- «CCOO i UGT són part del problema: crisi econòmica, social, laboral i civil»
Les Marxes de la Dignitat és un moviment social horitzontal i participatiu que es constitueix per enfrontar-se a les polítiques antisocials amb un atac molt greu als béns públics en tota la cadena de la vida digna de les persones, així com un atac molt greu a els la drets fonamentals de les persones, com és el treball i / o la renda bàsica per a viure amb dignitat.
Les Marxes de la Dignitat es constitueixen com a eina de la ciutadania, perquè aquestes siguin capaços, amb la seva lluita, de tirar a baix el sistema i recuperar drets socials, laborals i civils, per a tothom, al mateix temps que els banquers, empresaris i polítics han de ser jutjats pels seus actes d’espoli dels béns comuns, de robatori a través del traspàs de centenars de milers de milions d’euros del públic al sistema financer i l’estafa que vénen cometent de manera sistemàtica, en cridar democràcia a un sistema que no és sinó un «xiringuito» que garanteix l’apropiació privada de la riquesa que entre tots nosaltres i nosaltres generem, per part d’una minoria social.
Les Marxes de la Dignitat són les persones de baix, que pateixen el desnonament violent i criminal dels poders financers i els jutges; són els milions de persones que han estat tirades dels seus treballs a la paperera de l’exclusió, la precarietat i l’empobriment; són les persones a les quals se’ls impedeix l’accés a una sanitat universal i pública, a una educació lliure universal i pública, a ser cuidat i acurada quan es troben en situació de dependència i / o necessitat.
Les Marxes de la Dignitat són les persones que han d’exiliar-laboral i socialment, els que pateixen no sols la manca d’aquest, sinó que se’ls imposa de manera estructural el no-futur, trencant qualsevol expectativa de vida digna. Són les persones que han vist com elles i les properes generacions futures han contret un deute privat que ens condemna a un món, a una societat, en la qual haurem de sobreviure empobrits de per vida.
Els sindicats CCOO i UGT, són part del problema, són part d’aquest règim doncs, si avui falta la feina, no només és per responsabilitat empresarial i política, sinó que també els sindicats del Pacte Social, des de 1977 (Pactes de la Moncloa), han signat les polítiques d’acomiadaments (col·lectius i individuals) amb les patronals de tots els sectors de la producció i la distribució: amb el seu acord en el 90% de tots els ERO, alhora que han fomentat i signat el retard a l’edat de jubilació i l’empitjorament en les cotitzacions socials, regalant-los als empresaris milers i milers de milions i fomentant els plans privats de pensions.
Els serveis públics (sanitat, educació, transport, energia …) que haurien de garantir una vida DIGNE a tots i totes, han estat espoliats i privatitzats. Les estructures de CCOO i UGT són responsables de les segregacions i privatitzacions dels serveis públics, en pactar amb els diferents governs i els poders públics gran part de la privatització i mercantilització dels mateixos i, en conseqüència, dels seus efectes socials sobre la majoria social.
L’habitatge que, mentre ens priven d’ella amb els seus desnonaments, ells participen en la presa de decisions com a consellers de Bankia, la CAM, etc …
Des de CGT no compartim que els sindicats del règim es vulguin rentar la cara dient que són part de les Marxes de la Dignitat, al contrari, ells com a estructures sindicals, són part del problema. Són seriosament responsables que avui, la majoria social que és molt digna, estiguem patint tant, mentre ells dilapiden recursos públics amb les targetes black i altres instruments «infecciosos» financers que els proporcionen per ser part del règim.
EL 29N SENSE UGT I CCOO, PER DIGNITAT!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
Confederació General del Treball (CGT)