Des de l’any 2000, l’OCDE ha fet i publicat (cada 3 anys) una sèrie d’informes sobre els sistemes educatius dels estats que en formen part i d’altres. Aquests informes són coneguts amb el nom que conformem les seves sigles en anglès: PISA (Program for International Student Assessment)
S’avaluen els coneixements en comprensió lectora, matemàtiques i ciències de milers d’alumnes de 15 anys. L’informe no analitza els diferents programes escolars sinó els coneixements, les aptituds i les competències. Per què aquests àmbits i no altres? Perquè els promotors, els organitzadors i els poders fàctics de l’OCDE consideren que són bàsics pel “benestar personal, social i econòmic” (sic) És a dir res de matèries “maries”, ni humanístiques, ni artístiques. Allò que sigui profitós pel mercat laboral.
Un altre factor per a mi determinant, front la uniformitat i la globalització suposada, són els contextos socials i culturals diversos dels milers d’alumnes que són sotmesos a les proves.
Doncs bé, sense temps de valorar acuradament, no només els resultants, també altres valoracions i recomanacions que es fan a l’informe PISA, una munió de ministres, conselleres, polítics, tertulians i qualsevol que “passi per allí en aquell moment” té opinió certa i contundent sobre els sistemes educatius.
I així, ens trobem que el que era simplement un informe (evidentment intencionat, trossejat, dirigit…) es converteix en oracle. Per al ministre Wert, el resultats del 2012 justifiquen la seva contrareforma educativa –LOMCE- i auguren el seu èxit en els proper anys.
La secretària d’estat d’educació (algun cap de setmana, també de cultura si s’ha de trepitjar catifa vermella a Donosti) veu confirmada la seva aposta per reforçar les anomenades assignatures troncals i (suposo jo que per això) en la LOMCE la religió catòlica o la seva assignatura alternativa seran obligatòries en tots els cursos.
Altres, com la consellera Rigau, matisen els resultats de Catalunya per l’alt percentatge d’alumnes nouvinguts. No obstant, des que ella és consellera no està contemplat que necessitin aules d’acollida, desdoblaments, informes…
Cap dels responsables polítics ha comentat la dada més perillosa: ha augmentat la diferència entre els millors i el pitjors resultats de l’informe PISA a Espanya i a Catalunya. És a dir, que la principal característica a casa nostra que era l’equitat s’està enfonsant.
No és difícil d’analitzar. És l’evidència de les retallades en dotacions, en beques, en plantilles…de l’augment d’alumnes per classe….de la manca d’atenció a la diversitat… Massa evident per ser comentat?
* Emili Cortavitarte és Secretari General de la Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya. Article publicat al núm. 156 de la revista Catalunya.