Quan pensàvem que, almenys en les primeres zones en les quals es va obrir la
temporada de caça (o era d’acomiadaments?) del ERO signat per Bankia, CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA, ja estàvem en època de
veda i els treballadors i treballadores de Madrid, València, Balears i Castelló ja havien passat el viacrucis, DONCS
RESULTA QUE NO. Encara queda una altra tanda de comunicacions d’acomiadaments durant aquest mes d’abril.
I no sabem quants, ja que l’empresa s’ha
negat a passar la informació. En aquests moments, no sabem ni nosaltres ni els sindicats signants de l’engendre (Perquè
serveix la Comissió de Seguiment?), quants acomiadaments voluntaris i/o forçosos duen efectuats i per tant, tampoc sabem
quants queden per efectuar. El que si sabem és que tots els que queden per comunicar en aquestes zones, són forçosos ja que
les acceptacions a peticions voluntàries ja han estat totes comunicades.
Ens sembla una actitud absolutament impresentable per part de l’empresa, el
mantenir aquesta incertesa en la plantilla durant tant temps. No és de rebut el que et demanin esforços extres i et
matxaquin amb l’exigència del compliment d’uns objectius més que qüestionables, quan no absurds i irrealitzables per a
aquesta empresa en aquests moments; quan no saps si dintre d’uns dies pots tenir la carta d’acomiadament damunt de la
taula. NO ES POT JUGAR D’AQUESTA MANERA AMB LES PERSONES.
És realment infumable que s’estigui acomiadant a treballadors i treballadores de
manera forçosa quan alhora s’estan denegant centenars de sol·licituds de baixes voluntàries. És, com menys molt
qüestionable, almenys per a la CGT (ja hem posat el tema en mans dels nostres advocats per a preparar una demanda
col·lectiva per aquest assumpte), el perquè es deneguen tantes sol·licituds voluntàries i no obstant això, s’opta pels, més
barats, acomiadaments forçosos, quan en la majoria dels casos, la vàlua professional dels treballadors és molt similar. No
pretenien, l’empresa i els sindicats signants d’aquest ERO fer que les sortides “siguin el menys traumàtiques possible”? Ja
hi ha molts treballadors i treballadores que ho estan comprovant en les seves pròpies carns.
De moment, i mentre els nostres advocats
elaboren i presenten la demanda col·lectiva, si per desgràcia “et toca la loteria” de l’acomiadament forçós, des de CGT, et
recomanem que no et resignis i efectuïs la corresponent demanda individual en el jutjat social. Si estàs afiliat acudeix a
l’advocat del teu sindicat, i si no ho estàs, busca’t un advocat laboralista. No et conformis i lluita per la teva dignitat
i la teva ocupació.
Salut.
CGT-Bankia