Per això, com a representants de les mares i pares d’alumnes, els preocupa molt que les comunitats educatives -equips directius, docents i AMPAs- i les Direccions Territorials d’Educació no disposen del temps necessari per tindre tot tramitat i organitzat en temps. «Hi ha molts aspectes organitzatius que s’hauran de solucionar en dos dies i serà un inici de curs molt complicat i hem de fer saber a les mares i pares que l’única responsable és la Conselleria d’Educació», ha destacat la presidenta de la Confederació d’AMPAs Gonzalo Anaya Mª Dolores Tirado.
A més, destaquen que aquest avançament del curs al dia 3 de setembre, ha significat la eliminació dels exàmens extraordinaris de setembre i amb la qual cosa, s’han restat oportunitats de superar el curs als alumnes amb més dificultats; motiu de pes per oposar-se a l’avançament de l’obertura del curs 2014-2015.
Respecte de l’aplicació de la LOMQE en la nostra autonomia, des de la Confederació Gonzalo Anaya, que representa 952 AMPAs, reiteren el rebuig a la nova llei educativa educativa per ser segregadora amb l’alumnat i per no tindre cap consens social. Reiteren també que la tramitació autonòmica de la Llei-Wert s’ha fet amb presses, sense seriositat i sense planificació. Aquest curs 2014-2015 s’introdueixen canvis a les escoles per la LOMQE, sense el temps necessari, des dels currículums nous, publicats en juliol, a les classes impossibles de 45 minuts que han obligat els consells escolars a readaptar nous horaris en Primària que la majoria de famílies encara desconeixen.
Consideren un major desgavell i pitjor planificació en la tramitació de l’FP bàsica i dual i perquè partirem la falta d’oferta pública d’FP en tots els nivells pel continu desviament de diners públics cap als centres privats que també el govern valencià els ha facilitat l’entrada al nou negoci de l’FP. «Estem en contra les polítiques educatives de privatització que la Conselleria d’Educació i el govern de l’Estat estan impulsant des d’Infantil fins a la universitat perquè són un atac a l’educació pública, universal, laica i en valencià.
A més, són els primers en obrir les aules però no en les millors condicions. És necessari recordar que els centres arrosseguen retallades acumulades des de 2012: plantilles retallades, eliminació d’unitats, elevat número d’alumnes per aula (30 escolars en infantil i Primària i 32 en ESO), amb menys atenció educativa, insuficient oferta d’ensenyament en valencià, zero ajudes als llibres i als bancs solidaris de llibres, 20.369 escolars en barracons, centres sense construir…