Una vegada realitzat el repartiment econòmic, és el moment de dialogar amb patronal i sindicats subvencionats nous acords per a un gran pacte. Estem segurs que d’ara endavant hi haurà molts anys de bonança i pau social, mentre se segueix explotant i esclavitzant a la classe treballadora.
Per a la Confederació General del Treball, aquest nou repartiment econòmic solament es pot entendre com un suborn basat en principis d’injustícia i insolidaritat, perquè destinen quantioses ajudes econòmiques a una organització patronal sobradament solvent, i es deixa d’atendre a la resta de sindicats que representen i defensen els drets dels/es treballadors/as i, que a més, és la part més nombrosa i fràgil dins d’aquest escenari.
Des de la CGT-PV lamentem que aquest nou govern, en una mera operació de maquillatge, incórrega en el mateix erroni comportament i per tant, en la mateixa política de governs anteriors, quan les seues promeses eren d’obrir un besllum d’esperança.
Volen presumir d’un acord de tota la societat civil, no obstant açò no han comptat amb els qui de debò coneixen la realitat social i les barbaritats que avui assolen els centres de treball. Comptar amb la representació sindical de CC.OO i UGT és tenir la intenció de repetir, com en un bucle, les mateixes malapteses que ens han portat a la situació dramàtica de precarietat laboral. Els que signen ERO i ERTO per a benefici de les grans corporacions, no són precisament, els idonis per a acabar amb la situació d’esclavitud laboral. I recórrer a aquells que tenen diferents causes pendents per corrupció, tampoc és precisament la forma més honesta de començar a dialogar. Malgrat que CC.OO. i UGT són considerats majoritaris, avui no tenen la legitimitat suficient per a representar ni defensar els drets de la classe treballadora.
El nou Consell hauria de començar per entrevistar-se amb aquella part social i sindical que ve lluitant de debò per defensar drets i mai ha venut a la classe treballadora. Si de debò li preocupa la situació laboral, hauria d’entrevistar-se amb qui està patint els resultats dels pactes d’aquests sindicats. Sindicats dòcils que davant la voràgine neoliberal han mostrat conformisme i resignació. Si a aquest nou govern li importa la situació laboral, que parle amb qui lluita des de la base i coneixerà de primera mà la realitat.
El sindicalisme és independència i llibertat i solament així es pot entendre si volem ser respectats/des i representar amb dignitat a la classe treballadora.
Com a prova del que manifestem ací estan les elevades dades d’atur, pobresa o sinistralitat laboral a la Comunitat Valenciana, o la trista circumstància que hagen hagut de ser honrats funcionaris o la pròpia CGT -amb els seus minvats recursos- els qui han descobert els nombrosos casos de corrupció que s’han produït en els organismes i empreses públiques depenents de la Generalitat, mentre els dos sindicats amb més obligació i possibilitats de denunciar aquests casos, sembla que miraven cap a un altre costat.
Comitè Confederal CGT-PV
21 d’octubre 2015