Ni ens representen, ni els importem. Per tot arreu d’aquesta Europa Capitalista la premsa parla de la nova cimera, l’enèsima, en que els experts (hi ha una inexplicable majoria de “ells” sobre “elles”) al costat dels teòrics responsables de polítiques migratòries, posaran sobre les taules els mateixos arguments de sempre.
I és que aquesta UE va néixer amb un “pecat original” amb el qual sempre haurà de conviure: no la va demanar ni la va fer el poble, la va pensar, va organitzar i va formalitzar el capital mitjançant les mans modeladores dels seus servents als governs.
No és una Europa de les persones, és una Europa de les mercaderies, els capitals i les finances.
CGT ja ho denunciava quan l’estaven conformant; ho repetim quan Roma, Maastricht o
Lisboa; ho denunciem al costat del FSE i al costat dels moviments antiglobalització a Brussel·les, Madrid, Praga o Gènova (salut, Carlo!).
Els qui es reuneixen en aquestes Cimeres han sortit d’unes urnes que, més que cap altres, estan lluny, llunyissím, dels seus electors. Si qualsevol Parlament representa per a CGT una equivocada forma de gestionar la societat mitjançant la delegació cada quatre anys de poders del ciutadà, les del Parlament Europeu són la seva màxima expressió de llunyania i d’apropiació.
A sobre, els triats semblen la millor selecció de la inutilitat per trobar solucions. Són una màquina de crear Directives, les tenim a milers, per a qualsevol mínim assumpte. Però no han donat solució ni tan sols a un dels problemes que des de la ciutadania real -la que demana treball, menjar i sostre en lloc de circ, especulació i bosses de Prada- se’ls han plantejat.
I ara, quan milers de persones fugen dels efectes d’armes fabricades -i per tant venudes- des d’empreses públiques o privades als nostres països; quan milers d’elles surten de les seves cases cap a “paradisos” llunyans per causa de la incompetència de la nostra gestió -per activa o per passiva- en conflictes internacionals; l’única cosa que sabem dir-los, des de palaus de cristall com l’Europarlament o la Càmera dels Lors, és que la crisi ens ha copejat i que ara mateix solament necessitem mà d’obra molt qualificada o infraqualificada però que vinguin amb comptagotes i amb disposició total a l’explotació.
Algun d’aquests ben vestits parlamentaris europeus al·legava en la seva defensa que les qüestions de migració, habitualment, i més àdhuc en aquest moment de guerres i desplaçaments massius, són altament difícils de gestionar. Nosaltres ens preguntem per a que serveix doncs tenir experts i polítics professionals si no és per als moments difícils?
El que ocorre és que saben a qui representen, als amos dels diners i de les mercaderies. L’única cosa que importa és tenir contents als seus amos, no a les seves gents. I podem afegir que els seus amos no són els qui els paguen el seu sou, que surt dels nostres impostos. No sona rar?
CGT recolza tota acció de solidaritat amb els migrants, refugiats o com se’ls vulgui anomenar, centrant-nos sempre en què cap persona és il·legal, que no som mercaderia i que la millor solució és la que permeti que ningú hagi d’abandonar forçadament el seu lloc d’origen.
Mentre se celebra la cimera, Erdogan segueix bombardejant les ciutats kurdes, amb l’aquiescència de la UE, que dota econòmicament a l’Estat Turc perquè retingui als refugiats que fugen de les guerres. La UE, mira cap a un altre costat i d’aquesta manera legítima la barbàrie i la violació dels drets humans.
Nosaltres i nosaltres seguirem prestant la nostra solidaritat a totes les persones obligades a abandonar la seva terra i les seves llars.
Secretariat Permanent del Comitè Condeferal de la CGT