La sentència del Jutjat social nº9 de València dóna la raó a la CGT en
declarar injustificat un Expedient de Regulació d’Ocupació temporal que la contracta de Ford va aplicar entre el 2 de
juliol i el 31 de desembre de l’any passat. Acciona FS adduïa la necessitat de l’ERO per a 37 persones pel cessament de
la fabricació del model Fiesta, un argument tombat davant la realització d’hores extres i de noves contractacions per
falta de personal.
L’estiu passat, a la calor de la llavors recentment
aprovada Reforma Laboral, Acciona Facility Services SA (multinacional de serveis de neteja i logística, contracta de la
factoria de Ford a Almussafes) va decidir imposar l’aplicació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació temporal, durant sis
mesos, per a 37 dels seus 500 treballadors i treballadores.
Una mesura que el Jutjat social ha declarat en sentència com a injustificada arran de la impugnació presentada
per la Confederació General del Treball del País Valencià, un dels tres sindicats presents en el Comitè
d’empresa.
Tal com queda reflectit en el dictamen
judicial, Acciona FS esgrimia com a causa “el cessament dels serveis que prestava en relació a la fabricació del model Ford
Fiesta” que va deixar de fabricar-se el passat 2 de juliol, encara que després l’automobilística començaria a produir el
nou Kuga, així com, la sol·licitud del client (Ford) de “l’adopció de mesures internes per a adequar-se a la fluctuació
del mercat”.
Davant aquesta decisió empresarial, la
Secció Sindical de CGT en Acciona, a més de rebutjar l’ERO, denunciar tant davant la Inspecció de Treball com públicament
l’abús de la contracta, va presentar demanda d’impugnació sota els arguments que “l’excedent de treballadors que
l’empresa deia tenir serien fàcilment recolocables en altres àrees no afectades i amb gran volum de treball” així com que
“s’estaven fent innombrables hores extraordinàries i doblatges” i centenars de noves contractacions temporals en
condicions precàries.
La desproporcionalitat de l’ERO
denunciada per CGT va quedar demostrada al cap del temps: “dels 37 treballadors de l’ERO, al final només van resultar
afectats 18, i d’eixos 18, només 11 van resultar afectats per tot l’ERO de suspensió”. I, més important, la raó
fonamentada “en causes organitzatives i productives” ha quedat desacreditada ja que haguera sigut possible la reubicació de
tot el personal afectat.
En definitiva, la resolució
judicial condemna l’actuació de l’empresa que va aplicar una mesura onerosa per a la plantilla sense poder acreditar “el
motiu” de les suspensions. És a dir que, segons apunta la Secció Sindical de CGT en Acciona “l’empresa s’ha dedicat a
precaritzar condicions de treball, a tractar als treballadors com a mera mercaderia barata, arrabassant-nos drets, tractant
d’imposar la por.”
La sentència, contra la qual cap
recurs de suplicaciódavant el Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana, significa en definitiva, una limitació als
abusos empresarials davant les presumibles facilitats per a escometre expedients de regulació així com una demostració de
l’efectivitat de la lluita dels treballadors organitzats sindicalment.
En aquest sentit, la CGT-PV crida als treballadors i treballadores a no tolerar cap abús, a ser
conscients de la capacitat de lluita col·lectiva i a fer ús de les eines disponibles per a parar els excessos.
Finalment, cal assenyalar que en el propi dictamen queda reflectit
el col·lapse dels jutjats, i és que, s’adverteix en el text, en el procediment no es va poder observar la prescripció
legal en el sistema de terminis “a causa de l’elevat nombre d’assumptes registrats en aquest jutjat”.
Gabinet de Premsa CGT-PV
València, 23 juliol de
2013
Sentencia
