Darrers informes d’assistents a la plaça dels acampats a València.

Article del Nega (Los Chikos del Maíz).
Ens van arribant senyals i potser no ens vam adonar, alguns ens van

avisar però vam fer cas deixant-nos portar per l’eufòria passatgera i la il.lusió de canvi. La realitat és que a data

d’avui l’assemblea de València es troba dirigida per un endogàmic i autoritari grupuscle de il.luminats que ni tan sols

arriben a la condició de grocs o reformistes, es tracta de tecnòcrates conspiranoics fills de Zeitgeist que recelen amb fúria i ràbia de qualsevol

proposta política i que han reduït o transformat l’assemblea en una mena de fira alternativa o mercat medieval com

qualsevol pot veure passejant per la plaça.

La

mecànica és sempre la mateixa, cada tarda s’organitza el paripé, la funció, la representació democràtica de cartró pedra, i

quan s’obre el teló a les 20:00 h amb la plaça abarrotada, s’ofereix torn de paraula perquè cada ciutadà ofereixi les seves

propostes, les seves queixes o les seves impressions. Se suposa que les propostes més aclamades passen a ser propostes

fermes i d’immediata aplicació o assumpció per part de l’assemblea, perquè se suposa també que l’assemblea la fem tots, des

dels que anem a donar suport determinada proposta fins els que fan tallers de malabars . Quan cau la nit i les masses

abandonen la plaça cau el teló i l’opereta democràtica arriba al final, és llavors quan aquest reduït grup de covards (més

endavant explicaré el perquè) prenen les regnes i formulen, apliquen i construeixen sobre la base del que ells els surt de

la punta del penis, passant pel forro el que les masses de ciutadans haguessin recolzat en majoria fa escassament un parell

d’hores. El veritablement sorprenent és quan les seves propostes no són acceptades per la ciutadania i fan fins a tres i

quatre votacions fins que la proposta per fi és acceptada. A facebook succeeix de forma parca, quan un usuari discrepa dels

seus mètodes immediatament és expulsat del grup. Ens van arribant senyals i no ens vam adonar:

Les pròpies

assemblees són conduïdes hàbilment per aquesta avantguarda dels elegits, quan algú fa una proposta que xoca amb els seus

interessos immediatament se li convida a donar-se pressa o directament des de l’espai on s’ubica l’equip de so, (no és una

relació horitzontal) els elegits organitzen la recepció des de la seva posició de domini i intenten influir descaradament

en com la massa rep les propostes, lapidant o exalçant a un orador amb els seus estúpids gestos circenses, amb una

parcialitat com menys sospitosa. Ens van arribant senyals i no ens vam adonar:

Les gallines de l’assemblea o

l’autoproclamada avantguarda dels elegits, van decidir de forma unilateral i malgrat les reticències d’amplis sectors de la

ciutadania allà congregada que es negaven en rotund, abandonar la plaça la jornada de reflexió, com anem a infringir la

llei? això portaria riscos … es preguntaven aquests indignats de disseny. Quan des de la porta del Sol els van arribar

notícies que l’acampada continuava i incomplia la llei mitjançant la desobediència civil pacífica, no van tenir més opció

de recular i romandre a la plaça per no quedar com el que són, les gallines de l’estat espanyol. Ens van arribant senyals i

no ens vam adonar:
Tot i que es va aprovar per majoria i en assemblea l’acció d’ocupar un banc, el grupuscle de

tecnòcrates seguidors del Projecte Venus i Jaques Fresc, va decidir de forma unilateral l’endemà cancel lar l’acció per a

sorpresa i indignació de molts que es van sentir estafats. Alguns vam decidir que ja estava bé i aquest mateix dia de forma

espontània un nodrit grup de ciutadans organitzem una assemblea paral.lela per decidir si es ocupava el banc. Veient l’èxit

que cosechábamos no van tenir més remei que sumar-se al debat, aquest debat en el qual els va caure la màscara

definitivament quan van afirmar amb rotunditat que “NOSALTRES no donem suport l’acció”. Un ciutadà espavilat els va

preguntar qui eren “nosaltres” ia qui representaven. L’acció es va dur a terme de forma pacífica i amb un èxit rotund de

participants i una repercussió mediàtica encomiable. Immediatament i sense la menor de les vergonyes, els mateixos que van

afirmar que no recolzaven l’acció titllant de radicals a unes masses més avançades que ells, es van col.locar la medalla de

l’acció en els bancs. No només això, manipular el vídeo de l’acció i misteriosament es va ocultar el vergonyós mal tràngol

que van passar i només van emetre el moment en què el “dirigent” rectifica. Tot i això segueixen sense entendre que per

