«La gran estafa social, política i econòmica del PP, es consolida amb la contra-reforma fiscal: despossessió de les rendes i drets de la majoria social, a cop de BOE i, entrega dels mateixos als rics i poderosos»
La CGT denunciàvem, en el seu moment, que el Programa d’Estabilitat 2014-2017 que el PP va remetre a Brussel·les a finals d’abril, fixava una rebaixa substancial en la despesa pública d’uns 5 punts del PIB, uns 7.000 milions d’euros, en continuar amb la congelació dels sous de totes les administracions Públiques, seguir amb la taxa de reposició 0 en l’ocupació pública, a més de reduir els consums intermedis.
Alhora, la retallada de la despesa abasta també en el període 2013-2017 a les prestacions socials, les de desocupació en uns 6.000 milions i les pensions en uns 3.000 milions.
I a més aquesta retallada «bestial i inhumana» es fa en un context on el creixement del cost del deute incrementarà els interessos en 8.700 milions d’euros fins al 2017, suposant que es pagaran en el període 2012-2017 ni més ni menys que 196.791.000 d’euros d’interessos d’un deute que no és legítim i tampoc és públic.
La situació d’emergència social que viu l’estat espanyol: 13 milions de persones en risc de pobresa, 6 milions de persones desocupades on 4 milions no perceben cap prestació social, i la impunitat total de les grans corporacions empresarials i els poderosos, davant d’un sistema fiscal i polític corromputs des de la seva essència, amb la nova contra-reforma del PP té serioses perspectives d’agreujar-se substancialment.
El PP, des que va arribar al poder (novembre 2011), ha seguit «fidelment» les polítiques del Banc Mundial,l’FMI, el BCE i la Comissió Europea: privatització i retallada de serveis públics i prestacions socials; desregulació indiscriminada dels mercats laborals; rebaixar els impostos i les cotitzacions empresarials, i reducció de la progressivitat dels impostos sobre la renda, incrementat paral·lelament els impostos indirectes com l’IVA.
En aquesta contra-reforma anunciada per al 2015/2016, la progressivitat és la «gran perjudicada» al simplificar de set a cinc els trams actuals de l’IRPF.
Però qui són els beneficiaris i guanyadors la mateixa? Segons el sindicat de tècnics d’Hisenda (GESTHA), no més de 73.000 contribuents. Pel contrari, els 11,5 milions de treballadors i pensionistes que guanyen menys de 11.200 euros anuals no es veuran afectats per la rebaixa fiscal proposada per Moncloa, ja que actualment no tributen.
El parany es troba en que «la rebaixa en el primer tram de l’escala de l’IRPF i l’augment de les quanties dels mínims personals i familiars afecten a tots els contribuents per igual, de manera que els 8,8 milions de ciutadans que cobren entre 12.450 i 33.000 euros esmorteiran l’impacte de la rebaixa fiscal de les grans fortunes, amb un augment dels seus tipus d’entre 0,25 i 1 punt sobre la tarifa vigent».
La baixada de la tributació de rendes del capital, és un repartiment dels beneficis i de la riquesa social, a la inversa: els rics, cada vegada més rics. «Afecta negativament la progressivitat perquè qui obtingui més d’un milió d’euros en dividends pagarà proporcionalment igual que un treballador o autònom que guanyi 50.000 euros».
Pel que fa a la rebaixa de l’Impost de Societats, només beneficiarà les grans empreses i a les grans corporacions, sobretot les de l’Ibex 35, que en l’actualitat la seva tributació real se situa en una mitjana del 3,5%, ocasionant una pèrdua recaptatòria de 26.000 milions.
La reforma fiscal de 1977 (per la qual es va crear l’IRPF com a impost sobre la renda personal progressiu), de la Llei general de sanitat de1986 (per la qual es va establir el dret universal a l’assistència sanitària pública), de la Llei General de Seguretat Social de 1966 (amb vocació d’assegurament públic a totes les persones treballadores i davant totes les contingències que originen pèrdua del salari), els Sistemes Universals de Prestacions i Serveis Públics, són impossibles de mantenir sense un sistema impositiu progressiu i generalitzat, és a dir, tots i totes contribueixen i cadascú en funció dels seus ingressos.
Les polítiques de «robatori i espoliació» de rendes salarials, de rendes de pensions, de desmantellament de tot allò que sigui públic i especialment dels drets essencials: educació, sanitat, cures, dependència, cultura, energia, comunicacions, transport, etc., estan condemnant a la majoria de la societat a una vida precària, al regne de la il·legalitat (treballar en l’economia submergida) i a un model social per a la majoria de la població sense protecció social, sense pensions, sense prestacions per malaltia, sense prestacions per atur.
Una societat sense serveis públics o de molt mala qualitat, escassos i sense protecció universal dels mateixos, on l’educació infantil, l’atenció a la dependència i les cures, siguin inexistents i, «qui els vulgui que els compri». Es lliura a la població al «mercat» i d’aquí a la pobresa social, material i afectiva.
CGT seguirà insistint: les solucions només poden venir de la mobilització social. Cal parar-los cada dia, en cada acomiadament, en cada persona que és desnonada del seu habitatge, en cada robatori que ens fan amb cada euro que paguen del «deute il·legítim dels banquers i grans corporacions empresarials», en cada llit d’hospital que tanquen, en cada línia ferroviària o aeroportuària que «regalen als seus amics rics», en cada professor/a a qui impedeixen ensenyar en la pública, en cada persona que mor abandonada i en solitud perquè «els diners públics de les cures» se’ls lliuren als banquers …
CGT crida a la desobediència CIVIL i a preparar una Gran VAGA GENERAL Laboral, Social i de consum entre tots i totes, que sigui determinant per canviar aquesta situació en favor de la majoria social.
L’ÚNICA SOLUCIÓ ÉS LA MOBILITZACIÓ
CGT CONFEDERAL