La secció d’ensenyament de CGT País Valencià vol aprofitar els actes commemoratius al voltant del 28 de març per mostrar la seua total repulsa i frontal oposició a Llei de Concòrdia presentada a les Corts la setmana passada. Aquesta iniciativa legal del govern valencià contravé tota la historiografia vigent i la normativa internacional més bàsica relativa a la defensa i protecció dels drets humans fonamentals. El text impulsat per VOX i el Partit Popular equipara víctimes amb botxins, dictadura i democràcia, feixisme i antifeixisme i passa a convertir-se en un manual de llibre que desenvolupa el més ranci revisionisme i negacionisme històric.
El fet de diluir en el temps els marcs històrics de referència considerant el període republicà com l’inici de la repressió política, o introduir les víctimes d’ETA com a destinataris centrals del record i la dignificació, tenen com a objectiu central silenciar, amagar, confondre i mentir la població. Aquesta forma d’entendre la justícia i la política torna a deixar la memòria antifranquista i els seus actors a les cunetes de la història sense un tractament jurídic específic i sense possibilitat de veritat, justícia i reparació.
La introducció progressiva de la memòria democràtica al currículum educatiu ha arribat amb dècades de retard i no es pot parar, a pesar de les accions legals dutes a terme per aquests nous “comissaris polítics” de la Asociación de Educadores contra el Adoctrinamiento o entitats reaccionàries anàlogues. Les depuracions de docents ens retrotreuen a èpoques que els nostres dirigents volen reivindicar. Però no tenim por. Seguirem ensenyant la memòria silenciada. No callarem.
Amb aquesta llei insidiosa, els procediments d’exhumació que es puguen iniciar a partir d’ara tornaran a recaure en les iniciatives personals i familiars, i deixaran fora el principal responsable d’aquest genocidi: l’Estat, culpable directe de crims de lesa humanitat que té obligació de reparar i no reproduir.
Molts projectes memorialistes es quedaran sense assignació pressupostària i els que s’han començat a desenvolupar corren perill de no finalitzar: com l’Institut de la Memòria d’Alacant; el memorial al voltant del Terrer de Paterna o un Banc Públic d’ADN que facilite la identificació dels milers de desapareguts que hi ha a les 299 fosses comunes localitzades al País Valencià. El govern d’extrema dreta valencià pretén esborrar-les directament del mapa.
Aquest 28 de març serà l’últim dia de la memòria al País Valencià: amb la nova llei perd el caràcter de dia de record oficial. Per contra, podran tornar a realitzar-se actes i homenatges en què es glorifiquen persones i elements franquistes perquè la nova norma els despenalitza, empara i protegeix. El govern valencià ofereix els carrers i les institucions a franquistes, feixistes i neonazis. Ens tindran al davant.
Poc han tardat governs municipals afins, com el de Borriana o Castelló, a utilitzar aquesta nova llei per retirar plaques de record a represaliats o reivindicar la tornada a la llista de carrers franquista. Un senyal més que evident que la calúmnia i la ignomínia han començat a expandir-se i cal frenar-les en tots els àmbits. La lluita per a la dignitat i la memòria comença a les aules, combatent la ignorància i l’aberració històrica derrotarem el feixisme i les seues derivades revisionistes.
La sección de enseñanza de CGT País Valencià quiere aprovechar los actos conmemorativos en torno al 28 de marzo para mostrar su total repulsa y frontal oposición a ley de concordia presentada en Les Corts la semana pasada. Esta iniciativa legal del gobierno valenciano contraviene toda la historiografía vigente y la normativa internacional más básica relativa a la defensa y protección de los derechos humanos fundamentales. El texto impulsado por VOX y el Partido Popular equipara víctimas con verdugos, dictadura y democracia, fascismo y antifascismo configurándose en un manual de libro que desarrolla el más rancio revisionismo y negacionismo histórico.
El hecho de diluir en el tiempo los marcos históricos de referencia considerando el periodo republicano como el inicio de la represión política o introducir las víctimas de ETA como destinatarios centrales del recuerdo y la dignificación tienen como objetivo central silenciar, ocultar, confundir y mentir a la población. Esta forma de entender la justicia y la política vuelve a dejar la memoria antifranquista y a sus actores en las cunetas de la historia sin un tratamiento jurídico específico y sin posibilidad de verdad, justica y reparación.
La introducción progresiva de la memoria democrática en el currículum educativo ha llegado con décadas de retraso y no puede detenerse por más que este marco legal de alas a las nuevos comisarios políticos como la Asociación de Educadores contra el Adoctrinamiento o entidades reaccionarias análogas. Las depuraciones de docentes nos retrotraen a épocas que nuestros dirigentes quieren reivindicar. No tenemos miedo. Vamos a seguir enseñando la memoria silenciada. No nos vamos a callar.
Con esta ley insidiosa, los procedimientos de exhumación que se puedan iniciar a partir de ahora volverán a recaer en las iniciativas personales y familiares, dejando fuera al principal responsable de este genocidio: el Estado, culpable directo de crímenes de lesa humanidad que tiene obligación de reparar y no reproducir.
Muchos proyectos memorialistas se quedarán sin asignación presupuestaria y los que han empezado a desarrollarse corren peligro de no finalizar: como el Instituto de la Memoria de Alicante; el memorial en torno al Terrer de Paterna o un Banco Público de ADN que facilite la identificación de los miles de desaparecidos que hay en las 299 fosas comunes localizadas en el País Valenciano. El gobierno de extrema derecha valenciano pretende borrarlas directamente del mapa.
Este 28 de marzo será el último día de la memoria en el País Valenciano: con la nueva ley pierde el carácter de día de recuerdo oficial. Por contra podrán volver a realizarse actos y homenajes en los que se glorifique a personas y elementos franquistas porque la nueva norma los despenaliza, ampara y protege. El gobierno valenciano ofrece las calles y las instituciones a franquistas, fascistas y neonazis. Nos tendrán enfrente.
Poco han tardado gobiernos municipales afines, como el de Burriana o Castelló, en utilizar esta nueva ley para retirar placas de recuerdo a represaliados o reivindicar la vuelta al callejero franquista. Una señal más que evidente de que la calumnia y la ingonimia han comenzada a expandirse y debe frenarse en todos los ámbitos. La lucha por la dignidad y la memoria empieza en las aula, combatiendo la ignorancia y la aberración histórica derrotaremos el fascismo y sus derivadas revisionistas.