transformar la societat són més necessàries aquest tipus d’accions de crear innombrables i absurdes comissions, com les de

ioga o massatges. Ens van arribant senyals i no ens vam adonar:
Els mateixos que critiquen la credibilitat dels

polítics i la veracitat de Canal 9, van creure a ulls clucs la versió de la radiotelevisió autonòmica i van donar per vàlid

que un guarda de seguretat havia estat agredit durant l’assalt als estudis de l’esmentada televisió feixista. L’acció va

fracassar per diversos motius, però l’important és que el grupuscle dels elegits va perdre el seu posterior a l’hora de

desvincular-i desentendre’s completament de l’acció. D’això se’n diu companyerisme en la lluita. Ens van arribant senyals i

no ens vam adonar:
Són els mateixos que de forma vergonyosa i proto-feixista, censurar a Xavi Castillo [1]

interrompent la seva actuació a la plaça per parlar de la corrupció del Partit Popular, per la ira d’unes masses que com

dic, es troben a anys de llum d’aquest grupuscle dirigent. Per aquest mateix motiu el meu grup va declinar amablement la

invitació a actuar a la plaça aquest diumenge, si amb Xavi Castillo van fer això amb nosaltres són capaços de denunciar a

la policia, aquesta policia a la que anomenen «amiga» malgrat episodis tan sinistres com el desallotjament de plaça

Catalunya. Van seguir arribant senyals:
És de coneixement públic que un dels líders d’aquesta avantguarda dels elegits

que escupen (de manera simbòlica però constant) sobre qualsevol proposta que giri entorn de feminisme, republicanisme,

separació de l’església i estat, etc, és membre actiu del moviment Zeigeist i ferm defensor del Projecte Venus, corrent de

tecnòcrates futuristes que alguns autors de prestigi i algunes organitzacions i col.lectius d’impecable trajectòria titllen

obertament de secta de il.luminats. És ja un secret a veus que qui finança a aquest grup de conspiranoics i els seus

documentals és l’extrema dreta nord-americana llibertàries, ultra-liberal. En la seva Facebook podem trobar a Joan B. [2]

en diverses fotos amb Jaques Fresc, guru del moviment, aquest mateix moviment que a la seva pàgina web afirma: «El moviment

Zeitgeist no és un moviment polític. No reconeix nacions, governs, races, religions, credos o classes ». Fa por oi? La

proposta d’aquests il.luminats assevera que la tecnologia ens alliberar, jo com no crec en Jacques Fresc sinó en Herbert

Marcuse opino que la tecnologia i el desenvolupament de la tècnica tenen tan poc de neutrals i de innocus com un

Madrid-Barça amistós.
Que tenen el control de la plaça és un fet com reflecteix aquesta notícia:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/05/valencia/1307266997.html en la qual podem trobar el segell zeitgeist-ultraliberal

en propostes tals com suprimir l’IRPF, l’impost de societats i les aportacions a la Seguretat social, ni Milton Friedman ho

hagués fet millor. Segons sembla de poc serveix la participació ciutadana en les comissions, res s’apunta ni es valora, no

es tenen en compte les opinions majoritàries ja que puc donar fe que en més d’una ocasió se’ls ha acolorit en la comissió de

teoria política amb el suport de la majoria d’assistents. No importa, per una orella els entra i per l’altra els surt,

després a la seva ia proposar cacicades feixistes com l’abolició de l’impost de societats i la contribució a la Seguretat

Social perquè des del Món parteixin la caixa de riure.
L’última senyal que ens ha arribat és que, els mateixos que

criminalitzen les banderes i tiren escuma per la boca quan veuen una republicana, enarboren la seva pròpia sense cap dels

pudors com es pot veure en diversos vídeos a la xarxa, la bandera blau amb el planeta, la bandera del moviment Zeitgeist. I

després no podem treure la republicana? El porteu clarinet majete. Segons sembla no els entra a la cabota que la democràcia

és filla de la república i una democràcia Real, és a dir completa, deu ser instrínsecamente republicana en la seva forma

d’estat. Per fortuna el moviment 15-M ha saltat als barris (l’última esperança) però ni tan sols els barris es troben lluny

de la influència d’aquests sofistes de tercera: es passen constantment per recordar el decàleg que ells i només ells van

elaborar sota la seva autoritari, parcial i polític punt de vista. A Benimaclet ja els van dir que es fiquessin el seu

decàleg de mínims per on els cabés. El poble té ganes de marxa i alguns només són un fre a les seves dignes aspiracions, el

temps com de costum, deixarà a cadascú al seu lloc i segons el conflicte s’aguditzi (que és de classes encara que alguns no

creguin en elles), aniran caient les caretes com està començant a succeir.

Només el poble salva el poble.