Derogació de les reformes de les pensions de 2011 (pactada pel govern espanyol presidit per José Luis Rodriguez Zapatero, la patronal i els sindicats CCOO i UGT), la de 2013 imposada pel govern espanyol de Mariano Rajoy. Per la recuperació del poder adquisitiu perdut per les congelacions.
La reforma laboral del PP, va flexibilitzar l’acomiadament mitjançant Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) a l’empresa, liberalitzant les causes del mateix (només amb previsió de pèrdues ja és possible l’acomiadament) ia més va eliminar el control preceptiu de l’autoritat laboral, i no és necessària per acomiadar la seva autorització.
Tot això va donar com a resultat que l’ocupació de qualitat i amb drets es veiés substituït via ERO, per ocupació barat i precari. Gairebé 1,2 milions de treballadors s’han vist afectats per un ERO, segons les últimes dades publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.
Cinc anys després encara segueix passant, ja que cada any, a l’empara de la reforma laboral, se segueixen acomiadant 650.000 treballadors amb ocupació estable i indefinit, que es canvien per ocupacions precàries. Són treballadors, majoritàriament, amb llocs de treball consolidats, drets i condicions laborals que han anat millorant al llarg de la seva carrera laboral. Aquest és el motiu pel qual aquests treballadors, de mitjana edat, siguin substituïts per empleats contractats en precari, on les empreses segueixen trobant el benefici que els atorga la vigent i desreguladora reforma laboral.
El saldo d’aquestes reformes és que ens trobem amb un col·lectiu, el de majors de 55 anys, on la desocupació ha crescut en un 321,9% des de 2007 i en el qual el 76,3% dels aturats són de llarga durada, amb un creixement de la taxa d’inactivitat o abandonament el treball que ha pujat fins a en un 109% des de 2007. Cada dia més aturats majors de 55 anys prop de la jubilació abandonen el treball. Els sistemes de Seguretat Social, representen un conjunt de mesures que adopten els Estats per protegir la ciutadania enfront de diversos riscos: malalties, accidents, invalidesa, vellesa, subsidis d’atur, PENSIONS
El PP és el representant dels poders reals: la banca (Santander, BBVA, La Caixa, Banc Popular, Bankia) i les asseguradores que totes pertanyen a la banca i les grans empreses de la construcció, energia i telecomunicacions, és a dir, dels que han generat una de les majors estafes (ells en diuen crisi) dels últims 70 anys i, el PP -igual que anteriorment el PSOE– no té cap rubor a robar a la ciutadania més de 45.000 milions d’euros (retallades en sanitat, educació i dependència) i entregar-los a les banca. La nostra societat ha de tindre assegurada una ocupació decent i les nostres persones majors una pensió.
La CGT defensa dels interessos de les persones treballadores, pensionistes, jubilades o prejubilades.
Defensem les pensions públiques suficients per a Totes i Tots.