La reforma laboral ha forçat els processos de negociació a través de la regulació de la ‘ultractivitat’ -pròrroga dels convenis-, la qual cosa obliga a la signatura de molts d’ells abans de la finalització dels terminis legals, imposant la devaluació de les condicions laborals en no pocs casos.
Un dels mecanismes molt utilitzats des de la reforma laboral de 2012, és la inaplicació de convenis, que permet que les empreses deixen d’aplicar el conveni col•lectiu sectorial de referència, fonamentalment en matèria salarial.
En el que portem de 2014, s’han registrat 177 inaplicacions, una mica menys que durant el mateix període de 2013 –amb 229-.
Els mecanismes establerts per la legislació, la negociació de convenis d’empresa i la inaplicació del conveni sectorial, tenen un objectiu: Pretendre buidar de contingut la força vinculant dels convenis col•lectius sectorials i la individualització de les condicions de treball.
La legislació ha previst el mecanisme d’inaplicació del conveni per als casos en els quals l’absència de representació sindical en empreses de grandària reduïda no impedisca modificar les condicions bàsiques en la relació laboral, per exemple el salari.