En l’article anterior, d’aquesta sèrie de tres, detallem “El fantàstic negoci dels ERO amistosos” . Bé, però exactament què és això dels ERO amistosos i com pot garantir-se que les plantilles acceptin amb escàs soroll la seva destinació?
La primera vegada que sentim aquesta expressió va ser pronunciada pel secretari d’acció sindical d’una de les més importants federacions de CCOO fa uns anys. I, certament, resumeix molt bé el funcionament d’aquest tipus de processos: Tu fas com que estrenys i jo faig com que cedeixo. Tu vens unes millores i jo acomiado a qui volia a un cost raonable i assumible.
Queda fora d’aquest ’pacte entre cavallers’ plantejar la lluita fora del terreny de joc del mal menor i, òbviament, es renuncia a un paper basat en una estratègia de forta pressió i dany a l’empresa per aconseguir objectius rellevants. Quan acaba el procés, l’empresa abona ’despeses jurídiques’ als sindicats pactistes. Win-win, excepte per als acomiadats.
Encara que és extrapolable a altres sectors, anem a posar la lupa en el sector TIC.
I com ho fan?
Basat en la nostra experiència directa, i sense ànim de ser exhaustius doncs en cada conflicte es produeixen canvis menors, el workflow bàsic que segueixen els sindicats de concertació és aquest:
https://www.flickr.com/photos/cgtcatalunya/20695041150
Coordinadora d’Informàtica de la CGT