Contra el manteniment de la ‘detenció incomunicada’ en la Llei d’Enjudiciament Criminal.

Comunicat de la Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura.

Segons ha

pogut saber la Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura el Govern tindria molt avançat el projecte de

reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que pretendria posar a la
disposició del Parlament

abans que acabi la legislatura.

Suposadament, en la nova LECRIM el paper principal dels jutges d’instrucció serà

vetllar per les garanties i els drets del sospitós, pretenent-se reforçar la seva posició de garants del procés. Si bé això

hauria de ser considerat com un avanç en la bona direcció, és a dir, subratllar el respecte dels drets de la persona sotmesa

a procés penal, immediatament ens assalten els dubtes sobre el calat d’aquesta reforma que es pretén titllar de

“garantista”.

En concret, segons informacions d’agència, en la nova redacció legal “el termini de detenció màxim

serà de 72 hores, prorrogables altres 48 hores en casos d’organitzacions criminals o terroristes”. Aquesta previsió es

completa amb l’extensió d’aquest període, que segons destaquen agències d’informació seria “fins als 13 dies”.

Aquest termini, que ja s’instituïa en la LECRIM anterior amb cinc dies d’incomunicació en mans de la policia, ampliable en

altres vuit dies d’incomunicació a la presó, ha activat recomanacions de tot l’arc d’organismes i institucions de drets

humans, tant estatals com internacionals reclamant l’eradicació d’aquest règim d’incomunicació.

No cal recordar

exhaustivament –per ésser del coneixement de tots- les crítiques del calat de les cursades per diversos relators contra la

Tortura, el Relator per a la promoció dels drets humans en la lluita antiterrorista o el Comitè Contra la Tortura o el de

Drets Humans de Nacions Unides. Precisament, el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa ha finalitzat

recentment una visita a l’Estat espanyol, on enfrontava l’anàlisi crítica de la detenció incomunicada. Amnistia Internacional

advoca per l’abolició d’aquest règim en els seus informes anuals, inclòs el recentment presentat. I la Coordinadora per a la

Prevenció i la Denúncia de la Tortura s’ha reiterat fins a la sacietat en aquesta línia.

Més encara, rebutjant la

derogació de la detenció incomunicada, el Govern pretén introduir mesures que alleujarien aquesta situació d’incomunicació,

presentades com “mesures de garantia”. S’esmenta en concret que “l’estada del detingut es gravarà i estarà assistit cada vuit

hores per un mèdic forense i per un facultatiu designat pel mecanisme de Prevenció de la Tortura”. Aquesta Coordinadora vol

reiterar la mostrada ineficàcia de les dues primeres, però a més mostra la seva estupor per la funció designada ara a aquest

Mecanisme. I és que és coneguda la nostra posició contrària a les competències que s’atorguen a la Institució del Defensor

del Poble per a la gestió d’aquest Mecanisme.

A més de que s’ha sostret completament a la societat civil el debat

sobre la naturalesa i funcionament d’aquest sistema de prevenció, la seva ineficàcia és absolutament palmaria, sobre la base

de l’experiència amb la qual comptem. Aquesta crítica ja ha estat posada a la disposició del Subcomité Internacional del que

depèn aquest Mecanisme.

La Coordinadora considera que dotar de capacitats per a la prevenció de la tortura a un

mecanisme que s’ha mostrat arbitrari en els seus procediments i ineficaç en la prevenció de la tortura és una veritable

burla, més encara, quan es pretén fer amb rang de Llei Orgànica i en el marc de la regulació del procediment penal

espanyol.

Així, no podem sinó concloure que novament i si no se li posa remei immediatament, el Govern traslladarà

al legislatiu una proposta que no compleix amb les recomanacions internacionals i que ratifica un règim que ve

indefectiblement vinculat a la pràctica de la tortura.

Juliol de 2011.

La Coordinadora per a la

Prevenció contra la Tortura, està formada per:

Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), Alerta

Solidària, Asociación APOYO, Asociación EXIL, Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans, Associaçaõ Contra a

Exclusão pelo Desenvolvimento, Asociación Contra la Tortura, Asociación para la Defensa de los Derechos de la Infancia,

Asociación Libre de Abogados, Associació Memòria Contra la Tortura, Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, Asociación

de Solidaridad y Apoyo a los Presos de Aragón (ASAPA), Behatokia (Observatorio Vasco de Derechos Humanos – Euskal Herriko

Giza Eskubideen), Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES), Centro de Documentación Contra la Tortura, Comissió de

Defensa de Drets Humans del Col.legi d’Advocats Barcelona, Comisión de Derechos Humanos del Colegio de Abogados de

BalearesComité Anti-Sida de Lugo, Concepción Arenal, Coordinadora Antirrepressiva de Gràcia, Coordinadora Contra la

Marginación de Cornellá, Coordinadora de Barrios de Madrid, Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas

Presas,Esculca (Observatório para a defensa dos direitos e liberdades), Eskubideak (Euskal Abokatuen Elkartea), Etxerat

(Euskal Errepresaliatu Politikoen Elkartea), Federacion de Asociacions de Loita contra a Droga, Federación Enlace, Fundación

Érguete, Grupo 17 de Marzo, Sociedad Andaluza de Juristas para la defensa de los DDHH individuales y Colectivos, Gurasoak,

Institut Drets Humans de Catalunya, Justicia i Pau, Movemento polos Dereitos Civis, Observatori del Sistema Penal i els Drets

Humans de la UB, PreSOS Extremadura, PreSOS Galiza, Rescat, SalHaketa (Bizkaia), SalHaketa (Araba), Santurtziko Torturaren

Kontrako Taldea,Sos Racisme Catalunya, Subcomisión Penitenciaria del CGAE, Torturaren Aurkako Taldea, Xusticia e

Sociedade.