en imatges per satèl·lit, conclou que la minva de sorra està relacionada amb l’expansió portuària, per exemple amb la Marina Reial Joan Carles I o la preparació per a les proves de la Copa Amèrica de regates, celebrada a València el 2007 i 2010.
“Per la dinàmica dels corrents marins (nord-sud) en aquesta part del Mediterrani, les platges del nord de les grans infraestructures creixen, i les del sud perden sorra”, conclou la investigació universitària, que la Comissió Ciutat-Port ha citat entre les raons contra el macroprojecte.
El Govern d’Espanya va autoritzar, el desembre del 2023, la licitació de les obres de construcció del moll de contenidors de la Terminal Nord; la suma estimada a la licitació és de prop de 656,7 milions d’euros; les previsions oficials assenyalen que la terminal tindria una capacitat per a 5 milions de TEUS (unitat de mesura de càrrega al transport marítim), que s’afegirien als 7,5 milions actuals.
El Ministeri de Transports valora que la nova infraestructura implica “posar a disposició dels operadors (multinacionals del transport marítim) una nova terminal pública de contenidors”; d’aquesta manera podran desenvolupar la seva activitat els vaixells d’alta generació més grans (portacontenidors MEGAMAX de fins a 430 metres d’eslora); així, en un marc de col·laboració publicoprivada, la inversió total prevista és superior als 1.600 milions d’euros.
L’APV va fer públics, el 9 d’abril passat, els noms de les quatre grans constructores líders de les UTE (Unió Temporal d’Empreses) que aspiren a executar les obres; es tracta d’Acciona, Dragados, FCC i Sacyr; l’Autoritat Portuària té previst que la nova infraestructura tingui una superfície de 137 hectàrees i prop de 2.000 metres de línia d’atracament.
Però davant del projecte d’ampliació i les conseqüències, continua la mobilització ciutadana; a més de la manifestació anunciada el proper 31 de maig, més de 20.000 persones es van manifestar ja el 16 de juny de 2023 a València; i fins al 5 de maig s’ha pogut visitar al municipi de Catarroja, integrat al Parc Natural de l’Albufera, l’exposició col·lectiva Artistes contra l’ampliació del port.
Entre els motius del rebuig, l’exposició apunta que suposaria “duplicar la capacitat de contenidors del port”, que se situa actualment a les primeres posicions del Mediterrani, i Europa, en tràfic de contenidors.
Per Enric Llopis Font Rebelión.
